No tots els dies es rep un escriptor francès, premiat com Abel Quentin (Albéric de Gayardon). La presentació de llibre, en format entrevista, va anar a càrrec d’Elda Gahete, professora de lletres clàssiques al Lycée Comte de Foix. 

És el seu tercer llibre i potser el més controvertit. El seu origen s’inspira en la realitat, en un informe científic, Rapport Meadows, elaborat a petició del Club de Roma i que es va publicar al principi dels anys setanta i que ja alertava sobre els perills del canvi climàtic.

A partir d’aquí, Quentin inventa la vida dels quatre investigadors –com els Beatles i els evangelistes– que van elaborar el treball: una parella d’americans, un francès motivat per la possibilitat de guanyar diners i un matemàtic noruec que desapareix misteriosament. 
La meitat del llibre està consagrada a la investigació d’un jove periodista sobre el matemàtic. La cabana del títol és la del noruec, a l’illa d’Osterøy. 

Escriptura fluïda
Quentin escriu amb fluïdesa, humor i una certa melancolia i també amb un sentiment de soledat. La dels quatre científics, els quatre profetes de l’Apocalipsi, que creien fer un projecte conjunt i que finalment es troben cadascú enfront de la seva consciència. No és un llibre senzill de llegir: desperta les consciències però al mateix temps pot donar la sensació que l’autor dota els personatges de massa ironia. L’autor tracta sempre grans temes, com el terrorisme islàmic a Soeur, un aspecte que coneix a fons, ja que com a advocat penalista ha defensat gihadistes com Farid Kharkhach, un dels acusats dels atemptats del 13 de novembre del 2015 que van fer 131 morts a la ciutat de París i les seves rodalies.

El segon llibre, Le Voyant d’Étampes, tracta de la cancel culture, un neologisme de la cultura pop dels Estats Units que fa referència al fet de retirar el suport, ja sigui moral, financer, digital i fins i tot social a aquelles persones o organitzacions que es consideren, per algun motiu, inadmissibles. 

Hi hauria un quart llibre, si Quentin no hagués perdut el manuscrit. Era una novel·la sobre el militant d’extrema dreta Maxime Brunerie, l’autor d’una temptativa d’assassinat de l’aleshores president francès i per tant copríncep Jacques Chirac. Els fets van passar el 14 de juliol del 2002 durant la tradicional desfilada que es fa als Camps Elisis de París el dia de la festa nacional francesa.

Cabane és tan ambiciós com Les Particules élémentaires de Michel Houellebecq i segueix la línia d’Emotions de Jean-Philippe Toussaint. Tot i que ell reconeix que se sent més atret per  Roberto Bolaño i la seva obra mestra i pòstuma, 2666. D’allà, va explicar Quentin, és d’on sorgeix la idea dels quatre científics i, sortosament però, cap porta el nom d’Archimboldi, un dels protagonistes del llibre de Bolaño.

La crítica francesa va qualificar el llibre de Quentin com una de les novetats més potents de la rentrée literària del setembre de l’any passat a França, un dels moments àlgids del sector editorial al país veí. 

Els lectors de certa edat hi trobaran les seves referències. L’ordinador IBM 360 model 75 que fa la simulació de l’estat del planeta el 2050, l’atmosfera de Berkeley dels anys 70, bressol del moviment hippy i de la revolta estudiantil i l’alliberament sexual, però també lloc destacat de consum de substàncies més o menys il·legals.

La trama a Berkeley
De fet, l’informe es va fer al Massachusetts Institute of Technology (MIT) però el fet de situar l’acció a Berkeley es deu, segons Quentin, “a l’impacte que podia tenir aquell treball en aquell lloc amb gent jove i al mig de l’olor de marihuana.”

Per l’escriptor, la publicació de l’Informe Meadows és comparable al “xiulet que marca el final de l’hora del patí” i significa que “cal alentir el ritme de creixement”. 

La seva carrera li ha valgut una nominació al prestigiós premi Goncourt, i els guardons, Première, Maison Rouge, Flore i els que atorguen els advocats de Marsella. 

En castellà s’ha editat Le Voyant d’Étampes amb el títol El visionario, a càrrec de l’editorial Libros del asteroide (2023) i amb traducció de Regina López Muñoz. 

Quentin, aquest doble de Julien Doré, va passar per Andorra, país que ja coneixia, acomiadant-se i atribuint el canvi climàtic “a una sèrie de factors individuals”.