Aquesta aventura va començar quasi per casualitat. Josep Enric Dallerès buscava editor per a la seva primera novel·la, Frontera endins. Va resultar que cap editorial del país hi veia futur, i que les catalanes que li van dir que sí li proposaven unes condicions inassumibles. “Així que em vaig llençar a la piscina sense pensar-m’ho gaire: m’autoeditaria. Aquest va ser el primer impuls, però els amics de La Puça, l’Anna i el Pere Miquel,  em van fer veure que de cara a les llibreries l’autoedició era un problema a l’hora de gestionar-ho. Així que de nou vaig tirar pel dret: no m’autoeditaria, sinó que obriria una editorial per publicar Frontera endins amb tots els ets i uts.”

I així és com va néixer Anem, que es va estrenar el setembre del 2007 amb Frontera endins, el segle XX andosí a través dels ulls de la Manela, la padrina centenària de cal Ton. Com centenari és Anem des que al maig va arribar a la posella de novetats el poemari Yuriko, de Mercè Aznar, amb l’altíssim honor de ser el títol número 100 que publica l’editorial. Una fita no direm que inèdita, perquè ja hi havien arribat primer Casal i Vall i després Editorial Andorra, però d’això fa gairebé mig segle, i Anem s’ha convertit l’últim decenni en el segell més actiu i dinàmic del nostre microcosmos editorial. El gruix de la producció es concentra a més a partir del setembre del 2018, quan Oliver Vergés n’agafa el timó, en reforça, reorienta i diversifica la línia editorial i prem definitivament l’accelerador. Pensin que fins aleshores Anem havia publicat mitja dotzena de llibres: Frontera endins i la traducció al francès, Manèla; Retalls de dona, de Montserrat Biosca; El llarg caminar d’un home bo, el volum de converses a quatre mans entre Antoni Morell i el bisbe Joan Martí; L’entrellat d’un consolat, les memòries polítiques de Benet Pantebre; i Història d’Andorra en onze claus, del mateix Vergés.

Val a dir que entremig Dallerès va exercir del 2010 al 2014 com a ambaixador d’Andorra prop del Consell d’Europa a Estrasburg, i que durant aquell lapse va posar l’editorial a la nevera.

Història d’Andorra en onze claus, publicat el 2016, va ser un punt d’inflexió per a Anem, recorda, perquè va ser el primer contacte professional amb Vergés: “Uns periodistes russos m’havien demanat si existia alguna monografia sintètica i general sobre Andorra, em vaig adonar que no, que era un producte que podia tenir bona sortida i l’hi vaig encarregar a l’Oliver, historiador de formació. A partir d’aquí, es va anar integrant a Anem, primer com a col·laborador per dinamitzar les xarxes i com a maquetador, i des de la tardor del 2018 ja amb funcions editorials. Jo tampoc tenia la intenció de dedicar-m’hi a temps complet, i el temps ha demostrat que va ser la decisió òptima”.

De Dallerès a Vergés
El relleu es va produir de forma gradual i natural, perquè Dallerès va fer un pas al costat però va mantenir un ull en la gestió editorial, especialment en la col·lecció de poesia, on l’última paraula és la seva, i perquè la visió que havia inspirat un decenni  abans aquella aventura va ser assumida amb entusiasme per Vergés: “publicar llibres de temàtica essencialment però no exclusivament local i obrir-nos, per tant a d’altres territoris, començant pel que tenim més a la vora, que és el pirinenc, però sense renunciar a res”. Els primers fruits d’aquest nou rumb van ser la traducció al castellà de Frontera endins  i Del Pas de la Casa, menuda memòria, de Marta Deu, de vocació encara eminentment local. Però de seguida es va percebre la mà de Vergés i la nova línia d’Anem amb Les venjances de Talltendre, la novel·la de Jordi Frabad sobre les intimitats d’aquesta nissaga cerdana; Flamenca, traducció al castellà d’una novel·la occitana del segle XIII i El govern de la ciutat d’Urgell, de Lluís Obiols. S’hi percep el gust de l’editor per la història, la gran i la petita, la local i la universal, que serà en endavant un dels leit motivs d’Anem. De fet, la col·lecció Cronos, una de les sis avui en actiu, que va estrenar Obiols, és la més prolífica de l’editorial, amb tretze títols i alguns dels best-sellers de la casa: el primer de tots, 100 coses que has de saber sobre Andorra, de Maria Cucurull i Arnau Colomines, que ja va per la tercera edició i que ha superat la barrera simbòlica del miler d’exemplars, “una autèntica fita per a una obra de temàtica local”. Altres títols d’aquesta col·lecció que han tingut una excepcional rebuda és Simbologia i pensament màgic al Pirineu, de Jordi Casamajor; Traces, que completa les investigacions de Claude Benet sobre l’epopeia dels passadors a la II Guerra Mundial; i Carlemany i Andorra, on Vergés desmunta la mistificació historiogràfica de la Carta Pobla. A Cronos hi trobarem des de monografies de Sergi Mas (L’art de musicar la fusta), l’obra definitiva sobre la bruixeria pirinenca (La cacera de bruixes a ls Valls d’Àneu, de Pau Castell), l’estudi de Robert Lizarte sobre les campanes i els campaners del nostre país (Homes i dones de Canillo, aus oficis) i una rara, exòtica raresa com ho és Història dels samurais, de Jonathan López-Vera. Cronos té línia bessona en castellà, sota l’epígraf de Tempus (Leyendas de Andorra, de Roser Carol i Àlvar Valls; Una tragèdia pintada, de Carles Sánchez Márquez), i l’altra gran col·lecció d’Anem, pel nombre de títols publicats és Calaix de sastre, singular col·lecció profusament il·lustrada, tocada d’una clara vocació etnogràfica, de format i maquetació especialment cuidada i que inclou títols com Eines d’un temps passat, d’Albert Rossa; Canillo, les meves memòries, de Denisa Font, i el best-seller de la secció, Entre mans: dones pageses, dones dempeus, de Laia de Ahumada i Rosa Maria Vidal. 

