Diu que el bon Pelegrí tenia una nafra de la mida d’una poma a l’altura el genoll. Que resava i resava perquè la Gràcia de Crits li curés aquella molesta ferida però que no hi havia manera. Fins que una nit, mentre dormia, el Sant Crist de la talla que tenia a l’habitació va baixar de la Creu i sense que el devot Pelegrí se n’adonés, li va tocar suaument la pústula. Immediatament després Jesús va tornar a pujar a la creu i l’endemà la nafra havia desaparegut. No només això: Pelegrí va rebre la gràcia de curar les ferides dels que l’anaven a veure fent el mateix que Jesús havia fet amb ell.

El cas és que a la capella consagrada al sant adossada a cal Call del Forn s’hi conserva una deliciosa talla amb Crist que s’ha deslligat els braços i que està a punt de baixar de la Creu per procedir a sanar Pelegrí. És d’una ingenuïtat commovedora, i revela a la vegada la fe profunda dels que l’han venerat durant els últims tres segles en aquest mateix espai.

Si ho expliquem ara i aquí és perquè la capella de cal Call obre excepcionalment dissabte al públic i gràcies a les Jornades Europees del Patrimoni. Això serà al matí, i a més de cal Call es podrà visitar Cal Puigcernal i cal Llarg. Immediatament després, mossèn Ramon oficiarà una missa a la capella de Sant Pelegrí, oportunitat única perquè cal Call ha estat tancada des de principis dels anys 90. Tancada i a punt d’esfondrar-se, fins que la propietat va posar fil a l’agulla fa tres anys i amb la col·laboració de Patrimoni l’ha restaurat de forma modèlica.

Tornem a Sant Pelegrí, una de les escasses capelles privades que han sobreviscut –n’hi ha també a casa Joan Antoni a Incles i a Encamp, a la casa Rossell i a la d’Areny d’Ordino, a casa Colat de la Massana, i les de Sant Bartomeu, Santa Filomena, Sant Esteve de Juverri, Mas d’Alins i Peguera. La de cal Call és singular perquè es va construir el 1875, poc després que la família hagués de vendre’s la casa pairal –cal Call del Tarter, documentada ja al segle XVI. Quan es van haver refet de la sotragada, van replicar la capella original però ara al Forn, i hi van instal·lar el retaule, el frontal d’altar i les talles que s’havien endut del Tarter amb l’esperança de reconstruir-la algun dia. Imaginin la fe d’aquella gent. I aquest dia va arribar el 1875.

Ho explica l’historiador David Mas i s’emociona Gina Lenzi, l’hereva actual i qui n’ha impulsat la restauració. Retaule, frontal, talles i objectes litúrgics són del segle XVIII, un barroc popular, en diu Mas. La nova capella del Forn es va construir a mida per encabir-hi el parament. El que no es va poder reconstruir és la cripta, però en tota la resta és clavada. Amb una paradoxa pelet trista: al Tarter només queda l’estructura de la capella primigènia, sense cap element que en recordi la funció original. Una altra singularitat que tindran l’oportunitat de veure –pugin: és un autèntic viatge en el temps i les vistes són portentoses– són els exvots de cera que parents i veïns hi deixaven per demanar la intervenció de Sant Pelegrí, patró dels nafrats. Decennis enrere hi havia exvots a moltes esglésies –recordin la reixa del Santuari vell de Meritxell. Avui només en queden aquí, testimoni de cera d’una fe i d’una religiositat popular, genuïna i entranyable. O la pica de granit, amb la cara gravada en un dels costats, els bancs correguts del mur, el confessionari i la porta, amb el rombe central de reminiscències franceses.

Ja que hi són, no es perdin la casa, que conserva un sensacional túnel que permetia als habitants anar a la cort sense haver de sortir a fora –important en ple hivern, quan s’hi podia amuntegar un metre de neu: estem al Forn!– i el safareig interior, que de nou els estalviava haver de rentar-se en fred i a la intempèrie, gràcies a un enginyós sistema que els portava l’aigua des d’un broll a 200 metres de la casa. Taules i cadires, escudellers,  finestres, murs, sostres i l’habitació de la padrina estan com les va deixar l’últim Call que va tancar la porta, posem que un dia d’octubre del 1990 si hem de fer cas al calendari que penja a la cuina.

“Ja que sou tant Peregrí/ En miracles y favors:/ Feu que tots logrém assí/ Lo premi de pretensors” (Goig de Sant Pelegrí del Fener).