Escriptors i confinament: reflexions i lectures (I)

Com viuen els nostres autors el confinament? L'aprofiten per escriure una mica més que en temps normals? Han pensat a passar la insòlita situació que ens ha tocat viure pel sedàs de la literatura? Amb quines lectures combaten els neguits que a qualsevol l'embarguen aquests dies? Aquestes són les preguntes que vam plantejar la setmana passada a una dotzena dels nostres autors, poetes, contistes i novel·listes. Aquí baix comparteixen la perplexitat que ens ha generat a tots la irrupció de la Covid-19 i la sobtada emergència sanitària, que ens ha obligat a adaptar-nos a un ritme i a unes condicions vitals que fa tan sols un mes eren inimaginables. O imaginables només en el territori de la literatura. I això és el que ens sembla a tants: que estem vivint una pel·lícula de ciència ficció, posem que Contagio, o La guerra mundial Z, i que viure-la no és ben bé com veure-la escarxofat al sofà de casa.

Iñaki Rubio

"Estar tancat a casa molt de temps no em costa perquè quan m'agafen presses per escriure o quan estic molt posat en algun llibre concret, ja ho faig això d'estar-me molts dies semi-enclaustrat i aïllat escrivint. A més a casa tinc un balcó on dona el sol i davant tinc una plaça i muntanyes. Això ajuda...

Ara bé, la primera setmana de confinament, confiava que podria escriure. Però no vaig ser gens productiu, de fet no estava centrat en escriure. Només vaig escriure l'article del Diari d'Andorra. Motius: adaptar el màxim de feina possible per treballar des de casa i la preocupació i neguit general que em consumien i em feien estar pendent de tots els canals per estar informat. Va arribar a un punt excessiu, gairebé tòxic, i vaig decidir fer alguna cosa positiva per evadir-me. Alguns lectors/seguidors em van demanar que pengés contes al blog i com que no estava per escriure (malgrat que tenia la idea d'un petit conte: El coach desmotivat), vaig penjar un relat de L'altre costat del mirall. No descarto tornar-ho a fer, potser amb algun conte de Trencadís. El cas és que si no podia escriure, vaig pensar que podia fer uns petits vídeos recomanant algunes lectures i això he fet, per distreure la gent i per distreure'm jo. Ho he penjat a les xarxes. Tot i que ara diuen que la gent no abusi dels vídeos perquè l'ample de banda justeja. Suposo que faré vídeos més curts o fotos amb la recomanació i prou.

A més aquest moment m'ha agafat amb el llibre gros acabat i diversos projectes a mitges al calaix. Aquesta segona setmana m'he proposat posar-me horaris més o menys fixos (l'estona de treball, una estona d'escriure, una estona de llegir) i he recuperat un projecte que tenia a mitges. Hi he treballat però m'està costant concentrar-me i ser productiu.

La situació segur que dona per la literatura, per escriure'n alguna cosa. Hi ha molts llibres sobre epidèmies. La situació actual a mi em recorda moltíssim al Decameró de Bocaccio. Segur que hi haurà gent que escriurà del que estem vivint. De fet, la crònica dels últims mesos sembla un guió perfecte d'una novel·la post-apocalíptica en què acabem confinats, barallant-nos i vigilant-nos entre nosaltres (Orwell), mentre les ciutats són reconquerides per una natura que creix i s'apodera dels espais humans. És la resposta de la natura a la plaga que representem. La realitat ja ha escrit la novel·la. Però segur que hi haurà gent que es veurà capacitada per millorar la realitat. I no és possible. Quina mandra farà tota la literatura que es generi sobre pandèmies, uf. No en penso llegir cap.

Lectures pel temps de confinament? Sí, per sort acabava de comprar el llibre de l'Àlvar Valls Entre l'infern i la glòria. Gairebé 1000 pàgines. En tinc per dies. La figura de Verdaguer no m'ha interessat mai gaire, però està tan ben escrit... Em serveix per evadir-me del que estem vivint. I si me l'acabo, tinc una lleixa de la biblioteca dedicada a llibres pendents: en tinc una cinquantena. A més, tal com he recomanat públicament, segurament compraré més llibres en alguna d'aquestes plataformes (llibreriesobertes o libelista) i ja recolliré el llibre quan pugui. L'objectiu és ajudar a les llibreries a passar aquest capítol. No m'importa recollir els llibres més tard, el que m'importa és que després de l'episodi les llibreries segueixin obertes."

Josep Enric Dallerès

"Abstreure’s totalment de la situació que estem vivint és difícil ja que hi estem de ple i, vulguis o no, en qualsevol moment et torna en ment. Ara bé, tot i això, sí que estic intentant treballar. Segons el moment en una cosa o en una altra. Intensiu d’escriure, de moment no. Jo diria que més aviat un intensiu de lectura, que no deixa de ser, per a mi almenys, exercici prealable a l’escritura. Referent a escriure, he reprès un poemari que tenia aparcat des de feia temps, començat i deixat de banda en dues ocasions ja. Tampoc no sé si l’acabaré, ara. També escric prosa, un relat/novel·la que ja veurem què acaba sent, si acaba...

