Dos, de fet. El primer, que l’Andorra de Frisch no havia parlat mai fins ara en català, ni aquí ni enlloc. El segon, que no s’havia estrenat mai entre nosaltres. És cert que la mateixa Nadal en va aixecar una lectura dramatitzada, ja aleshores a càrrec de l’ENA, que es va poder veure al Comunal i al Romea de Barcelona. Però un muntatge escènic amb tots els ets i uts, mai.
Si ara ha sigut possible és en primer lloc per la tossuderia de la directora, que feia vint anys –diu– que li anava al darrere, i també a la coproducció amb el TNC, que n’ha garantit un repartiment on també figuren Míriam Alemany, Oriol Cervera, Sergi Vallès, Quim Llisorgas i Carles Martínez, així com l’estrena en una sala de referència.
Col·laborar amb l’ENA
Diu Sans que l’objectiu era estrenar Andorra a casa “com més aviat millor”. “En condicions normals, s’hauria estrenat al Claror, que és on acaben els muntatges de gran format com ho és aquesta Andorra, però com que desgraciadament no tornarà a estar operatiu en el que queda de temporada, hi vam veure l’oportunitat de portar-la a Encamp”. Andorra marcarà a més la línia que el departament està treballant per a la programació teatral de la parròquia. “Mantindrem el pressupost del curs passat però avaluarem les propostes actuals i les repensarem per donar-los una volta i treure’n com més suc millor”. I hi posa com a exemple el veterà Festival de titelles, amb més de vint edicions al darrere. “Hem de rumiar bé cap on volem anar, si el mantenim com fins ara, amb una programació i prou, o hi afegim un apartat pedagògic o fins i tot un concurs. Totes les opcions estan obertes i és en això en què treballa l’equip tècnic del departament”.
Es mantindran les dos (o tres) obres anuals, juntament amb l’habitual pel Dia de la Dona –aquesta vegada Agència matrimonial Set d’amor– i el cicle musical infantil de tardor. I el pas següent hauria de ser en bona lògica plantejar l’ingrés a la Temporada conjunta de Sant Julià i la capital. “Potser més endavant ens ho podem plantejar, però ara mateix la prioritat és revisar el que ja fem i donar-hi una volta”, diu Sans. En canvi, sí que deixa la porta oberta a una possible implicació en l’ENA. “No cal ser-ne patrons, estic segur que des de les administracions públiques podem plantejar altres formes de col·laboració”.