Enric Bartumeu, Kic Barroc, estrena demà a les 21.30 hores a l’Auditori Nacional el repertori de cançons del seu primer disc Mon noM. Un títol que compleix una doble funció: és la carta de presentació de l’artista i porta el mateix nom que una de les deu cançons del disc on ret homenatge a les arrels ibèriques que tenen la major part de la societat andorrana i que han fet que el país sigui el que és avui dia.

El gènere per excel·lència del disc és el jazz improvisat, l’essència de Kic Barroc. L’artista explica que quan fa referència a improvisar no vol dir que se salti les normes, sinó que ho fa dins d’un marc harmònic i uns patrons rítmics determinats. “Per improvisar el 98% és feina de preparació, mentre que un 2% és la inspiració del moment”, explica.

El disc està format per deu cançons i dues d’elles les ha fet amb la seva germana Carolina Bartumeu, violoncel·lista. “El 80% és jazz i el 20% tenen una òptica més clàssica”, apunta. D’altra banda, Bartumeu ha treballat un any i mig per a l’elaboració del disc i ha invertit entre 10.000 i 12.000 euros. Per això, en total ha pogut treure a la llum uns 200 discos, dels quals 50 els oferirà a les persones que han participat en el projecte. La resta es podran adquirir a partir de dilluns a La Trenca o a la FNAC per un cost de 10 euros, diners que serviran per cobrir els costos del disc.

A més a més, segons va anticipar Bartumeu, avui surt publicat per les xarxes socials un segon tema del disc Esguard.

Els artistes quilòmetre zero que han acompanyat Bartumeu al piano i que faran l’estrena oficial del disc són: Baptiste Herbin com a saxo solista, Kike Pérez a la bateria, Toni Fantasia al baix, i Carolina Bartumeu al violoncel. A més, també ha comptat amb la participació del quartet de saxos amb Efrem Roca i Sílvia Gil al saxo alt, Suso Real al saxo tenor i David Amat al saxo baríton.
 
El doble ‘Esguard’
El tema més especial per a Bartumeu és Esguard perquè té una doble inspiració. Inicialment, l’artista va escriure la cançó pensant en la mirada romàntica i en les situacions on una persona ja no pot comunicar-se amb les paraules i ho fa amb l’esguard. Ara bé, en última instància va escriure-la pensant en la seva àvia, que va traspassar fa un any. “En els seus darrers moments no era capaç de comunicar-se amb la paraula, però sí que ho feia amb la mirada”, explica. Esguard està gravat amb Bartumeu al piano i amb Baptiste al saxo.