Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Santa Coloma, mapping, cementiri, rasa, excavació, arqueologia, Armentano, Thais
Andorra, Santa Coloma, mapping, cementiri, rasa, excavació, arqueologia, Armentano, Thais

Els últims de Santa Coloma


Escrit per: 
A. Luengo / Remolins assenyala un fragment de crani, una de les restes aparegudes a la rasa excavada al mur de l’església de Santa Coloma (Foto: Màximus).

El ministeri exhuma els enterraments que van aparèixer a la rasa del ‘mapping’ oberta a l’agost a l’antic cementiri.

De Peacock, la II Guerra Mundial i Soldeu fins a Santa Coloma, el mapping dels frescos i una col·lecció d’enterraments –encara no està clar si són tres, quatre o cinc– que des d’ahir i fins al 3 de desembre seran exhumats de l’antic cementiri, en una intervenció potser no tan mediàtica, però amb incògnites similars i els mateixos protagonistes: els arqueòlegs de Regirarocs –Gerard Remolins i Thais Torra–, ara per compte del ministeri de Cultura. El cert és que a Santa Coloma no hi busquen les restes d’un aviador aliat ni tampoc d’un hipotètic contrabandista caigut a la muntanya.

Tot plegat és molt més prosaic, diu Remolins, perquè es tracta d’excavar els enterraments que van aparèixer a principis d’agost, quan Cultura va obrir una rasa just per sota del mur del recinte per fer-hi passar el cablejat del mapping. Semblava una intervenció rutinària, però per a sorpresa del ministeri, allà a sota hi van sortir les restes d’un nombre indeterminat de difunts. Llavors es va parlar de quatre, però Remolins només n’ha localitzat tres, de moment, i en qualsevol cas la descoberta va obligar a aturar la intervenció i planificar una excavació amb tots els ets i uts. Just el que no es va fer llavors, perquè –tal com va denunciar Velles Cases Andorranes– el ministeri va obrir la rasa sense el reglamentari projecte arqueològic i sense passar pel Consell Assessor del Patrimoni, com és preceptiu en el cas dels espais de presumpció arqueològica. I l’antic cementiri de Santa Coloma ho és.

El cas és que l’excavació va arrencar ahir, amb la neteja del jaciment. Està previst que a finals de setmana ja s’hagin exhumat els enterraments, que es deixaran fins al dilluns in situ perquè l’antropòloga catalana Núria Armentano –la mateixa que va examinar les restes de Soldeu– les pugui analitzar. Hi ha patologies –luxacions, per exemple– que només es poden detectar abans de retirar-les; una vegada remogudes i traslladades al laboratori, diu Remolins, la informació es perd. Armentano determinarà també l’edat, el sexe i l’estatura dels difunts, perquè aquí rau un dels reptes d’aquesta nova aventura arqueològica: com en el cas de Soldeu, no consta la identitat dels difunts.

Segons l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, el cementiri es va deixar d’utilitzar el 1958. La major part dels enterraments van ser traslladats. Però és evident que no tots. Amb un detall: les restes van aparèixer parcialment per sota del mur que envolta el cementiri. La conclusió és òbvia: el mur es va aixecar després d’aquests enterraments. De quina antiguitat estem parlant? Remolins només s’aventura a posar límits més aviat amplis: com a molt, del segle XVII. Es farà esperar encara un temps, però aquesta incògnita sí que tindrà resposta definitiva perquè està previst practicar la prova del carboni 14. Si, com és de preveure, es tracta de restes antigues, una vegada documentades es conservaran als magatzems de Patrimoni. Si contra pronòstic resulta que són del segle XX, l’ideal –diu– seria practicar-los la prova de l’ADN per mirar d’escatir-ne la identitat i entregar-les als hipotètics descendents.

Però tot això ja es veurà. De moment no està clar ni quants difunts poden estar enterrats sota el mur. Remolins havia localitzat ahir –primer dia de l’excavació– tres cossos, així com restes òssies sense aparent connexió anatòmica barrejades amb material de construcció d’intervencions prèvies. Tot plegat entra dintre del que es pot esperar en un espai com aquest i que probablement va servir de sagrera des del segle IX, quan es va aixecar l’església. És inimaginable que el 1958 es retiressin tots els enterraments. Així que els que ara s’exhumen molt probablement siguin els últims de Santa Coloma. O millor dit, els penúltims.

L’excavació forma part del projecte estrella del ministeri per al curs que ve, el mapping dels frescos. Paral·lelament, Patrimoni va començar la setmana passada l’adequació de l’interior del temple: l’absis s’arrebossarà completament per obtenir una superfície plana sobre la qual es puguin projectar les imatges, i li seguiran retocs menors, com ara la modificació de la il·luminació, la substitució del mobiliari de darrere de l’altar i el tapiat de les finestres del mateix absis. El mapping, adjudicat al juny i per 131.000 euros a Burzon & Comenge i Playmodes –la mateixa empresa que va executar el de Taüll–, s’inaugurarà si es compleixen els terminis a la primavera.

Andorra
santa coloma
mapping
cementiri
rasa
excavació
arqueologia
Armentano
Thais
Número de vots: 200
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic