Diari digital d'Andorra Bondia
Àlvar Valls acabava de presentar a la Fada 'Entre l'infern i la glòria', el biopic definitiu sobre Verdaguer.
Àlvar Valls acabava de presentar a la Fada 'Entre l'infern i la glòria', el biopic definitiu sobre Verdaguer.
Manel Gibert ('Al sol que bat la penya').
Manel Gibert ('Al sol que bat la penya').
David Gálvez ('Allò que som').
David Gálvez ('Allò que som').
Robert Pastor ('Ossos i cendres').
Robert Pastor ('Ossos i cendres').
Joan Peruga ('Alcanadre').
Joan Peruga ('Alcanadre').
Ludmilla Lacueva ('Mort sota zero').
Ludmilla Lacueva ('Mort sota zero').

Escriptors i confinament: reflexions i lectures (i 2)


Escrit per: 
A. L.

Com viuen els nostres autors el confinament? L'aprofiten per escriure una mica més que en temps normals? Han pensat a passar la insòlita situació que ens ha tocat viure pel sedàs de la literatura? Amb quines lectures combaten els neguits que a qualsevol l'embarguen aquests dies? Aquestes són les preguntes que vam plantejar la setmana passada a una dotzena dels nostres autors, poetes, contistes i novel·listes. Aquí baix comparteixen la perplexitat que ens ha generat a tots la irrupció de la Covid-19 i la sobtada emergència sanitària, que ens ha obligat a adaptar-nos a un ritme i a unes condicions vitals que fa tan sols un mes eren inimaginables. O imaginables només en el territori de la literatura. I això és el que ens sembla a tants: que estem vivint una pel·lícula de ciència ficció, posem que Contagio, o La guerra mundial Z, i que viure-la no és ben bé com veure-la escarxofat al sofà de casa. Acabem aquí la minisèrie que vam encetar ahir.

Àlvar Valls

"Per a mi és molt difícil abstreure’m de la situació. No puc deixar d’imaginar-me allò que no ens ha ensenyat encara cap tele: els tanatoris de mig món desbordats. Ni puc deixar de pensar que potser només som a les primeres passes d’una cosa molt més grossa.

No tinc res de creació literària entre mans. Aquests dies estic revisant la traducció que vaig fer el 1984 del llibre de Gianni Rodari, Gelsomino al país dels mentiders, que una editorial vol tornar a publicar dins d’aquest any  del centenari de l’autor italià. És una feina lleugera i agraïda.

Tot es pot pasar pel sedàs de la literatura en qualsevol moment. Si un autor se sent cridat a fer-ho, endavant, que s’hi posi abans que un altre li passi al davant. Tot i que preveig una allau de llibres oportunistes a la recerca de la condició de best-sellers i que en molts casos no seran gaire res més que best-vomiters. Entre tots, com sempre, n’hi haurà un que passarà a la història de la literatura.

No em veig amb cor de fer recomanacions. Cada persona és un món. Però sí que faré un comentari general: ningú està obligat a llegir en temps de confinament, ni en cap mena de temps. Recordem el manament de Daniel Pennac: el primer “dret del lector” és el dret a no llegir. Per a una persona que habitualment no llegeix, fer-lo llegir quan se’l tanca a casa pot ser poc menys que una tortura. Segurament per a la majoria de la població, que no és lectora, no és una bona idea recomanar que es llegeixi. Tot i que algunes de les alternatives que es ventilen aquests dies fan pena. Jo crec que l’evasió, en una situació tan greu com la que passem, se l’ha de saber trobar cadascú, no ha de venir d’una infantilització de la població.

Si se’m permet, afegiré al que precedeix l’aparició sobtada a les pantalles de televisió del gat del ministre de Salut ha estat per a mi la imatge més potent que he vist, des del punt de vista humanístic, des del moment que va començar la crisi. La més potent en sentit conceptual. Ni el millor humorista, ni el millor mànager polític, haurien pogut imaginar que, enmig de les respostes a la roda de premsa, en Barri saltés a sobre la taula del seu amo i digués “Aquest soc jo!” Vet aquí un moment sublim, d’una càrrega humanitària immensa."

