S’impulsarà una campanya de micromecenatge per reunir 40.000 €, pintar la carrossria i col·locar marcs i vidres.

Fa quatre anys llargs que parlem del Fargo. Des que Velles Cases, aleshores amb Claude Benet al capdavant, va rescatar el vehicle del solar de Fontaneda, on el seu últim propietari el va aparcar a mitjans de anys 70, i va impulsar una operació d’arqueologia industrial inèdita entre nosaltres: restaurar una andròmina que era molt més que una carrosseria rovellada i a punt de desintegrar-se. Es tractava ni més ni menys del vestigi més antic del primer boom del turisme, perquè el Fargo, matriculat el 1947, va consagrar els primers anys de vida a portar esquiadors francesos. Era, és i probablement serà l’autobús més antic que es conserva entre nosaltres i Velles Cases es va proposar salvar aquell tros de memòria històrica de ferro, vidre i plàstic. 

Contra tot pronòstic, a empentes i rodolons, se n’ha acabat sortint. I ahir, quatre anys i 60.000 euros després –els que ha costat netejar i reconstruir la carrosseria– s’exposava per primera vegada en públic, per veure de prop i tocar el Fargo, perquè es podia tocar, a l’aparcament escaldenc del Pouader amb l’excusa de la festa de la parròquia. El cert és que un havia esperat una mica més d’expectació per contemplar la resurrecció de la criatura, i a l’hora de la veritat, amb prou feines una desena de curiosos es va acostar fins al Pouader per veure de prop i tocar el Fargo, perquè es podia tocar. Com a mínim, fins a l’hora de dinar.

El dia no va acompanyar i el Comú tampoc és que fes un gran esforç comunicatiu, però no ens posarem llepafils i els que van aprofitar l’oportunitat van comprovar la feina portentosa que ha fet el planxista (el taller Catalunya de la Comella) que l’ha deixat gairebé nou de trinca. La pregunta era obligada: i ara, què? La resposta aproximada la van donar el conseller de Cultura escaldenc, Valentí Closa, i el mateix Benet. Perquè Velles Cases i el ministeri de Cultura, que hi ha aportat 10.000 euros, van brillar ahir per la seva absència. El que queda per fer és pintar la carrosseria amb els blaus corporatius de la Hispano-Andorrana, l’empresa en què el Fargo va prestar servei a partir de mitjan anys 50, i col·locar els marcs de les finestres, que s’han hagut de construir de nou, així com els vidres, que són els originals perquè es van poder salvar, així com el tablier i el motor, que també són els originals.Tot això serà en una primera fase que Closa, d’acord amb els altres tres membres de la comissió tècnica que supervisa l’Operació Fargo (Cultura, Ski Andorra i Velles Cases) vol concloure abans que acabi el mandat. Una altra cosa és si se’n sortiran, perquè el conseller escaldenc calcula que caldrà reunir 40.000 euros més, segons la memòria elaborada per Velles Cases. “Totes les parts estem d’acord que una vegada hem arribat fins aquí hem d’acabar aquest projecte, i tots estem disposats a participar-hi”, diu. A part de les aportacions institucionals, Closa vol impulsar una segona campanya de micromecenatge similar a la que va permetre arrencar aquesta aventura. Una vegada pintat, amb els vidres, el tablier i el motor al seu lloc, quedarà el toc final: els seients, probablement la part més delicada, perquè el Fargo es va carrossar a París i seguint les indicacions dels primers propietaris, Casi Arajol i Robert Cassany, sobre un xassís de la casa Dodge, no consta quina en va ser la configuració final i els seients no es van conservar. Això vol dir que caldrà recórrer a la diguem-ne anàlisi comparada amb els exemplars similars que han sobreviscut fins als nostres dies i molt probablement encarregar-los de nou en nou. Mentrestant, el vehicle descansarà en un box cedit pel Comú d’Escaldes a l’aparcament dels Dos Valires, per protegir-lo de la intempèrie. De moment no estarà exposat al públic, i només en sortirà per a jornades d’exhibició com la d’ahir i mentre no en conclou la restauració. 

Mentrestant, la comissió haurà de resoldre dues incògnites que comencen a cremar: la primera, la propietat del vehicle, que cap de les parts sembla ara mateix tenir gaire clara tot i que el ministeri el va elevar fa un any a l’inventari general i semblava aleshores clar que en endavant formaria part de les col·leccions de Patrimoni. Doncs ara no ho està tant. La segona és el destí final del Fargo. Velles Cases sempre havia defensat que el lloc ideal era l’Estació Nacional, en un espai degudament protegit de la intempèrie i del vandalisme. Però això era quan Benet n’era el president. Tampoc s’ha decidit res al respecte, admet Closa.