És evident que  la situació es pot passar pel sedàs de la literatura, com qualsevol experiència humana, i aquesta pandèmia no deixa de ser-ne una. Ara bé no és el que de moment m’estic plantejant. De moment prenc notes; escric reflexions que ja veurem si acaben esdevenint, un text articulat, un relat o senzillament això: notes, material per a qualsevol futur treball, o no.
 
És temps de lectura. De moment he pogut acabar Consciència, el darrer llibre de la Teresa Colom, que havia començat i havia hagut de deixar a mitges. I n’aconsello la lectura, incita a la reflexió sobre el futur de la humanitat. També he llegit poemaris de dos autors canaris que no coneixia: Juan R. Tamunt i José L. Correa. També estic redescobrint el poeta canadenc Gilles Vigneault en una recopilació de gairebé tota la seva obra. Acabo de llegir La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, de Marcel Fité, que està previst que presenti a Andorra quan tot aquest trasbals s’acabi, així com una novel·la  Le coureur de froid, d’un autor, canadenc que desconeixia, Jean Désy. Just acabo de començar L’olivier de la sagesse, de l’autor marroquí Moha Ennagi. Amb una mica de sort faré baixar la pila de llibres que esperen ser llegits ja que darrerament no disposava de massa temps."

Albert Villaró

"No em puc abstreure gaire. És tan bèstia, tot plegat... La família reclama molta atenció, i és difícl trobar espais ‘lliures’ de capficaments. El teletreball tampoc no hi ajuda: com que no hi estem gaire acostumats l’organització del dia és, de moment, una mica desendreçada. Si la cosa s’allarga molt, però, segur que els ritmes s’aniran sedimentant. La noció del temps que teníem fins ara s’ha desfet. No hi ha hortizons clars, ni terminis, i el calendari és tan sols una graella de números sense massa sentit.

No tinc l’espai mental necessari per escriure amb intensitat, però més que res perquè, amb una novel·la acabada [La companyia nòrdica], necessito uns mesos de repòs. Si, com deia, això s’allarga, suposo que tornaré a obrir la carpeta següent.

Si es pot passar pel sedàs de la literatura, tot això? Tothom posa l’exemple del Decameró. És segur que, quan tot plegat ho haguem destil·lat, individualment i col·lectivament, n’hauran de sortir coses. Però ha de passar mes temps. Ara, només en poden sortir dietaris que, sospito, seran calcats els uns als altres.

Entre les lectures intenses i extenses d'aquests dies, he de citar la biografia de Beethoven de Jan Swafford i la traducció prodigiosa de la Ilíada de Pau Sabaté. Després de l’opus magnum de l’Àlvar sobre Verdaguer, totxos així és el que ara em demana el cos."

Eva Arasa

"És molt difícil abstreure’s del que passa. El cert és que pensava que podria aprofitar aquest temps de confinament per escriure, però a l’hora de la veritat, i sobretot els primers dies, m’he trobat enganxada a l’actualitat. Del temps que tinc lliure, perquè d’entrada també he de treballar fent “docència virtual”, m’he passat més hores consumint notícies que escrivint. Ara que m’estic començant a relaxar, he reprès l’escriptura. Estic començant a treballar en un recull de contes i centrar-m’hi m’ajuda a desconnectar una estona d’aquesta situació.

Per fer-ne un assaig rigorós penso que sí que cal una mica de perspectiva (si es volen analitzar causes, no només de l’aparició del virus sino també de la seva propagació; diferents maneres d’abordar la situació segons els països i les respectives polítiques, conseqüències, etc.). Per fer-ne un best-seller, o un intent de best-seller, no cal esperar. Ja hi ha thrillers, anteriors a aquesta situació, que parlen de la irrupció d’un virus mortífer. A banda que últimament hi ha un cert gust per les distopies i ara mateix sembla que estiguem immersos en una d’elles.

Lectures de confinament: La memòria de l’aigua, de la Montse Barderi, i els poemaris i reculls de poemes On tot és de vidre, de la Teresa Colom, Sóc vertical. de la Sylvia Plath, i Dóna’m la mà, reculll de cinquanta poemes d’amor publicat per Viena Edicions. Ara que sembla que s’hagi suspès el temps és un bon moment per llegir poesia."

Teresa Colom

"Amb un nen de set anys que ha de seguir el curs escolar des de casa, és complicat, a part, la situació és tan insòlita i, en molts moments, desconcertant i preocupant que, abstreure’s com si res, a mi m’és impossible.

Si això cristalitzarà en un boom de literatura sobre el confinament i el coronavirus? Crec que encara no tenim perspectiva del que suposarà, que que encara cal una mica de marge, i en el meu cas concret no és que hagi aprofitat per escriure el que tinc al pap, sinó que amb tot plegat escrc menys que mai.

Lectures de confinament? Somriure és sempre un tresor. Recomano La maleta, de Sergei Dovlatov, perquè, de cop, esclafis a riure sense donar l’esquena a la realitat. També és molt bo El compromís, del mateix autor. O L’ofici, per aquelles persones que algun cop s’hagin proposat publicar.