Gili diu que el cartell, “consolidat” i “de país”, ha de tenir continuïtat: ahir ja havia venut el 75% de les entrades.

Era inevitable que, amb el record encara fresc de l’aposta milionària de ClàssicAND, la resta d’esdeveniments musicals aixequessin (mínimament) la veu per reclamar una mica d’atenció. Ho va fer ahir la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili, en l’aigualida inauguració oficial de la 39a edició del Festival de Jazz, que es va haver d’aixoplugar a Illa Carlemany per culpa de la tempesta. Aquesta edició, explica Gili, la col·laboració amb Andorra Turisme ha sigut estrictament logística, “perquè ens ajudessin a vendre el festival”.

Però es tracta, insisteix, d’un cartell amb vocació nacional, amb artistes de primera fila que el converteixen en un atractiu turístic més de la marca Andorra. Un festival que considera d’altra banda “plenament consolidat” (ahir ja s’havien venut el 75% de les entrades de pagament i s’esperava que el ritme s’accelerés de cara al cap de setmana) tot i que la que ahir arrencava era tan sols la segona edició d’aquesta nova era que va començar l’any passat. Les altres 37, recordin, cal anar a buscar-les gairebé a la prehistòria, als anys daurats, que van del 1985 al 2004.

En resum, que l’edició que ve, i sempre que Gili repeteixi al capdavant del Comú, demanar una aportació econòmica és una de les idees que té sobre la taula: “Aquest any no ho hem fet perquè podíem assumir-ne el cost [el pressupost del festival s’enfila als 150.000 euros] amb els nostres recursos, però el que ve, per què no? Tenim una bona col·laboració, per exemple amb l’Andorra Taste, i no veig per què no la podem estendre al festival. Es tracta de generar una oferta atractiva i variada. No importa tant qui ha posat en marxa l’esdeveniment com que sigui interessant i que en aquest cas tingui continuïtat”. 

I de la continuïtat del festival va parlar també la cònsol. L’equip comunal, diu, treballarà el que queda de mandat perquè la pròxima corporació n’assumeixi la 40a edició: “Aquesta és la nostra idea perquè l’afluència de públic demostra que ha generat interès. Però òbviament serà la pròxima corporació qui en tindrà l’última paraula. En qualsevol cas, aquest tipus d’esdeveniment demana temps, hi juga un paper important el boca-orella, els espectacles de qualitat ens els recomanem els uns als altres i és així com un festival creix.” A diferència potser dels anys daurats del jazz escaldenc, quan en una mateixa edició podien desfilar per la vela del Parnal primeríssimes figures com Dizzy Gillespie, Chick Corea i B. B. King (va ser a la del 1987) en aquesta nova etapa la clau és programar pensant en tots els públics, des del més entès al tastaolletes, d’aquí la descentralització dels concerts, amb els quatre caps de cartell al Prat del Roure i la resta de la programació, de vocació obertament popular, repartida entre Coprínceps i el Parc de la Mola.

Veurem si Andorra Turisme, tan generosa amb ClàssicAND, recull el guant i el Festival de Jazz té el temps i l’oportunitat no tant de créixer com de consolidar-se. Perquè això, per molt que la cònsol opini que ja està fet, només acaba de començar.