Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Puigvert, Dilmé, Escorsa, Casal i Vall, Le Corbusier, Josep Danés, arquitectura
Andorra, Puigvert, Dilmé, Escorsa, Casal i Vall, Le Corbusier, Josep Danés, arquitectura

Escorsa: obra completa


Escrit per: 
A. L. / El jardí de Casal i Vall, edifici projectat el 1961 i que va acollir l’editorial fins al 1988; va anar a terra l’octubre del 2013 (Foto: E. D.)

Enric Dilmé passa llista als projectes andorrans de l’autor de Casal i Vall: deu entre 1958 i 1966.

Dimarts passat va fer quatre anys, quina casualitat, de l’enderrocament de Casal i Vall. Ja ho saben: l’obra magna del racionalisme arquitectònic en aquest racó de món nostre, obra de l’arquitecte català Domènec Escorsa (Barcelona, 1896-?) i que entre el 1961 i el 1988 havia acollit la impremta i l’administració de la primera editorial del país. Avui, segur que ho recorden, al solar de Casal i Vall hi ha un formidable aparcament comunal.

Doncs la setmana passada, precisament, el també arquitecte Enric Dilmé publicava aquí, http://www.enricdilme.com/content/dom%C3%A8nec-escorsa-andorra-0, el que molt probablement és l’aproximació més exhaustiva a l’obra andorrana d’Escorsa, que és lluny de limitar-se a Casal i Vall. Val que la historiadora Raquel Lacuesta n’havia ressenyat a la canònica Història d’Andorra, coordinada per Ernest Belenguer, quatre –a banda de l’editorial, que considera també la més significativa d’aquest període–. Però és que Dilmé n’ha localitzat deu, que Escorsa va projectar i aixecar en dues etapes, entre el 1958 i el 1961 a la capital, i entre el 1965 i el 1966 a l’Aldosa. I els va projectar tot sol, sense la participació del seu soci des del 1946, Pierre Jeanneret –cosí germà de Le Corbusier, el guru del racionalisme.

Entre els primers hi ha dos edificis de pisos –la casa Prat (1958) i la casa Font (1961), que sembla que és l’única que es conserva dempeus–, així com el “gran hotel Riberpuig” (1961) i, naturalment, Casal i Vall. Els sis de l’Aldosa es distribueixen entre les urbanitzacions les Costes (dos xalets i un snack-bar) i les Terres Majors (dos xalets més i un edifici d’apartaments, que es conserva, com els xalets, però parcialment remodelat). De tots aquests edificis en va rescatar Dilmé les llicències d’obres, amb l’alçat corresponent. I hi ha encara un onzè edifici, les Costes d’en Giberga, que posa provisionalment al sac de l’arquitecte català. Els projectes d’Escorsa, diu, “són exemples d’un racionalisme atent a la tradició, en la línia de Sert i de l’últim Le Corbusier, sobretot als habitatges familiars, més proclius a integrar-se al lloc, i transmeten una voluntat volumètrica i compositiva gens usual per a l’època”.

Això no treu, és clar, que l’obra mestra de l’etapa andorrana sigui Casal i Vall, edifici de caràcter industrial que segueix, diu Dilmé, els principis racionalistes de Le Corbusier i Jeannaret: “Pilars, terrasses, planta lliure, finestres longitudinals... En resum: volums purs i geometries simples.” I una clara reminiscència: l’editorial Gustavo Gili de Barcelona, amb una façana que recorda sorprenentment la de Casal i Vall pel costat del carrer Pompeu Fabra.

A banda de l’obra andorrana, Dilmé traça també un esbós biogràfic del nostre home, que juntament amb Josep Maria Sostres, l’autor de la Casa Farràs, és l’arquitecte més destacat que deixarà petja per aquí dalt en el segon terç del segle XX. Entre les sorpreses que depara el breu assaig no és el menor el fet que Escorsa va treballar com a aprenent a les obres de la Sagrada Família. Breument, això sí: en va ser acomiadat al cap de tres mesos “però no per poc treballador sinó per poc religiós”. L’aventura li va servir per fer un amic per a tota la vida: el també arquitecte Josep Lluís Sert. Tots dos van formar part als anys 30 del Gatcpac, cau de l’avantguarda arquitectònica espanyola de moment, i va participar en el pavelló de la República a l’exposició internacional del 1937, projectat pel mateix Sert. Amb la derrota republicana va venir l’exili i els intents (fracassats) per emigrar a Amèrica, fins que el 1946 s’instal·la definitivament a Beziers, on el 1951, i juntament amb el seu soci, construeix el que avui és el liceu Jean Mermoz, “un dels edificis més rellevants de l’arquitectura de l’exili espanyol, avui reconegut com a monument a l’inventari del patrimoni arquitectònic francès”.

Doncs aquest és exactament l’home que a partir del 1958 i durant els vuit anys següents va deixar una desena d’edificis per aquí baix. Que ens deixéssim perdre Casal i Vall és només una altra mostra de la desídia de les nostres autoritats en matèria patrimonial, que no van ser capaços de protegir-lo i que quan la propietat es va proposar enderrocar-lo es van trobar impotents. El més trist de tot plegat potser és que va haver de ser precisament el Comú de la capital qui premiés el nyap llogant el solar com a aparcament.

A tot aquest despropòsit es referia ahir l’historiador Joaquim M. Puigvert, convidat per la SAC per parlar de Josep Danés, l’arquitecte de FEDA: “Hem de ser clars: ja és hora que l’arquitectura del segle passat sigui posada en valor, i això passa per catalogar i protegir aquest patrimoni, però sobretot per crear una consciència ciutadana.” Se’n fa creus que Casal i Vall, “un exemple més de destrucció d’una obra arquitectònica important”, acabés a terra, “perquè precisament l’arquitectura industrial, per les seves característiques, és fàcilment adaptable a altres usos quan desapareix la funció per a la qual va ser creada”. Doncs en aquest país preferim un aparcament.

Andorra
Puigvert
Dilmé
Escorsa
Casal i Vall
Le Corbusier
Josep Danés
arquitectura

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Del seu pas per Andorra, en va sortir la seva estada i projectes a Beziers, juntament a la família franco-andorrana que avui encara regenta una de les immobiliàries més importants de la vila i de val-ras, junt a un despatx d'arquitectura hereu de la època. Una de les arquitectes, ho és ara de l'ajuntament.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte