Diari digital d'Andorra Bondia
Aspecte “desolador”, diu López, que presentava el ‘foyer’ de l’Auditori en l’entrega dels premis Ramon Llull, el 28 de novembre.
Aspecte “desolador”, diu López, que presentava el ‘foyer’ de l’Auditori en l’entrega dels premis Ramon Llull, el 28 de novembre.

Els Ramon Llull, sota sospita


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Agències

El conseller Pere López retreu el format i nul·la repercussió dels premis internacionals, i la ministra Olga Gelabert considera que són diners ben invertits.

Facin la prova: recorda per ventura el lector el nom no ja dels guanyadors de fa dues, tres o sis edicions dels premis Ramon Llull, sinó de l’última, que va tenir lloc el 28 de novembre passat al foyer de l’Auditori Nacional? Només un. Probablement no ho endevinarien ni Los Lobos, l’equip aquest que ho està petant a Boom, el concurs de la La Sexta: ho saben tot.

Doncs és precisament en aquesta desafecció, per no dir-ne absoluta indiferència, a què es referia el conseller general Pere López deu dies enrere quan va demanar al Govern si tenia algun pla de xoc perquè no es repetís l’estampa “trista i desolada” de la cerimònia del 28 de novembre a Ordino, amb una vintena d’assistents “inclosos els guardonats, les autoritats i les persones que entregaven els premis” –per dir-ho en les demolidores paraules del conseller–, si el ministeri tenia intenció de revisar el format per implicar-hi com a mínim els professionals, entitats i institucions que treballen amb la llengua i que n’han desertat clamorosament, si és que alguna vegada s’hi van sentir concernits, i si la quasi nul·la repercussió dels guardons, tant a dintre com a fora, justificava la inversió. I tot això, insistia López, sense qüestionar-ne la finalitat que no és altra que la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

L’oportunitat per defensar i si calia començar a repensar els premis internacionals Ramon Llull la va tenir ahir la ministra de Cultura, Olga Gelabert, en la sessió de control del Govern. I no està clar que l’acabés d’aprofitar. Gelabert només va assumir un dels, diguem-ne, retrets que li va fer López: “Té raó que probablement no explotem prou la presència de talents de nivell internacional entre nosaltres. Però es tracta bàsicament d’un problema de recursos. Potser podríem mirar d’incrementar la partida a aquests efectes de cara a l’edició del 2020...”

Fora d’això, la ministra no va veure cap altre motiu de crítica. Ni un. Segons ella, l’escàs, per no dir nul ressò dels premis al país s’explica perquè es tracta d’uns guardons destinats a la projecció exterior de la llengua, i els premiats són consegüentment professionals i creadors de fora de l’àmbit lingüístic. El format minimalista respon a la voluntat que la cerimònia tingui lloc a Andorra, i pel que fa al retorn de la inversió, considera satisfactori que els premis fossin recollits per Andorra Televisió, TV3, Diari de Mallorca, Diari de Girona, El Punt/Avui i l’agència EFE. “No està malament, va concloure, pels diners que hi invertim”. Exactament, 12.500 euros: 8.500 es destinen al pressupost global de la Fundació, que puja a 25.000 euros, i els altres 4.000, al premi de traducció, que dota íntegrament l’executiu.

Tot i que té la seu a la Casa de la Vall i el president natural n’és el cap de Govern, va insistir Gelabert, la fundació Ramon Llull –que és la que formalment convoca els premis– “no té despeses administratives, ni serveis jurídics ni recursos humans, les feines de gestió les assumeix l’àrea de lectura pública, i el càrrec de president de la fundació, que exerceix Vicenç Villatoro, no té remuneració econòmica. A canvi, sempre segons la ministra, “contribueixen d’una manera positiva a la projecció i consolidació de la imatge d’Andorra vinculada a la cultura i el patrimoni”. Per no parlar de la dimensió pancatalana de l’invent –“La Fundació Ramon Llull l’integren el Govern, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i l’Alguer, el departament dels Pirineus Orientals i les xarxes Ramon Llull de València i les Illes, i és l’únic ens en què participen tots aquests territoris que compartim llengua i cultura”– i dels diguem-ne efectes col·laterals, en què la ministra situa els “contactes” que hi efectuen els nostres creadors –l’última edició, per exemple, David Gálvez va exercir com a jurat del premi de traducció– i la participació en saraus literaris com la Fira del llibre infantil de Bolonya del 2017 i la fira del llibre de Buenos Aires del 2019, en què la literatura catalana compareixerà sota el paraigua de la fundació i, atenció, amb comissària andorrana al capdavant de l’expedició. I això és tot el que donen de si els premis internacionals Ramon Llull i els 12.500 euros anuals que ens costen.

Per cert, els últims premiats van ser la crítica britànica Maria Delgado (Promoció internacional de la creació catalana), el lingüista finlandès Christer Laurén (Catalanística i diversitat lingüística), i el traductor portuguès Artur Guerra (Traducció).

La 'batalla' per les excavacions queda en res

Havia generat certa expectació la pregunta sobre les excavacions arqueològiques impulsades pel ministeri des del 2009 i plantejada pel conseller liberal Ferran Costa. Gelabert l’havia d’haver contestat a la sessió de control del 8 de novembre però va ser aleshores retirada de l’ordre del dia per indisposició de la ministra. Doncs bé: el que prometia ser una altra batalla a compte de Patrimoni es va quedar en un tediós estira-i-arronsa per qüestions formals i reglamentàries. Senzillament, no hi va haver tema: Costa sospitava legítimament que la ministra li havia ocultat informació sobre la matèria en una resposta escrita anterior en què Gelabert havia omès les excavacions posteriors al 2014. Ella ho negava i el conseller liberal no se’n sabia avenir de tanta barra. I al final va resultar que en algun moment del procés es va perdre el document annex a la resposta i per tant, al conseller liberal li va arribar la resposta incompleta. I d’aquí el malentès. “Caló el chapeo, requirió la espada, miró al soslayo, fuese y no hubo nada”, deia Cervantes en casos com aquest. Més interès va tenir una última bala que Costa es guardava a la recambra, referida a les restes òssies procedents d’un jaciment del país que una arqueòloga catalana s’havia endut per estudiar i que, segons ell, no ha estat retornat. Costa no en va donar detalls, però l’anècdota retrata el “descontrol” que impera a Patrimoni. Gelabert, que ho desconeixia, el va convidar a denunciar-ho.

Andorra
Fundació
Ramon
Llull
Pere López
Olga Gelabert
premis
traducció
catalanística
Número de vots: 109
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic