Era el Dia de la Cultura, i totes les arts van sucar. Perquè no direm que vivim en una edat d’or creativa, però poc ens en falta. Mirin si no la literatura, cada dia que passa amb més i més consistents autors. En fi, que toca parlar com cada any per aquestes dates dels premis Àgora, que en aquesta edició van tenir sorpresa: la de l’actor Roger Casamajor, per la (relativa) joventut del guardonat i perquè encara li queda molta carrera per davant. En va llegir la glossa Pere Tomàs, l’home que li va inculcar el verí dels escenaris: fa trenta anys i a l’Aula de teatre de la capital. De seguida va fer el salt a Somhiteatre (Farses medievals), el cine (El mar), el teatre professional (El tinent d’Inishomre) i la televisió (Laura). I fins avui, convertit en el nostre intèrpret més internacional, i amb un peu acabat de posar a la direcció (Quatre dones i el sol): “Talent, treball, inquietud, esforç, valentia, honestedat i exigència són la fusta, la cola i les eines del Roger”.

Entre els premiats, un de col·lectiu, l’Orfeó Andorrà, fundat el 1964 pel mestre Roure i degà de les nostres formacions corals. Una trajectòria tan longeva com prolífica, amb tres discos al sarró (Cançons i danses d’Andorra, Orfeó Andorrà i Cobla Principal de la Bisbal, i de nou, Orfeó Andorrà), tres direcors –Josep Maria Pampliega (1991-1993), Josep Puig (1994) i el mateix Roure (1964-1990) i centenars de cantaires que hi han desfilat al llarg d’aquests sis decennis.
El tercer Àgora de la nit va ser per a Xavier Rebes i Fina Pont, activistes culturals de primera hora, que es van multiplicar com a impulsors del Centre Cultural (1975-1980), La Llibreria (1980), Icomos Andorra, Editorial Andorra i la promoció de la pedra seca des de la Fundació Solà: “Sou humilitat i discreció, positius, somrients i lliures, canteu el país malgrat que us faci plorar més d’una vegada. Com deia Magris, el que realment compta en l’aventur

de l’existència no són els talents que un va rebre, sinó la capacitat de donar fruits amb  el poc o molt que tenim”.
I per acabar, el gastrònom i bon vivant Jordi Marquet, perquè la vida és un art que ell ha sabut interpretar com pocs: des de la gourmeteria que va obrir el 1974 a Carlemany, és clar, i sense oblidar les seves responsabilitats ciutadanes: Marquet va tenir temps, ganes i empenta de participar en la creació de la CASS, de la clínica Meritxell,  de la Cambra de Comerç i de Caldea. Tot això, en una sola vida i sempre amb el somriure als llavis i l’elegància al cor.