“El ministre anterior [Albert Esteve] es va trobar amb la proposició dels comuns per modificar la llei del patrimoni i ja no va ser a temps d’adequar-los a la nova legislació; el que estem fent ara és precisament això: adaptar els setze entorns de protecció que ja tenim redactats a la nova llei.” Això és el que deia la ministra Olga Gelabert el novembre del 2015. I es referia, òbviament, a la reforma de la llei del patrimoni que el Consell General va aprovar el juliol del 2014 i que mentre Govern i comuns jugaven a fet i amagar amb el text va obligar el departament a suspendre els projectes d’entorn de protecció aleshores en curs. Com deu haver vist el lector, de tot plegat fa un any i mig. Tres anys llargs, si tenim en compte la discussió i tramitació de la llei. O quasi quatre, si prenem com a referència l’entorn de Casa Rull i l’església de Sant Joan de Sispony, l’últim que havia entrat en vigor abans que el desembre passat el Govern despertés i aprovés els de Meritxell i –atenció, primera notícia– el de l’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp.

Per això es van quedar de pedra els consellers del grup mixt –i els ciutadans atents– quan divendres passat, i a una pregunta de Rosa Gili sobre els entorns i el seguiment que en fa (o no) el Consell Assessor de la Cultura, Gelabert va rescatar del bagul el mateix argument, exactament, que ja havia esgrimit fa un any i mig: que els projectes encarregats i adjudicats entre el 2012 i el 2013 “s’estan revisant i adaptant a la modificació de l’actual marc legal”. El mateix argument, tornem-ho a dir, a què el seu predecessor –el també taronja Esteve– havia apel·lat el 2014 per frenar en sec la tramitació dels entorns. I d’això fa tres anys. També es van quedar de pedra, és clar, perquè –insisteixen fonts del PS– la resposta ometia clamorosament el calendari que el ministeri s’ha marcat (?) per aprovar i tramitar els entorns pendents, que ja no són els setze que Gelabert deia el 2015 sinó tan sols sis: els de Meritxell i de Sant Marc i Santa Maria, aprovats al desembre i en període d’al·legacions, i els de Sant Serni de Nagol, Sant Serni de Llorts, Sant Romà de les Bons i torre dels Moros, i Casa d’Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino, aquests quatre últims “en fase de revisió i de treball”. Pel camí, per cert, s’ha quedat el de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, adjudicat com els altres el 2012 –a despatxos d’arquitectura externs, i per un valor conjunt de 74.000 euros– i que, segons es dedueix de la resposta, no es troba ni tan sols en fase de “revisió”.

L’única data concreta que aporta la ministra és la de la pròxima reunió del Consell Assessor, prevista per al 25 d’abril i que es consagrarà, diu, a les “gestió” dels entorns i a “analitzar les propostes que s’estant elaborant”. Fora de tot plegat queda l’entorn de Sant Martí i de la Mola i la serradora de la Cortinada, pel qual també es va interessar Gili i en una situació particular: el Govern en va aprovar un primer projecte el febrer del 2011, però va decidir “no continuar el procés” –continua– “davant de les al·legacions que va suscitar per part d’entitats públiques i privats”. Tampoc no diu quan, si abans o després de la modificació de la llei del patrimoni, el juliol del 2014 –tres anys després–. El cas és que Sant Martí continua sense entorn i potser no és casualitat que el desembre del 2015 comencessin precisament en aquest tram les obres d’ampliació de la carretera general 3. L’equip tècnic de Patrimoni Cultural, conclou, “té previst treballar en la redefinició dels entorns definitius en funció del que marca la llei [del 2014]”.

Pel que fa als santuaris nou i vell de Meritxell, en fi, lamenten les mateixes fonts del PS que no hagin transcendit les al·legacions que s’han presentat i que –apunten– podrien procedir del mateix bisbat, en un intent d’ampliar la protecció dels temples. I tot plegat, passat l’equador d’una legislatura en què el ministeri pretenia aprovar 24 nous entorns. De moment, en porta dos. I el de Meritxell ja veurem com acaba.