Tarda de proves al passeig del riu escaldenc: Balmaseda hi dirigia ahir les proves tècniques per modelar els rajolins que brollaran dels aixetes gegants de la intervenció urbanistica que ha de revifar la part alta de Carlemany. Després de catorze mesos d’obres, entrem per fi al tram final. La inauguració, al maig.

Vagin desfilant, si poden, per la part alta d’Escaldes. Sí, home, el tram entre el pont d’Engordany i la placeta del Madriu que constitueix el rovell de l’ou del Projecte Caldes, l’ambiciosa i també arriscada intervenció urbanística amb què el Comú pretén revifar la zona. Vagin desfilant perquè cada dia hi ha novetats a L’aigua i la forma, que és com es titula la mena d’instal·lació artística creada per Javier Balmaseda i que promet donar-li la volta com un mitjó a l’aspecte del barri. Sabran, si ens han anat llegint, que ja han començat a arribar les aixetes gegants que es distribuiran al llarg del passeig del riu. I que les primeres quatre -seran en total mig centenar- ja s’hi han instal·lat. Doncs bé, aquests últims dies, operaris, enginyers i el mateix Balmaseda han fet les reglamemtàries proves d’aigua i de llum.

Un tastet del que vindrà, perquè es tracta estrictament de resoldre els previsibles reptes tècnics del laberint de canonades i aixetes. Essencialment, diu l’artista, de donar forma, volum i color al raig d’aigua que n’ha de rajar. D’esculpir l’aigua, vaja. I això són paraules majors fins i tot per a Balmaseda, que ha treballat amb cavalls dissecats (recordin Fixats en la contemporaneïtat, la instal·lació que el 2013 va enviar a Venècia), els crans ceràmics de La ruta migratòria i fins i tot ratolins vius –ecs– a Sòlids aparents.

Doncs ara, dèiem, s’ha atrevit amb l’aigua, i no per capritx, sinó perquè és l’element que va generar i estimular el primer boom turístic d’Escaldes (i d’Andorra). Per això el Comú el va convertir en leitmotiv del Projecte Caldes: “Es tracta de controlar el cabal d’aigua, que surt a una pressió de quatre litres per segon. Que ragi uniformement seguint la forma del tub de l’aixeta, que caigui cap a dintre i no s’escampi per efecte de la gravetat, i que la llum es concentri en el rajolí”. Qüestions, com veuen, més tècniques que artístiques però decisives per al resultat final. Fins que no han arribat les aixetes (ja saben: de bronze, cadascuna pesa 50 quilos, i fabricades en una foneria de Madrid) no hi havia manera de comprovar si funcionaven o no. Ha calgut fabricar un bisell a mida, i calibrar-lo, i una peça interior que subjecta el focus que hi ha dintre de la canonada i a la vegada dona forma a l’aigua. I de moment sembla que funciona. 

Passin si ho volen comprovar quan comença a fer-se fosc, que és l’hora C, de Caldes. De moment és com un tràiler del que serà, perquè el resultat final les farà esperar fins al maig, si es compleix el calendari previst. D’aquí en endavant s’aniran instal·lant les aixetes a mesura que vagin arribant. 

L’aigua i la forma té, en fi, alguna reminiscència heraclitiana. Ja saben: és impossible banyar-se dues vegades en la mateixa aigua, i encara menys seguir la trajectòria d’un rajolí quan cau al riu i es confon en la massa d’aigua en una mena de fusió mística. I encara que a Balmaseda probablement li grinyoli, té cert parentiu conceptual amb les fonts de colors de la Rotonda. Per les aixetes del passeig hi brotarà de forma permanent un raig de llum, i l’aigua s’activarà de forma automàtica passant-hi la mà per la boca. El color podrà ser modulat a voluntat, d’inici probablement a joc amb les canonades –vermell, blau i taronja– i per les aixetes que aboquen al riu en brotarà aigua i llum de forma permanent.

És això art? És adequat per a un entorn urbà com el de la part alta d’Escaldes? Servirà tot plegat per revifar-la? El Comú va tenir el coratge d’optar per un projecte disruptiu, que genera adhesions i rebuig incondicionals, però no indiferència, amb un cost, això sí, exorbitant:  cinc milions de res. Ja que hem arribat fins aquí, mereix com a mínim el benefici del dubte: el que està clar és que res del que s’havia intentat fins ara, des del CIAM a ArtalRoc, havia funcionat. A veure què passa amb les aixetes del Balma.