Els tresors del senyor mossèn

Les sagristies de les esglésies parroquials obriran al públic amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, i el ministeri crida als particulars a aportar peces històriques per exposar-los en aparadors de locals comercials i de restauració.

L’anomenat Quadre de les Ànimes, pintat pel mestre català Joan Casanovas (1691-1756) molt probablement el 1742, és una de les joies de la nostra pintura barroca. No ho diem nosaltres, sinó Joan Bosch i Xavier Miralpeix, els historiadors gironins que fa un lustre van catalogar el nostre art modern. Però és també un absolut desconegut per al gran públic. I molt probablement també per al petit.

En primer lloc, perquè es conserva a la sagristia de l’arxiprestal de la capital, en perfectes condicions però en una mena de llimbs artístics. No és cap secret ni tampoc cap vedat de mossèn Ramon Sàrries, però òbviament no és un espai de lliure accés. Per això té especial significació l’estupenda ocurrència que el ministeri de Cultura s’ha tret de la màniga: coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, que aquest any tindran lloc el 18 i el 19 de setembre, les set esglésies parroquials obriran les portes normalment tancades de la sagristia per mostrar uns tresors habitualment allunyats de la mirada aliena.

A Sant Esteve, l’estrella indiscutible és el Quadre de les Ànimes, que es va considerar anònim i va passar quasi desapercebut fins que al 1955 l’historiador català Rafael Benet en va descobrir la firma de l’autor, cosa absolutament marciana entre els seus coetanis, que mai firmaven les seves obres, al marge inferior esquerre de la tela, i que va ser el primer dels olis de Casanovas a ser identificat i documentat. Però no es perdin l’Enterrament de Crist amb què fa parella, una altra de les obres clau del nostre segle XVIII que –ens hi juguem un peix– el lector no havia tingut mai l’oportunitat de contemplar. Fins ara, és clar. I al seu costat, la col·lecció habitual d’objectes litúrgics, des de calzes a casulles, creus votives, reliquiaris, palmatòries, talles i anar fent. 

Així que aprofitin una oportunitat que no sabem quan tindrem a tenir, i que oferiran també les parroquials de Sant Julià, la Massana, Encamp, Escaldes, Canillo i Ordino, que amb lloable entusiasme s’han afegit a la iniciativa.

Del rebost a l’aparador
I si fins aquí les Jornades Europees ja feien molt bona fila, cosa d’altra banda gens excepcional, perquè en edicions anteriors havien obert al públic des de Sud Radio fins a Sant Jaume dels Cortals i, recordin, cal Ribot d’Escaldes, en el que va ser el tret de sortida de la campanya de Velles Cases per salvar la casa pairal més antiga del país, han de saber que el segon tram d’aquesta edició canvia radicalment de terç amb una proposta igualment inèdita i tant o més prometedora: la idea és convidar els particulars a rebuscar al rebost de casa i exhumar-ne objectes antics –posem que tinguin més de mig segle d’història– per exposar-los al públic als aparadors de les botigues i establiments de restauració de la parròquia. Una hàbil campanya de rescat etnològic amb què el servei de Patrimoni es proposa d’una banda estimular la participació activa i només passiva dels ciutadans a les Jornades i, de l’altra, treure a la llum peces que molt probablement passen a casa per ser andròmines dels padrins però que poden tenir un insospitat interès patrimonial.

A quins objectes ens estem referint? Doncs a càmeres de fotografiar, màquines de cosir, carrets de fotos, eines del camp, llaunes de galetes, flascons de perfumeria, ràdios de petaca... Es tracta, diu Mireia Tarrés, tècnica de Patrimoni, de mirar amb uns altres ulls peces que sempre han pul·lulat per casa i que habitualment ens han fet més nosa que servei. De nou aquí la campanya arribarà a totes les parròquies, i l’objectiu és vincular cada peça amb un local o un establiment del ram: una màquina de cosir de pedal, en una botiga de moda; una Leika dels daurats anys 30, en una de fotografia... Fins arribar al cas sensacional la botiga d’ultramarins del pont de Borró, als baixos de l’antic hotel del Comerç a Canillo, que va tancar als anys 90 i que ha conservat el mobiliari que s’hi va instal·lar en l’última reforma, potser als anys 60, i que probablement els més veterans de la parròquia recordaran amb certa nostàlgia: des dels recipients de la pasta fins als pots de vidre dels caramels.

Si ja han començat a pensar en el que tenen per casa amb la idea d’exposar-ho tenen de temps fins al 19 d’agost per acabar de decidir-se. Poden portar-ho als serveis de patrimoni comunals, o bé al ministeri de Cultura. Només han de tenir més de 50 anys i un relatiu bon estat de conservació. Les peces així reunides s’exposaran del 18 al 26 de setembre.