Emma Regada planta dues fites de pedra al turó de Sant Joan de Maldanell

L’aventura va arrencar dilluns i es va allargar fins al dissabte. Es tractava de crear in situ –i in situ vol dir en aquest cas al turó de Sant Joan de Maldanell, a la localitat lleidatana de Maldà– una escultura al llarg de les cinc jornades i amb material recollit a la mateixa muntanya. Emma Regada va triar un mirador a dalt de tot de la muntanyeta i al costat de la capella per aixecar-hi dues fotes, dos tòtems de pedra arenisca formades per tres peces i que simbolitzen, diu, d’una banda els cúmuls de pedra que s’aixequen quan culmines una excursió, qui no ha tingut aquest instint atàvic. Aquest és l’evident. L’altre són els objectius que ens posem a la vida, que consten de tres fases:  l’experiència, les cames, caminar; el tors, és a dir, el sentiment; i el cap, el pensament que li dona sentit a tot. Tres peces de 25, 50 i 100 centímetres que evoquen vagament els tòtems de Judit Gaset i que es quedaran a Maldanell juntament amb les obres dels altres quatre artistes que han participat en la segona edició de Maldant la pedra, que és l’ocurrent nom que li han posat en aquesta aventura: Núria Carreras, Jaime de Córdoba, Erik Schmitz i Íngrid Tost. Regada va clausurar a més la trobada amb una performance que va tenir lloc ahir al matí. I ben aviat en tornarem a parlar amb un projecte d’escultura a la via pública, el primer entre nosaltres. Recordin que una de les seves últimes propostes va ser Carrers buits, ments ocupades, realitzada durant el primer confinament i concebuda com un homenatge a la resistència de la població davant la pandèmia.