Segur que ho recorden perquè el document era absolutament excepcional. Ens atreviríem a dir que únic, perquè era la primera vegada que es documentava fotogràficament la presència dintre d’Andorra de militars alemanys durant la II Guerra Mundial. Teníem fins ara la cèlebre fotografia captada el gener del 1944 per Francesc Pantebre amb l’esvàstica nazi onejant al pal de la duana francesa del Pas de la Casa, i una breu col·lecció de cinc fotografies amb soldats de la Werhmacht i duaners apostats en una data indeterminada al mateix edifici de la duana. Però mai fins ara havíem vist els dos oficials nazis –les gorres de plat i els bàrics llargs els delaten– que es dirigeixen no direm que fent el pas de l’oca, però gairebé, cap a Sant Joan de Caselles. Sabíem que els alemanys havien entrat –recordin el cop de la Gestapo al Palanques, el setembre del 1943– però ara a més en tenim constància fotogràfica.

El document se’l van topar l’editor Oliver Vergés i l’historiador Claude Benet mentre buscaven material gràfic per il·lustrar la portada de Traces de la II Guerra Mundial a Andorra. La van acabar descartant i optant per la foto clàssica de Pantebre, però a Vergés li va quedar un rau: tornin a mirar la fotografia de Sant Joan de Caselles i recordin que som en algun moment entre el novembre del 1942, quan els nazis ocupen el que quedava de la França Lliure fins als Pirineus en resposta a la invasió aliada del nord d’Àfrica, i l’agost del 1944, dos mesos després del desembarcament de Normandia, quan les unitats alemanyes que havien quedat aïllades als Pirineus es passen en massa a l’Espanya franquista, molts d’ells per Puigcerdà.

A Vergés li generaven dubtes raonables no els tres pals probablement de telèfons que s’aixequen just davant de Sant Joan de Caselles, sinó la torre metàl·lica que s’enfila darrere del campanar. Una torre de mitja tensió en una època tan reculada? No ho veia clar, va compartir les seves sospites amb els padrins del poble i també a ells els va posar la mosca rere l’orella: “Si la foto en qüestió és del 1942-1944 voldria dir que en aquell moment ja hi havia una línia elèctrica més moderna que els pals de fusta, però sense saber la cronologia exacta de l’evolució de l’electrificació del país és difícil afirmar res”. És cert, com ha apuntat algun lector, que les antenes de Ràdio Andorra a Engolasters són anteriors. Però la torre de Canillo havia de ser de Fhasa, i les antenes no proven res, ni en un sentit ni en l’altre.

Quedaven dues opcions: consultar els arxius de FEDA, cosa que ja s’ha fet i que donarà pròximament –esperem– la resposta definitiva, o buscar fotografies més o menys coetànies de Sant Joan de Caselles per comparar-la amb la dels soldats alemanys. Això és el que vam fer, i la solució la teníem tan a la vora com a la galeria virtual de l’Arxiu Nacional. Al fons de l’Esquí Club es conserva aquesta vista de l’església nevada. Està datada al 1947-1948 i si s’hi fixen bé, de nou al darrere del campanar, al costat del que semblen uns bidons enormes, s’aixeca sense cap mena de dubte la mateixa torre de mitja tensió que apareix a la fotografia nazi i que havia fet sospitar Vergés que ens trobàvem davant d’un fake.

El colofó de tot plegat el posa l’enginyer Alan Ward, que adverteix que les torres elèctriques metàl·liques ja eren d’ús habitual als anys 30. I remarca, a més, que les ombres dels soldats alemanys estan ben perfilades, només cal comparar-les amb les que projecta l’església: “No hi veig cap discrepància”, conclou. Caldria afegir una tercera fotografia, aquesta procedent del fons Jean Ribière, on també s’aprecia clarament la torre litigiosa. Llàstima de la imprecisa datació, amb una forquilla amplíssima, 1940-1970. Cal tenir en compte, però, que el gruix de les imatges del fons Ribière són dels anys 40, i que aquesta podria no ser l’excepció.

Hem dit podria, és cert, però és un nou element que cal valorar, i suficient perquè, mentre no aparegui als arxius de FEDA un document que ho contradigui, puguem afirmar amb una seguretat raonable que sí, que són nazis, que estan a Andorra i que no, que no és un fake.