El món és molt petit, i Andorra encara més. Recordaran que les hipòtesis sobre les sensacionals fotografies d’un grup de soldats i d’oficials alemanys al Pas de la Casa i a Sant Joan de Caselles –assenyaladament, l’any, el 1943, i la identitat d’un dels oficials, el general Johannes Blaskowitz– les havia aixecat Alan Ward, aquí amb el barret d’historiador, a partir de còpies en baixa resolució adquirides pel col·leccionista Jorid Casamajor en una parada de la Paperassa. I recordaran també que desconeixíem la identitat del feliç col·leccionista que va comprar anys enrere els originals al portal especialitzat Delcampe.
Doncs bé, el tenim molt més a la vora del que ens podíem imaginar, i l’endemà de publicar la segona entrega de la sèrie Marc Pantebre se’ns va plantar a la redacció del BONDIA amb els positius de dues fotografies històriques i gairebé úniques, perquè documenten sense cap mena de dubte la presència de tropes de Hitler en territori andorrà durant la II Guerra Mundial i perquè només es coneixia fins a una altra imatge similar, la de la duana francesa del Pas amb l’esvàstica onejant al pal capturada per Francesc Pantebre el gener del 1944.
El nostre col·leccionista va adquirir, en fi, dues de les imatges en qüestió: la dels oficials en un lateral de la duana andorrana del Pas, i la dels soldats a la barrera de la duana francesa. La de Sant Joan de Caselles, que molt probablement pertany a la mateixa sèrie que la primera, prové d’una altra via que no hem pogut localitzar (encara: no hi renunciem). Com és natural, a Ward els ulls li feien pampallugues quan va tenir els positius bons al davant, perquè la major resolució de les còpies li permetia afinar molt més i confirmar (o no, aix) la hipòtesi de partida.
I el cas és que va sortir cara: l’oficial a la dreta del grup, amb la seva gorra, el seu mantell, el característic abric milita de la Wehrmancht, i la seva Creu de Ferro (amb fulles de roure i espases) és efectivament Blaskowitz. A Ward se li han esvaït els pocs dubtes que en tenia. L’home que exercia el comandament del Grup d’Exèrcit D amb base a Tolosa des del novembre del 1942 i, per tant, l’oficial al càrrec de les tropes alemanys estacionades al sud-oest francès. Un altre detall important: la datació aproximada. Ward situava les fotografies en algun moment del 1943 per l’absència d’armes llargues a la vista, cosa que va suggerir que s’havien pres abans que la Resistència francesa endurís l’activitat a la zona de Tolosa, a finals d’aquell any. Després d’haver examinat amb bons coneixedors de la muntanya del Pas, s’atreveix a concretar una mica més: per l’estat de la neu, semblen haver-se fet a la primavera o, menys probablement, a la tardor.
El cert és que el revers de la còpia original dels soldats a la barrera de la duana ens treu aparentment de dubte si porta una notació inequívoca: “Pas de la Casa! A l’esquerra, Andorra. Del 12 al 29 de novembre, 1942”. No és sensacional!? Ward, que mai acaba d’estar convençut de res –és el que tenen els enginyers amb arrels gaèliques– no ho acaba de tenir clar i sospita que la fotografia dels generals, sense cap anotació al revers i que atribueix a una altra sèrie i, potser, en un altre moment, podria ser una còpia posterior fins i tot a la II Guerra Mundial. Ho infereix a partir de la marca, “SPO”, que sí que apareix gravada al revers, i que atribueix a la casa francesa Berggers... en actiu sobretot entre el 1950 i el 1970.
Ward opina, d’altra banda, que la instantània de Blaskowitz al Pas pertany probablement a la mateixa incursió que la dels oficials a Sant Joan de Caselles, que totes dues van ser fetes a la primavera del 1943, i que en qualsevol cas no corresponen al moment que, segons explica Teresa Cairat a la biografia del seu avi, Francesc, el síndic va pujar al Pas a parlamentar amb els alemanys que acabaven d’instal·lar-s’hi després d’ocupar el que quedava de la França Lliure, en represàlia pel desembarcament aliat al nord d’Àfrica el novembre del 1942.
El cas és que encara no els hem explicat qui era el bon (!?) Blaskowitz, ni el seu sorprenent expedient de guerra, ni encara menys el seu sospitós final, suïcidat el febrer del 1948 quan estava sent jutjat a Nuremberg amb la resta de la cúpula militar de la Werhmacht. En tornarem a parlar.