Manel Gibert

"Quan les situacions són greus, i aquesta, al meu entendre, n'és molt, és difícil allunyar-se, encara que només sigui mentalment, del context advers, però sempre és possible aïllar-se amb la ment (en aquest cas, paradoxalment, d'una circumstància d'aïllament físic). De fet, considero que és saludable fer-ho, que pot contribuir, no només a pasar millor el confinament a què ens veiem forçats (també hi pot ajudar fer exercici, escoltar música o informar-se), sinó com a objecte de reflexió sobre la naturalesa humana, per exemple. És clar que hi ha la possibilitat i la necessitat d'escriure. Obres importants de la literatura han aparegut en moments crítics. La relació entre la vida i la literatura es manifesta amb més passió quan estem immersos en crisis i conflictes. Podem escriure per evadir-nos, per reflectir experiències vitals, per motius estètics, per afrontar situacions dures. Si tenim el temps de fer-ho, el moment és molt propici per continuar escrits i per encetar-los.

Malauradament, només he pogut prendre notes, fer esbossos, anotar idees... perquè, a banda de les preocupacions que tinc, les experiències que estic vivint i la dificultat d'entendre i assumir el que ens està passant, les tasques que he de desenvolupar m'ocupen més que en el dia a dia normal. Tinc la sort de continuar treballant, a distància, i l'inconvenient que la dedicació professional supera l'habitual, que ja és molta. Això se suma a d'altres ocupacions derivades de la conjuntura. Ara m'agradaria fer-ho especialment, però no em puc permetre el luxe d'escriure amb certa regularitat ni intensitat, em dec a les meves obligacions i les poso en primer lloc.

Penso que el temps permetrà un distanciament per veure-ho millor tot, analitzar, interpretar causes i reconèixer oportunitats, imaginar futurs alternatius, passats diferents, trames de ficció associades a aquesta realitat, sentiments que afloraran, idees profundes... Tanmateix, estic convençut que ja s'estan escrivint obres a partir de l'actualitat. I d'aquí, com sempre, en sortiran meravelles de la creativitat que relataran les nostres grandeses i misèries i explicaran com ens sentim, ara més fràgils que mai, o més conscientment precaris.

Aquests dies m'han vingut al cap diferents novel·les que relaciono amb el present, com ara Fahrenheit 451 i 1984. Poemaris com els Haikus en temps de guerra de Miquel Martí i Pol. La peça teatral Andorra de Max Frisch. I la literatura d'aventures pot fer-nos bona companyia per oblidar la realitat. Submergir-nos en mons depriments o emocionants pot ser beneficiós o perjudicial, això depèn de cadascú. Jo prefereixo continuar les meves lectures, a un ritme lent i pausat, sense prou temps per avançar al ritme que voldria. Estic llegint Entre l'infern i la glòria d'Àlvar Valls (deliciosa novel·la), els Assaigs de Montaigne, El quadern gris de Josep Pla, el Llibre d'Amic i Amat de Ramon Llull, El decir griego de Felipe Martínez Marzoa, L'élégance du hérisson de Muriel Barbery, la Teoria estètica de Theodor W. Adorno, sonets de Shakespeare, Joan Vinyoli (sempre tinc a l'abast de la mà la seva obra poètica completa)... I em sorprèn la connexió de gairebé tot el que llegeixo amb la meva vivència d'ara. Cadascú ha de trobar les lectures que li plaguin per fugir, entretenir-se, reflexionar, aprendre... no ara només, sinó sempre. Ah, sí, i Casa tomada, el magistral relat de Cortázar."

