Entorns de protecció: tercer intent

El Govern admet el fracàs de la modificació del 2014 i prepara la nova llei: en vol tenir l’esborrany al setembre.

Confirmat: el ministeri de Cultura prepara una nova llei del patrimoni. No una simple modificació com la del 2014, quan –recordin– es va reduir de 100 a 20 metres els entorns cautelars i es va implicar els comuns en la regulació dels entorns fins al punt que en la zona 2 o preventiva eren les corporacions locals, i no el ministeri, les que tenien l’última paraula. Com és notori, aquell intent de posar ordre i agilitzar una matèria tan delicada va ser un rotund fracàs. En la legislatura anterior tan sols es van aprovar tres entorns, i aquesta, se n’han entrat tres a tràmit –Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters i Sant Serni de Nagol– però no se n’ha aprovat cap.

Així que ja és oficial. La modificació del 2014 ha fracassat. Ho admet la ministra del ram, Sílvia Riva. I de fet ho té clar des de fa mesos. Fins al punt que el departament té molt avançat l’esborrany d’una nova llei del patrimoni que després de l’estiu es vol tenir enllestit per consensuar-lo amb els comuns. Una altra cosa, admet Riva, és quan podria entrar-se a tràmit parlamentari, perquè el calendari s’està comprimint cada vegada més i, tot i que no ho verbalitza, se li entén clarament que la intenció és deixar el text llest per a la legislatura que ve, ja veurem si amb ella al capdavant del ministeri o no.

La nova llei ja no ho fia tot als entorns de protecció. Aquest enfocament, insisteix la ministra, no era realista i no ha funcionat.  La idea força que subjau en el nou text és ampliar la perspectiva de la protecció del patrimoni des d’una concepció eminentment monumentalista, que era la que plantejava la llei del 2003 –i seguia en gran mesura la modificació del 2014– a una altra més centrada en el paisatge i en els nuclis històrics. I en posa exemples: quin sentit té redactar i aprovar un entorn de protecció per a la farga del Madriu, quan ja té la millor garantia de què pot disposar un monument, que és mateixa ubicació en una vall que figura al patrimoni de la humanitat? Un altre exemple: l’església de Sant Miquel de Prats. Quin sentit tindria protegir només la capella, i que més enllà del perímetre, estigui aquest posat als 20 o als 100 metres, s’hi pot aixecar un bloc de pisos? No mereix tot el poble de Prats una protecció integral? 

Fins aquí, les bones intencions, un pelet enganyoses perquè la llei del patrimoni sí que preveu el conjunt arquitectònic, “agrupament de construccions que constitueix una unitat coherent, encara que, en alguns casos, individualment no tinguin valors rellevants”, una figura que no s’ha arribat a estrenar mai, ni tan sols per la plaça Benlloch. El nou enfocament passa, en fi, per combinar els entorns tradicionals, que poden ser útils en casos com el de Sant Joan de Caselles, amb altres figures com els plans especials –el cas de Pal– i els plans directors. Són els comuns, recorda Riva, els que tenen les competències urbanístiques, així que qualsevol intent de protegir el patrimoni ha de comptar amb ells. I en posa un exemple: són ells, diu, els que poden gestionar la transferència d’edificabilitat d’un propietari que té un terreny al costat d’una església a una zona urbanitzable, de forma que no vegi perjudicat el seu dret: “Són eines que sumen i que eviten que el particular se senti perjudicat quan es tracta de protegir el patrimoni”.

Sis anys, nou termini
Amb la llei encara en estadi embrionari, la ministra s’ha marcat fins i tot un horitzó temporal per tenir els entorns –i figures adjacents– si no acabats, com a mínims a tràmit: el temps que triguin a revisar-se els plans d’ordenació i urbanisme parroquials. Sis anys, calcula Riva, “perquè estiguin com a mínim engegats, agendats. I per això la llei fixarà uns terminis perquè privats i comuns arribin a acords quan vegin les seves propietats afectades per un entorn. Ja es poden donar pressa, perquè des del 2003 només s’han aprovat 14 entorns –recordin que la transitòria donava dos anys dos, perquè tots els BIC tinguessin delimitat el seu perímetre. N’hi ha 19 més en diverses fases d’estudi i tramitació, i 37 pendents. Caldrà molt d’optimisme i més recursos, perquè amb els actuals Riva té clar que no s’hi arriba.