Les espases havien quedat en alt des de l’últim Congrés d’Història dels Pirineus, que va tenir lloc el 2017 i que, llàstima, no ha tingut continuïtat. En alt, sí, tot i que lleugerament decantades cap a la hipòtesi oficial –perquè la defensen els arqueòlegs de Patrimoni– que sosté que la fase medieval del jaciment correspon a un nucli de població de cinc habitatges, potser més, que per algun motiu, qui sap si la pesta negra, els veïns van abandonar a mitjan segle IV. Al davant, els historiadors Susanna Vela i Albert Villaró hi veien les restes del desaparegut castell de Sant Vicenç, que ells situen al peu de la muntanya d’Enclar, i no al cim. Una hipòtesi que sustentaven, recordin, a través de la reinterpretació dels documents –el castell hi apareix citat al “puig” de Sant Vicenç, i cal entendre puig com un turonet de desnivell suau assimilable, diuen, al paratge de la Roureda de la Margineda– i a les restes arqueològiques exhumades, assenyaladament el que semblaven projectils de fustibalus, una mena de fona que s’ha documentat en contextos de setge.

Doncs bé, la memòria de l’excavació de Sant Vicenç d’Enclar que va acompanyar la reconstrucció del campanar i que Patrimoni acaba de publicar, dedica un suculent capítol a tan apassionant controvèrsia, a banda de posar nom, el de Malreu, al que sens dubte identifiquen com un nucli de poblament. Perquè per ells no hi ha dubte: el que es va exhumar a la Roureda de la Margineda són les restes d’un poblat. La conclusió és taxativa: “Ni la tipologia constructiva, ni la cronologia dels materials arqueològics ni les datacions radiocarbòniques ni el tipus de material recuperat no permeten afirmar que el castell de Sant Vicenç es va ubicar en aquest jaciment”. No es tracta només de refutar la hipòtesi del castell, sinó de fonamentar la del poblat: “Tant la tipologia constructiva com els materials recuperats s’adiuen perfectament amb un nucli d’hàbitat, i això ens permet afirmar que el jaciment de la Roureda de la Margineda es correspon amb una unitat de poblament del terme de Santa Coloma que, molt probablement, sigui el lloc dit de Malreu (Linalreu, Inelseu o Melseu), nom amb què també és encara coneguda la roureda on va ser descobert el jaciment”.

Per als arqueòlegs que han treballat sobre el terreny, la documentació dels segles XII i XIII no permet sostenir que el castell es construís “mai” a la plana de Santa Coloma, “on d’altra banda n’hauria quedat algun rastre, ja fos en la documentació conservada, en la toponímia o en la memòria popular (com sí que succeeix amb el castell dalt del roc d’Enclar)”. Per tot plegat, conclouen de forma determinant, “l’intent d’ubicar el castell de Sant Vicenç a la Roureda de la Margineda es fonamenta en una especulació inspirada en una lectura molt parcial i forçada de dos documents –la infeudació del 1190 i el segon pariatge, el del 1288– negligint absolutament les dades arqueològiques pròpies del jaciment”.

Adeu al castell, de nou
La novedosa identificació del jaciment amb el poble de Malreu l’estableixen a partir de tres referències documentals precisament a Malreu, i una a la fabregada, “que hem d’interpretar com a ferreria en aquest context històric”, diuen, i que s’avindria amb la funcionalitat d’una de les estances excavades, on s’han conservat les restes d’un forn: “Tots dos termes, Malreu i fabregada, creiem que es poden correspondre molt versemblantment amb el nucli de poblament que identifiquem a la Roureda de la Margineda, també coneguda en època actual com a Roureda de Malreu”.

La cronologia, sostenen, també desmenteix la hipòtesi del castell, “perquè l’inici de la fase plena-baixa Edat Mitjana no és posterior a mitjan segle XII –com a mínim, quaranta anys abans del 1190– i el seu final no és anterior a mitjan segle XIV –com a mínim, seixanta anys posterior al 1288. El que resulta segur és que no hi pot haver una correlació entre el jaciment arqueològic i el castell de Sant Vicenç esmentat a les fonts per l’ampli decalatge cronològic”. A més, el jaciment no presenta un circuit interior “tancat”, imprescindible, insisteixen, “en un castell, força o element fortificat”, ni cap element de defensa, “no hi ha torres, ni muralla, ni les cases formen un perímetre tanca”. Pel que fa a les hipotètiques torres que es van apuntar a les primeres campanyes, un cop esgotada l’excavació, el 2015, es va demostrar que eren simples estances corresponents a habitatges i que s’identificava com a torre “un seguit de paraments esglaonats de forma totalment irregulars”. I acaben amb la panòplia bèl·lica, esferes de granit identificades com a projectils, en realitat, diuen, material relacionat amb el colpejament sobre el metall i exhumat a més en el context del que sembla una ferreria: en qualsevol cas, les peces interpretades com a part d’un possible equipament militar “no suposen més del 10% de tots els elements metàl·lics, tot ell amortitzat no abans del 1350 i per tant en ús molt després del 1288.”

En fi, que si no hi ha novetats haurem de descartar, de moment, la sensacional idea de tenir un Exin Castillos a la Margineda.