David Gálvez

"Suposo que és possible abstreure's. Jo no estic pel tema, però. Com si res, ho dubto. Jo ara aprofito més per fer coses "menudes" o que no requereixen tant de molta creativitat individual com d'ofici. Per exemple, faig un exercici que és com un joc: una mena de fals dietari esperpèntic. Però per mi i els quatre amics. L'altre dia vaig fer un poema. Em dedico a traduir. No gran cosa més. No tinc gaire més temps que en situació laboral normal. Més aviat al contrari. Se m'ha girat un pèl de feina.

Si es pot passar pel sedàs de la literatura? Es pot. Aquest dietari mig de broma, ficcionalitzat, es podria convertir en alguna cosa més, si m'hi posés més seriosament, per exemple. Passar-la a posteriori no crec que m'interessi gaire, tot i que es pot. Però hi haurà tantíssima gent explicant què va passar, que no sé si a mi em vindria de gust. Del rerefons, sí. Del canvis, sí. Potser.

Admeto que, pels motius de més amunt estic llegint si fa no fa com sempre (o menys): l'estona prèvia a anar a dormir. Àlvar Valls i Cesc Martínez, alternats."

Robert Pastor

"L'abstracció és difícil. Més aviat ell que creixen són les consultes dels mitjans splvents per la xarxa, per"·estar al dia" en general i fer els comentaris professionalment, Ja és coegut que "com menys fas, menys ganes tens de fer".

Per aquest motiu no he fet "un intensiu" d'esceiure, ni tan sols als dosmitjans més que empubliquen habitualment articles. Pel que fa al proper llibre començat, com que no és de ficció, el que em cal és augmentar la documentació, i la que és escaient em cal obtenir-la sortint a consultar les fonts.

Si per sedàs de la literaura s'entén el llegir, és evident que sí. Sempre part del temps, alternant amb altres activitats. I el mateix es pot dir d'escriure, si no avançant en els projectes de llibres, com a mínim en aricles. I per aquests el millor és tenir el compromís de publicació a data fixa, o més o menys fixa."

Joan Peruga

"Resulta impossible aïllar-se de la situació, però és que tampoc vull. Hi ha familiars, amics, coneguts, veïns... en situacions ben angoixants i doloroses als que, de la manera que sigui, has de donar un cop de mà.  

Una altra cosa és que intenti trobar, amb una certa disciplina horària, moments per llegir i escriure una estona, que serveixin de descans. És bo també administrar  la recepció de notícies i d’informacions de tot tipus. Hi ha tants canals i van tan saturats que la reiteració pot resultar paralitzant.

Les situacions traumàtiques, tant les personals com les col·lectives (i aquesta ho és i ho serà molt) s’acaben transformant, més d'hora que tard, en ficció. És una manera, sovint la millor, d’entendre, digerir, maleir... què collons està passant, com hem arribat fins aquí i com ho estem gestionat.  I també què passarà després.

Tenia sobre la taula, per un altre tema, el llibre Todos los caminos estan abiertos d’Annmarie Schwarzenbach, que a les portes de la Segona Guerra Mundial inicia un viatge evasiu a les solituds d’Orient, i me l’he rellegit en un moment."  ​

Ludmilla Lacuva

"De fet, continuo amb la mateixa vida de sempre. Durant la setmana estic fent teletreball i m’ocupa tota la jornada. En acabar, la veritat, prefereixo relaxar-me llegint i agafant noves idees per fururs escrits .

Escric el cap de setmana. Al no poder sortir ni tenir distraccions, encara aprofito més el temps. També aprofito per posar ordre als papers de recerca d’una pròxima novel.la i estructurar-la.

En la meva opinió, crec que cal temps i distanciament. Quan puguem sortir, no en voldrem sentir a parlar més i llegir quelcom relacionat amb això no ens portarà bons records. Necessitem evasió i alegria. 

Ara mateix estic altemant la lectura del llibre Andorra literària. Rutes de novel·la, de Roser Porta i Tony Lara amb la relectura de la L’edat de la innocència, d’Edith Wharton."

 

 

Andorra
coronavirus
Lacueva
Manel Gibert
Àlvar Valls
Robert Pastor
David Gálvez
Joan Peruga
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic