Diari digital d'Andorra Bondia
Foto de família amb l'equip de tècnics i els representants de les tres parts de la candidatura -la Seu, Foix i Andorra- reunits ahir a Casa de la Vall.
Foto de família amb l'equip de tècnics i els representants de les tres parts de la candidatura -la Seu, Foix i Andorra- reunits ahir a Casa de la Vall.

Entorns de protecció: amb la Unesco, les presses


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

El coordinador de la candidatura, Joan Reguant, adverteix que cal tramitar els vuit perímetres pendents.

La precandidatura a patrimoni mundial de la Unesco que sota el lema Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra inclou onze monuments nacionals més el conjunt catedralici de la Seu i el castell de Foix es va presentar ahir oficialment a Casa de la Vall en un acte institucional presidit pel cap de Govern, Toni Martí, i amb la presència dels alcaldes de la Seu, Albert Batalla, i Foix, Norbert Meler. Així que la precandidatura ja existeix més enllà dels despatxos.

Aquesta és la bona notícia. La dolenta, que tot i els bons auguris –“Ens avalen els arguments científics, som un cas únic i excepcional que no està representat a la llista del patrimoni mundial, i complim els criteris d’autenticitat i integritat”, sosté– el coordinador de la candidatura, Joan Reguant, va ser també claríssim en el que sembla el taló d’Aquil·les d’aquesta aventura: “Un aspecte importantíssim per ingressar al patrimoni mundial és que puguis demostrar que els béns que hi presentes estan degudament protegits”.

És de sentit comú: béns pretesament excepcionals requereixen una protecció òbviament excepcional. Ho estan els onze monuments que hi postula l’executiu? La realitat és que només tres d’aquests onze béns –el jaciment de la Margineda, l’església de Santa Coloma i la zona arqueològica del roc d’Enclar– disposen ara mateix de l’entorn de protecció definitiu. Els altres vuit –Casa de la Vall, Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d’Engolasters i la torre dels Moros– s’han de conformar de moment amb els 20 metres de perímetre cautelar, 20, que estableix la llei del patrimoni cultural després de la reforma impulsada el 2014 pels comuns afins a DA i aprovada pel Consell General.

N’hi hauria prou amb aquests 20 metres cautelars, 20, per convèncer la Unesco que tenim eficaçment protegits els béns que pretenem que ingressin al patrimoni mundial? “Hem d’esperar que quan finalment presentem la candidatura el Govern i el ministeri hagin tingut el temps i la capacitat per enllestir aquests entorns, que tots els béns que presentem disposin d’un perímetre com el que ja tenen Santa Coloma i la Margineda, amb una reglamentació específica, amb criteris urbanístics i arquitectònics, la zonificació reglamentària... Tot això és evidentment molt més consistent, molt, que un perímetre cautelar de 20 metres. Hem d’anar, en fi, cap als entorns definitius”.

Arribat el cas, i posats en la pitjor de les tessitures, la Unesco hauria de valorar si amb aquests 20 metres, 20, es compleix el requisit de protegir degudament el bé, i un dels criteris que acostuma a tenir molt en compte, diu Reguant, és l’existència d’una zona tampó o d’esmorteïment al voltant del monument. I no sembla que en el perímetre cautelar de 20 metres, 20, hi càpiga cap espai que mereixi el nom de zona d’esmorteïment.

Dit això, convé afegir que, segons el mateix Reguant, el ministeri n’és “conscient” i que per això té ara mateix en tràmit els entorns d’“alguns dels vuit monuments encara amb el perímetre cautelar”. La realitat és que és tan sols un, el de Sant Serni de Nagol, i que aquest curs està previst iniciar-ne la tramitació de sis més. En un calendari realista, haurien d’estar enllestits abans del 31 de gener del 2021, que és la data que el coordinador de la candidatura va avançar com a més probable per presentar el patracol a la Unesco. No sembla un calendari especialment estressant. Però quan parlem dels entorns de protecció convé no oblidar els antecedents ni l’hemeroteca. I el que els uns i l’altra ens diuen és que des del 2014 s’han aprovat tres entorns, tres, l’últim dels quals –el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp– fa tan sols quinze dies. El que planteja Reguant i la candidatura de la Unesco és que el ministeri tramiti i aprovi en menys de dos anys vuit entorns de protecció, el triple dels que ha sigut capaç de gestionar des del 2014. No és que sigui impossible, però convindrà el lector que és pràcticament una qüestió de fe.

El veredicte de la Unesco, el 2023

Estiu del 2023. Aquest és l’horitzó més realista perquè la candidatura que lidera Andorra sigui avaluada pel comitè del patrimoni mundial de la Unesco i sapiguem si afegim a la llista un tercer bé –o millor dit, un conjunt de béns– després de la Vall del Madriu –paisatge cultural des del 2004– i les falles –patrimoni immaterial des del 2015. El que es va presentar ahir és tècnicament la precandidatura, un document de 100 pàgines elaborat per una quinzena de tècnics –historiadors, arqueòlegs, arxivers, sociòlegs i museògrafs. El pas següent consistirà a elevar els béns de la candidatura a la llista indicativa de cadascun dels tres estats que participen en la candidatura. Un pur tràmit, advertia ahir Reguant, però un requisit indispensable per formalitzar la intenció d’optar a patrimoni de la humanitat. Andorra ho farà de forma immediata, França s’hi podria afegir aquesta mateixa primavera, i Espanya, a la tardor. En aquesta mena de nevera que són les llistes indicatives s’hi han d’estar com a mínim un any, temps que s’aprofitarà per redactar el document definitiu, un patracol d’un miler de pàgines que serà el decisiu per convèncer el comitè del patrimoni mundial –i cal esperar que per enllestir els entorns de protecció. Com que les candidatures s’han de presentar necessàriament cada 31 de gener, segons aquest calendari no seria fins a principis del 2021 que l’expedient no arribaria efectivament a la Unesco, que habitualment deixa passar un altre any i mig abans de fer-lo avaluar pel comitè. Així que ja ho veuen: en tornem a parlar el juliol del 2023.

Andorra
Unesco
Casa de la Vall
Gelabert
Reguant
construcció
la Seu
Foix
castell
catedral
Número de vots: 244
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic