Plega després de 30 anys al capdavant de la Temporada MoraBanc: “Les condicions per renovar eren inassumibles”.

Sembla mentida, però Josep Maria Escribano ja no és el director artístic de la Temporada MoraBanc, l’antiga Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella i el cartell més veterà de tot el nostre circuit musical. De fet, ell n’havia estat al capdavant des de la primeríssima edició, el 1994. Des d’abans i tot, perquè la Temporada és hereva directa del Festival que la capital va estrenar el 1990 gràcies al padrinatge del tenor canari Alfredo Kraus. Així que una notícia bomba que confirma la caiguda lliure de la Temporada, en entredit des que el curs passat el Comú va desvestir aquest sant per vestir ClàssicAnd.

La notícia va saltar ahir a la tarda, després que Escribano   presentés la dimissió a la cònsol menor, Olalla Losada. El motiu? “Les condicions econòmiques que m’oferien per renovar eren inassumibles. Per resumir, em retallaven el salari a la meitat, i el que no pot ser és que hagi de posar diners per fer la meva feina”. De fet, el ja exdirector de la Temporada era personal de relació especial, i per tant el seu contracte va expirar el 31 de desembre, coincidint amb la fi del mandat. Tot i així, diu que havia “sondejat” alguns artistes per anar bastint la pròxima edició, que serà la 30a, i que la mateixa Losada confirmava dimarts que tindrà lloc a la tardor i amb quatre concerts en cartell: “Res de concret, de fet ni els havia fet cap proposta en ferm, ni al Comú ni als artistes, perquè no tenia ni el calendari ni el pressupost. Ignoro si s’han mogut per algun altre costat”. 

Diu Escribano que Losada no va fer cap esforç per intentar reconduir la situació i que es va limitar a lamentar la situació. Que no serà fàcil perquè queda mig any escàs i és sabudíssim que els artistes del circuit clàssic (i els que no són del clàssic, també) es mouen amb agendes molt farcides i tanquen dates amb molts mesos, sovint anys d’antelació. “Amb el cònsol major no hi he parlat mai, i suposo que MoraBanc també hi haurà de dir alguna cosa. Els vaig informar quinze dies enrere que estàvem negociant la renovació, però no havíem passat d’aquí”.

l cert és que aquesta lenta agonia es veia venir. Ell mateix adverteix que caldria reformular de dalt a baix un cartell que els últims anys s’havia anat desdibuixant a marxes forçades. La irrupció de ClàssicAnd, en què el Comú de la capital participa amb un pessic de 130.000 euros, va ser la puntilla: “Pensa que havíem arribat a programar vuit i nou concerts, que s’allargaven d’octubre a maig i que es completaven amb una bateria d’activitats paral·leles, des de classes magistrals a exposicions. L’any passat van ser només dos, la soprano Sondra Radvanovski i el ballet d’Antonio Najarro, i dues funcions no constitueixen una temporada.”

El que està clar és que havia perdut bona part de la seva raó de ser, i de les seves oportunitats de supervivència, des del moment que el van posar a competir amb un mastodont com ClàssicAnd, i el seu milió d’euros de pressupost, amb un pessic de 120.000 euros, que és el que l’any passat hi van aportar conjuntament el Comú i MoraBanc. Una llàstima, perquè pel Centre de Congressos, escenari històric de la Temporada, hi han desfilat astres rutilants del firmament clàssic –Cecilia Bartoli, Vladimir Askhenazi, Pinchas Zukerman, Yo-Yo Ma, Lang Lang– i també del pop –recordin Perales i Serrat, sense anar més lluny– i el futur del cartell queda amb la marxa d’Escribano o més en entredit que mai. Després de 30 anys a la Temporada, Escribano potser mereixia una sortida a l’altura del que ha significat per a la música clàssica del nostre país.