Una altra col·lecció amb empenta és Butxaca, amb Antoni Morell (Set lletenies de mort, La neu adversa, Borís I), David Gálvez (Carrer del bosc), Iñaki Rubio (Mosaïque) i el duet Txema Díaz-Torrent/Bru Noya (Perdoneu les disculpes). Ha funcionat especialment bé Assaig, recerca i pensament, amb títols com El camí cap a la Constitució, de Dallères, i sobretot, L’antic país antic, el boom sobre la romanització del Pirineu amb què Quim Valera va donar fa dos cursos la campanada, i no ens oblidem de les col·leccions primigènies de Narrativa (La pífia, de Greg Coonen; Làser, de Frak Garcia), i la de Poesia, amb lloc de privilegi per a Martí i Pol (Andorra, postals i altres poemes), Kirkup (Una illa en el cel) i el mateix Dallerès (Pell, tot és pell).

Una missió de país
La línia editorial no es tocarà, però Vergés vol potenciar encara més les monografies històriques amb una línia consagrada a autors de prestigi i temes d’interès global, i per començar ja té un títol emparaulat: la biografia de Berenegur de Palau, bisbe de Barcelona que va acompanyar Jaume I a la conquesta de Mallorca i un dels raríssims exemples de prelats guerrers de l’Edat Mitjana europea. Se l’ha encarregat a Martín Alvira, medievalista consumat i autor d’estudis avui canònics sobre les batalles de Muret i de les Navas de Tolosa. 

De tot aquest periple editorial, Vergés en destaca no un títol en concret, sinó la professionalització de la distribució, una fita que es va fer esperar el 2022, amb UDL Libros, “que es va permetre fer un salt de gegant, tant qualitatiu com quantitatiu: fins aleshores distribuïem de forma gairebé artesanal i sota demanda de les llibreries. Amb ells, arribem a la taula de novetats com la resta de segells del nostre sector, i en 24 hores, màxim 48, podem servir el llibre a qualsevol llibreria de la península. Va significar un abans i un després, i amb sorpresa inclosa, perquè hem comprovat que títols com El camí cap a la Constitució, Simbologia i pensament màgic i La Guerra Gran al Pirineu interessen, i molt, més enllà del territori pirinenc.”

Persisteixen les dificultats, diu, sobretot a la frontera, amb uns tràmits que encareixen i dificulten enormement el negoci llibreter i que Anem ha resolt –com d’altra banda les altres grans editorials andorranes– obrint  una empresa-mirall a Montellà, la segona capital de l’edició andosina. Reduir l’IGI, de l’1% actual al 0, també ajudarà, “perquè la viabilitat del negoci editorial pot dependre d’aquest 1% que per a l’Estat no és res i per a nosaltres pot significar la diferència entre la vida i la mort”. Perquè l’edició, no ho oblidem, és també un negoci: essencialment vocacional, sí, però els números han de sortir. “No som mecenes i per sobreviure, ara mateix els ajuts públics –en forma de subvenció directa i compra d’exemplars, 30 dels llibres en català, 20 en altres llengües– son imprescindibles.” Però el balanç final d’aquests cent títols no pot ser més satisfactori: “la nostra raó de ser era i és donar a conèixer Andorra a l’exterior i obrir una porta als nostres escriptors, que cada vegada n’hi ha més. Si miro el nostre fons editorial, puc dir amb orgull que hem explicat el nostre país i que hem explicat la nostra història, que hem fet divulgació de qualitat, i que hem publicat llibres que d’altra manera no haurien arribat mai al mercat. Estic convençut que aquesta és la línia que hem de continuar explorant”. 

Doncs que així sigui , i en parlem si de cas d’aquí a cent llibres.