Enric Bartumeu: “Tots els temes tenen una història darrere, no és només sol-la-si-do”

Joves i sobradament preparats. Això deia un espot publicitari de fa (ja uns quants) anys. Es pot aplicar als membres del Kic Barroc Project, engegat per Enric Bartumeu, que ha reunit al seu voltant membres d’una nova fornada de músics que estan, això, sobradament preparats. S’estrenen demà, al Jazz al carrer escaldenc. 

Kic Barroc Project. 
Una formació amb quartet de saxos, piano, baix i bateria. Fer un concert d’aquest format és complicat perquè són molts músics i tenen la mania de cobrar. El Comú em va oferir aquesta oportunitat, amb bon material, bon escenari... És una oportunitat magnífica per escalfar perquè això ho gravaré en disc abans que acabi l’any. 

Fantàstic.
Serà un disc de kilòmetre zero, on tots els processos i tots els participants siguin del país, o si molt m’estires, del Pirineu. 

Tot local. 
Jo mateix, el Toni Fernández al baix; Quique Pérez, que és un bateria de la Seu, excel·lent, i el quartet de saxos que lidera Efrem Roca, amb Sílvia Gil, Jesús Real i David Amat. Tots som d’aquí o vivim aquí. 

Tots es mouen per aquí. 
És la gràcia: un septet professional i de nivell, tots trobats aquí. 

Serà demà oportunitat única o serà estable?
El format de trio segur que el mourem, però el septet logísticament és complicat de moure i el catxet no pot ser gaire ajustat, és clar. Però si podem, jo trucaré totes les portes i entraré per les que m’obrin. 

Anem a demà: composicions teves.
Jazz original, alguna bossa nova i una mica de ritmes llatins. Composicions que giren al voltant d’aquestes tres esferes i totes inspirades en situacions i sensacions que tens a la vida: des d’allò que et representa una mirada fins a una relació incondicional o temes dedicats a algú, com a la meva germana [Carolina Bartumeu, violoncel·lista]. Totes tenen una història al darrere, no és només sol-la-si-do, encara que siguin instrumentals. 

Captarem aquestes històries, els oients?
Home, jo crec que sí, i jo faré petites presentacions. Jo soc del parer que en un concert s’ha d’anar parlant: la música és un llenguatge, sí, però el missatge queda més complet si expliques la intenció de la composició: no és el mateix escoltar Pavane pour une enfante défunte de Ravel sense saber-ne res que si coneixes la història que hi ha al darrere; l’escolta és completament diferent. Vaja... no és que m’hi vulgui comparar, amb Ravel. 

Coincideixo, si m’ho permets. 
Donar-hi pistes és interessant. 

Com t’has trobat, component tants temes?
Sempre vaig escrivint coses: farem deu o dotze temes però en tinc més de cinquanta. Compondre ho deixaré de fer el dia que físicament no pugui. Ara, escriure per a tantes persones ha estat un repte: algunes de les composicions les havia pensat per a big band, que són uns 25 músics.

Ambiciós.
Però si és difícil trobar un septet de músics andorrans, imagineu-vos tota una big band professional del país. 

Jordi Barceló s’hi va posar.
Sí, sí. Un projecte fantàstic i no se li agraeix prou tota la tasca que ha fet per la música al país, però no és una big band netament de quilòmetre zero. Perquè soni necessites músics professionals de qualitat i per desgràcia a Andorra no en tenim encara. 

La teva generació arriba trepitjant fort. 
Sí, sí, mira el Toni mateix, que acaba el Superior ara i és un músic fantàstic. I és només un exemple.