Ja havia advertit Sam Bosque que les coses es veuen d’una manera quan ets a dalt de la bastida que des de baix. I que no te’n pots refiar fins a l’últim moment. Això va ser ahir. A primeríssima hora els operaris van començar a desmuntar la bastida, perquè el mural el va donar per acabat dijous passat. Però quan van haver retorat el segon pis, va i la Sam es queda enganxada al davant de la senyora de dalt de tot: “Li brillava massa, el contrast era exagerat. I com més me’l mirava, més mal als ulls em feia”. Així que després de molt rumiar-ho els va haver de demanar que tornessin a muntar la bastida, que havia de retocar aquella clapa: “Estic segura que ningú més se n’hauria adonat, però també sé que cada vegada que hauria passat per aquí només hauria vist el front de la pobra senyora, que no s’ho mereix. Per sort, la brigada ha sigut amabilíssima i m’ho han muntat de nou amb un somriure als llavis”. Amb la bastida ja desmuntada (per segona vegada) només quedava rematar els baixos de la façana, una llera de pedres que no figuren a la fotografia original de Deverell (1883) i que la Sam s’ha tret del pinzell i ara sí que podem donar per dat i beneït el mural de casa Jaume de Roca, l’arxiu històric de la parròquia. Un homenatge als centenars, qui saps si milers d’escaldenques que des de temps immemorials i fins a la generació anterior a la nostra van traginar al safareig que hi va haver sota l’actual Espai Caldes, i que ara ens vigilaran (amablement) des de les alçades cada vegada que desfilem passeig avall. La intervenció forma part del Projecte Caldes que li ha donat la volta com un mitjó a la part alta de la parròquia a partir d’aquella visió de Javier Balmaseda, avui realitat: la font del Madriu que mana l’aigua i la vida que van fluint per les canonades i les aixetes del passeig de riu.

Està satisfeta amb el mural de casa Jaume. Diu que s’integra perfectament en l’entorn rústic del carrer d’Engordany i del passeig, i que té un protagonisme principalíssim: per les dimensions –90 metres quadrats, vuit d’altura– es comença a veure ja des de la placeta del Madriu i en va guanyant encara més a mesura que baixes cap al pont d’Engordany. S’ha passat exactament 22 dies enfilada a la bastida, i ara en baixa, però continuarà deu dies més al carrer: avui començarà a tunejar el mur del safareig de la plaça dels safarejos, perdonin la insistència: l’il·lustrarà amb un altre fragment de la mateixa fotografia del viatger britànic. Ella diu que es tracta d’una intervenció urbana que conviu amb la instal·lació de Balmaseda. Això és més fàcil de veure en el cas de la casa Jaume de Roca. No està tan clar en el del safareig: un no pot evitar pensar que si Balmaseda va concebre el safareig diàfan, sense sants, il·lustrar-lo ara, per molt que sigui un mural de la Sam, no deixa de ser manipular una obra ja acabada. No sé si el Comú ho ha consultat amb el Javier, però jo sí que ho faré. Alguna cosa em diu que no estarà precisament content.