The Boss Fest programa entre el 3 i el 5 de novembre mitja dotzena de bandes locals, amb el català Joan Masdeu com a cap de cartell.
És cert que els grups locals tenen una oferta gens negligicle d’aparadors on tocar, des del Jambo a l’Esquella Incles Walking Music i el concurs de cançó d’autor de la Fada, que d’altra banda programa regularment i heroicament música en directe com qui diu des del Plistocè i ha tingut sempre les portes obertes a la gent de casa. Tenen també un raconet a la temporada de l’Auditori, i Escaldes –però no només Escaldes– acostuma a fer-los un bon cas a l’hora de confeccionar els cartells d’estiu.
Però com han vist, i amb l’altíssima exccepció de la Fada i, en part, del Jambo, es tracta sempre d’inciatives sorgides o íntimament recolzades des de les institucions. Cosa que no només no té res de dolent sinó que és absolutament necessària. Però convindran que tampoc acabava de ser del tot normal que el circuit musical d’aquest país nostre, que viu a més uns moments de rara efervescència, depengués quasi en exclusiva de la generositat de la padrina.
Perquè la pregunta és òbvia: i la iniciativa privada, on és? Doncs és a la Fada, que ha mantingut tots aquests anys i pràcticament en solitari la flama, i d’ara en endavant també a The Boss Fest, que impulsa el local del Tarter d’aquestmateix nom, amb Juli Barrero a la direcció artística i que entre el 3 i el 5 de novembre programarà mitja dotzena de bandes locals, amb el català Joan Masdeu, vocalista de Whiskyn’s, com a cap de cartell.
La idea va sorgir de Pepe Izquierdo, el director de The Boos, i l’ha materialitzatBarrero: “La directriu era clara: anar un pas més enllà de la música en directa que ja programen de forma habitual i aixecar un festival que servís com a plataforma als grups del país i que estigués concebut per al públic de casa, no per al turista”. El resultat és un cartell que es mou entre l’indie i el rock i que combina el risc de bandes noves de trinca com Irida, quatre xavals quasi adolescents a qui s’ha confiat la responsabilitat d’obrir el festival, i apostes segures com Waver, amb el flamant primer disc sota el braç (Better than the Outside), els cantautors Quim Salvat i Martha Roquet, per no parlar de Rokyo, l’última revelació de l’escena nacional i Freya, la banda més supervitaminada del moment i que posarà el punt final del festival.
Bé, no del tot, perquè si bé el gruix del cartell es concentrarà divendres a la nit i dissabte a la tarda, diumenge al matí s’ha previst un epíleg per a tota la família amb la propsta folk de Driving Soul. Un cartell, conclou Barrero, “eclèctic i equilibrat, prou interessant per atreure un públic que li doni sentit, ique a la vegada no renncia al cert risc de programar joves valors”.
Totes les bandes, i això cal consignar-ho perquè no és tan evident com sembla, cobraran el caixet corresponent i estaran donats d’alta a la CASS. I el millor de tot és que, surtin o no els números –l’entrada és gratuïta–Izquierdo asseugra que hi haurà una segona edició, i que probablement s’obrirà a altres estils.
