No és que no se sabés, però estiu rere estiu, campanya rere campanya, es va perfilant més la fesomia d’aquest barri dinàmic, que aixoplugava tallers artesanals just a sota muralla, i que va tenir una llarga vida, des de l’edat mitjana com a mínim -hi ha restes que ens retrotrauen al segle XIII- fins a les portes de l’edat moderna, és a dir, al segle XVII. Ho segueix constatant la nova campanya d’excavacions duta a terme en les últimes setmanes al jaciment del pati de les Monges, dirigida per Carla Garrido (Eina), i que ahir presentava a la premsa els primers resultats. Probablement, apuntava l’arqueòloga, estiguem parlant d’un barri de l’extraradi on diferents generacions de les mateixes famílies d’artesans van mantenir els seus tallers en marxa.
Més enllà de l’excavació en si i la història que relata, les conclusions d’una campanya comporten també projectes per difondre’ls. Acabada aquesta sisena fase ja dels treballs, iniciats el 2020, l’alcalde, Joan Barrera, aprofitava per explicar els plans per facilitar als ciutadans la visita i comprensió del jaciment: es canviarà la porta d’accés, amb alguna plataforma des de la qual contemplar el conjunt amb comoditat i seguretat, a banda de fer permeable a la visió el mur perifèric. També s’han de consolidar les estructures i el colofó, és clar, seria la cobertura de les restes. La part més complicada, econòmicament parlant, però ineludible per al manteniment del jaciment.
En aquesta campanya, explica Garrido, van desenterrara les estructures d’un edifici que queda definit per dos murs amb una disposició peculiar; a banda, van continuar treballant en allò que ja havien començat a trobar l’any passat, dos singulars forns de ceràmica (un d’ells és de tipus morú, amb la graella sobre la fogaina està feta amb totxos ceràmics amb fragments de pissarres, el tipus que es troba fins al segle XIX, mentre que el segon està realitzat seguint una tècnica constructiva que fins ara no s’havia detectat per Catalunya i en aquesta cronologia, explicàvem ja l’any passat) i aquella estructura residencial que havia quedat cristal·litzada en una mena de foto fixa del seu últim dia: el sostre s’havia ensorrat i a dins tot havia quedat com, probablement, mentre els ocupants feinejaven per allà. Ara han trobat una altra habitació -just tocant a la muralla, potser amb un caminet que la recorria en paral·lel- i, a part, s’han endinsat en els nivells medievals. Quina informació rellevant aporta? “Sobretot el dinamisme que tenia la Seu durant l’edat mitjana”, resumeix Garrido. Una prova material són les diferents rehabilitacions, recondicionaments, reutilitzacions, reconstruccions, de les diferents estructures. “La hipòtesi és que hi ha una habitació del segle XIII, moment en què el creixement de la ciutat està ben documentat, i el creixement d’aquests barris de l’extraradi per fora de la muralla antiga”. Els materials trobats serien els testimonis físics d’aquesta ràpida evolució, un creixement que s’allarga fins al segle XIV. “És el que ja s’apuntava des de la primera campanya i ho anem constatant”, rebla.
Pel que fa a les restes de l’habitatge, aquesta estructura aixecada probablement al segle XVI i que continuava en ús en la centúria posterior, Garrido recorda que va ser una troballa molt particular, una edificació enfonsada i que ningú no va tornar a tocar, i això “va fer que ja l’any passat trobéssim molts estris, ferros, una trentena de monedes, que hem continuat trobant enguany”. Plats, culleres, restes ceràmiques, “molt de material”, han pogut exhumar en aquesta campanya. “I és estrany, perquè quan algú marxa de casa s’endú les seves coses, mentre que aquí tenim una habitació col·lapsada, amb el seu contingut”.
Quin ús devia tenir aquest espai? “Pel que sembla, i ja veurem clarament quan tinguem restaurades totes les peces de metall, que ara estan molt rovellades, es tracta d’eines, això que pensem que devia ser algun tipus de cobert on guardaven els estris”. En aquesta direcció apunta també la morfologia del sòl: un pis de terra batuda i una mica de calç sobre una base de pedres que no s’adiu amb el que seria una casa. L’obrador, el taller de terrissa, i pels residus de metall trobats, potser també una ferreria, serien els espais que els arqueòlegs confien trobar, previsiblement.
L’estudi que s’està duent a terme del material exhumat permet situar el col·lapse i abandonament d’aquest espai a mitjans del segle XVII, possiblement poc temps després de la Guerra dels Segadors (1640-1652).