Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Congrés d'història dels Pirineus, UNED, Institut d'Estudis Andorrans, Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgell
Andorra, Congrés d'història dels Pirineus, UNED, Institut d'Estudis Andorrans, Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgell

Els Pirineus: del dret i del revés


Escrit per: 
A. Luengo / El jaciment de la Margineda protagonitzarà dues comunicacions de la dotzena llarga de temàtica estrictament andorrana del Congrés (Foto: Jonathan Gil)

El 3r Congrés d’història dels Pirineus, del 16 al 18 de juny, tanca el programa amb una seixantena de comunicacions i amb la participació, entre d'altres, de David Mas, Albert Villaró, Susanna Vela, Olivier Codina, Xavier Planes, Alan Ward, Abel Fortó, Domènech Bascompte, Sara Ubach i Gerard Remolins.

Ja el tenim aquí: el 3r Congrés internacional d’història dels Pirineus, que tindrà lloc del 16 i el 18 de juny i es repartirà entre el seminari diocesà de la Seu –la jornada inaugural– i el Centre de Congressos de la capital –les dues jornades següents, estrictament acadèmiques–, ha tancat el programa definitiu, amb una seixantena de comunicacions dividides en cinc blocs: Assentament i hàbitat en un medi complex; Diversificació social de les comunitats pirinenques; Realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc; Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya, i Expressió artística i cultural als Pirineus.

Abans d’entrar en el tall d’aquest farcit programa, que consta d’altra banda –i si se’ns permet posar-nos localistes– d’una dotzena llarga de comunicacions de temàtica estrictament andorrana –de seguida les repassarem–, diguem que si estem parlant d’una tercera edició del congrés és perquè n’hi va haver dos abans. El que passa és que fa tant de temps –el primer, a Girona (1988), i el segon, a Cervera, deu anys més tard– que només se’n recordaran els més grans de cada casa. Com en aquelles dues ocasions la iniciativa va sorgir del centre associat de la UNED a la Seu, i de seguida s’hi van involucrar l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, que són oficialment les tres entitats organitzadores. I amb una vocació clara: fomentar el coneixement i la divulgació de la història dels Pirineus de forma “oberta i transversal”, amb criteris d’“excel·lència i qualitat”, així com estimular la reflexió crítica sobre les semblances i les disparitats de l’àmbit pirinenc i incentivar els vincles entre les diferents administracions.

Com deia fa un parell de mesos Lluís Obiols, membre del comitè organitzador, “més que sostenir l’existència d’una unitat, la que sigui, del que es tracta és d’explicar les relacions claríssimes que hi ha hagut durant bona part de la història, i que les actuals divisions administratives, polítiques i lingüístiques no ens han de fer perdre aquesta perspectiva històrica”. I tot això, des de la convicció que el Pirineu, “des del Mediterrani fins al Cantàbric, presenta un conjunt d’aspectes comuns que el conformen com una unitat d’estudi d’enorme interès que sovint ha estat trossejada i estudiada per separat”. El congrés pretén corregir aquesta distorsió sovint generada per les construccions estatals i proposar una perspectiva reintegradora “que permeti entendre l’evolució històrica d’aquest territori i que serveixi per entendre’n la configuració i característiques actuals”.

Tot això, sense oblidar que l’agricultura i la ramaderia, vertebrades a través de les explotacions familiars, ha constituït el model econòmic preponderant fins a finals del XIX; fugint afortunadament de l’idealisme romàntic –“Els Pirineus no han estat mai un paradís igualitari, amb unes comunitats en harmonia interna i perfecta comunió amb el medi”, s’apunta en el bloc dedicat a la diversificació social–; i amb plena consciència que els fenòmens de terciarització i de despoblament de certes àrees, d’una banda, així com una immigració massiva en altres, han generat una pèrdua de valors tradicionals i, paral·lelament, “nous discursos identitaris que impliquen una relectura del passat en clau nostàlgica i edulcorada”.

Com es tradueixen, totes aquestes bones intencions? Doncs anem al programa: entre les cinc ponències previstes hi ha les de Josep Calvet (Els Pirineus i la II Guerra Mundial) i Carles Gascón (El bisbat d’Urgell als segles VI-VIII: en els orígens d’una diòcesi pirinenca). Pel que fa a les comunicacions, el primer bloc és el que tindrà més representació andorrana: El despoblament de la Roureda de la Margineda: nova proposta interpretativa a partir del registre arqueològic (Walter Alegria i altres); L’habitatge de les Valls d’Andorra en l’alta edat moderna (David Mas); La importància del termalisme en l’ocupació del territori (Xavier Planes i altres); El jaciment neolític de la Feixa del Moro (Gerard Remolins i altres); Modelització de les necessitats energètiques d’una família pirinenca de la segona meitat del segle XIX (Alan Ward i altres), i El jaciment de la Roureda de la Margineda i la força de Sant Vicenç (Albert Villaró i Susanna Vela).

Al segon bloc trobem Estudi demogràfic de l’Andorra moderna (segles XVI-XIX), a càrrec de Jordi Buyreu i altres; i Família Martíde les Bons: relacions socials i econòmiques i lligams de poder als segles XIV i XV (Sara Ubach); al tercer, L’organització territorial del bisbat d’Urgell al segle XIV (Josep M. Palau), i Aproximació a les institucions locals de la parròquia de Canillo (Domènec Bascompte); al quart, el protagonisme andorrà serà per al Madriu i de la mà d’Olivier Codina (Diàleg entre les fonts escrites i l’arqueologia del paisatge); i entre les comunicacions del cinquè bloc n’hi tornarà a haver tres d’andorranes: La implantació de la normativa fabriana al Consell General (Jesús Bach); Un quadern miscel·lani a la Casa d’Areny-Plandolit: el Periòdic de música de la S. D. Maria Rosa de Areny (Joan Benavent), i El Juberrià: la primera cultura pirinenca? (Àlex Vidal i altres).

El programa sencer, en fi, amb caramelets com Afincament d’una família genovesa a Arfa: els Dòria (Carlos Ángel Rizos), Els Fets de Maig del 1937 a la Seu (Pau Chica), La toma de la frontera de Puigcerdà en abril de 1937 (Josep Antoni Quevedo), Patrimoni bèl·lic al Pallars Sobirà (Oriol Riart), Noves reflexions sobre els orígens de la cacera de bruixes a Europa: el paradigma pirinenc (Pau Castell), La pintura como reflejo de la sociedad romana pirenaica (Lara Íñiguez), i Una taula ben servida: els regals institucionals del municipi de la Seu a la primera meitat del segle XVIII (Carmen Xam-mar). Tot això i més, dèiem, a www.3rcongresdhistoriadelspirineus.ad. Bon profit.

Andorra
Congrés d'Història dels Pirineus
UNED
Institut d'Estudis Andorrans
Institut comarcal d'estudis de l'Alt Urgell

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte