La fira d’arts visuals i escèniques, Andorra Crea, concentrarà vint espectacles del 29 de setembre a l’1 d’octubre.

La idea era (i és) estupenda i oportuníssima: aixecar una fira de l’estil de les de Tàrrega (teatre), Reus (circ), Vic (música) i Manresa (tradicional) on aglutinar creadors i propostes de totes les disciplines per fomentar, d’una banda, la creació contemporània, i de l’altra, apropar-les al ciutadà, però també, per no dir sobretot, donar a conèixer el xup-xup artístic als gestors, programadors i galeristes que tallen el bacallà al circuit català. L’objectiu és clar: donar sortida internacional als nostres creadors i estimular-ne així la professionalització. Un buit fins ara clamorós, aquest de la promoció exterior, que amb prou feines cobreixen iniciatives benintencionades però d’utilitat dubtosa, com ara portar una banda a Vic o un grup de teatre a Tàrrega, per citar dues de les fires catalanes amb què el ministeri de Cultura col·labora els últims anys.

A l’hora de la veritat, el cartell artístic del primer Andorra Crea, Festival de Creació i Difusió de les Arts Fetes a Andorra –aquest és el nom complet de la criatura– és tan intens com extens, una vintena de propostes, essencialment teatre, dansa i arts visuals, amb alguna coseta de música, que es concentraran del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que es distribuiran per totes les parròquies. Una altra cosa és la diguem-ne pota professional: el cap d’Acció Cultural, Joan-Marc Joval, insistia ahir que el departament treballa contra el rellotge per portar programadors catalans, però no va concretar ni quants ni quins. I falten tres setmanes justetes per alçar el teló. La idea és posar-los les coses fàcils, tant a ells com als creadors, amb dues trobades previstes (el 30 de setembre al Mountain Hostel del Tarter, i l’endemà als jardins d’Areny-Plandolit) perquè els artistes puguin vendre el seu producte, i un servei llançadora a càrrec de l’organització perquè els programadors es desplacin a voluntat per les set parròquies i poder assistir als espectacles que triïn.

Fins aquí, les (bones) intencions i el (prometedor) embolcall. Anem d’una vegada al tall, que inclou com s’ha dit una vintena de propostes. La vocació original d’Andorra Crea és estimular la creació, així que es prioritzaran les estrenes. En aquesta primera edició no s’ha filat tan prim i s’han acceptat també propostes estrenades a partir del 2019. No serà així en les pròximes edicions, augura Joval, però de moment això s’ha traduït que només set dels vint espectacles programats són estrenes absolutes: Cançons amb trementina, teatre musical a càrrec de David Font; Triangulacions emocionals, de Studimural; Alenar, concert electrònic de Lluís Casahuga; En terres d’Andorra, lectura dramatitzada de la primera obra de teatre d’un autor nacional (Jacint Martisella, per si tenen curiositat); Jardins transparents, instal·lació d’Alícia Luño; Visions, instal·lació pictòrica de Mònica Armengol, i Shoot Your Words Back, instal·lació audiovisual de Yolanda Sanmarcos. Quasi tot, instal·lacions, ja veuen. Les humils exposicions són cosa del passat.

La resta, fins a la vintena, són reestrenes o reposicions, diu el coordinador artístic del festival,  Alfons Casal, a les quals la pandèmia no va permetre explotar totes les possibilitats. Hi ha moltes arts visuals (Casamanya: cel i terra, de Naiara Galdós; Efímer, de Miquel Mercè), encara més d’escèniques, Entreteixits, de la Companyia Rigel; Dels gestos perduts, ERA; Fe(minus), de Txell Díaz; Alma, de Rosa Herrador, Bram, d’Emma Riba; Quatre dones i el sol i Límits, de l’ENA; Arrels d’arreu, de la Jocand, i La 5a façana i la neu, de Cristina Peicas, i com s’ha dit unes engrunes de música: bàsicament, Pelegrí de Meritxell, del Trio Pirene, a banda del concert de Casahuga. El motiu, segons Joval, són les escasses propostes musicals que es van rebre i que aquestes poques eren de mal encaixar a la programació, a banda que la creació musical (Vic, Sona 9) és la disciplina en què més s’ha bolcat fins ara el ministeri quant a promoció exterior.