“Si els ciutadans així ho volen, la legislatura que ve posarem la primera pedra del museu”, augura el cap de Govern.

No direm que som visionaris, però els últims mesos ho hem deixat dit aquí mateix unes quantes vegades: el Museu Nacional tornarà puntual per la imminent campanya electoral. Com cada quatre anys des de l’inici del mil·lenni, per no anar a la prehistòria. I el cap de Govern ho va posar ahir negre sobre blanc en la presentació del Relat Històric a Radio Andorra: “Si de nosaltres depèn, serà una de les prioritats de la pròxima legislatura”. Més clar, impossible. La veritat és que el programa amb què DA va guanyar fa quatre anys les eleccions ja tenia el Museu Nacional entre cella i cella, “però el que nosaltres no podíem fer era preveure una pandèmia”. Perquè va ser la Covid, recordava ahir, el que va obligar a l’Executiu a passar la tisora, especialment en matèria d’equipaments i infraestructures. “Hi vam haver de renunciar, però de forma temporal. I aquest període de transició l’hem aprofitat per reforçar aquest altre vessant, el Relat Històric, sense el qual no podríem construir un museu potent”. I ho va remarcar: “per a nosaltres és un projecte important, una fita que hem d’assolir des d’una perspectiva no només cultural, sinó també identitària: un país que s’estima ell mateix ha de disposar d’un Museu Nacional”.

Una altra cosa és quan i on. Però també aquí Espot es va mullar i va assegurar que serà una estructura de nova planta, “no es tracta de reaprofitar un edifici existent”. Pel que fa al calendari, el cap de Govern augura que el pròxim mandat “en posarem la primera pedra, fins i tot diria que una mica més”. Si surt elegit, és clar. “En qualsevol cas, hauria de ser una realitat en un termini de dues legislatures, tot i que la segona –i per imperatiu constitucional– ja no dependria de mi”. 

La ministra de Cultura, Sílvia Riva, no va anar gaire més lluny que Espot, però sí que va insistir que “ha d’ocupar un espai central del nostre territori perquè l’objectiu és que sigui una institució propera al ciutadà i que també sigui visitat pels turistes”. I pocs espais més cèntrics que l’aparcament de l’antiga plaça de toros de la capital, de propietat comunal –parlem del sector que toca a Prat de la Creu– i on la cònsol Conxita Marsol visualitza un edifici de caràcter institucional, preferentment cultural, i que fonts pròximes al ministeri han assegurat que ja ha ofert a l’Executiu. “El Comú estaria disposat a cedir el terreny per aixecar-hi una instal·lació d’aquest estil”, deia mesos enrere en aquest mateix diari.

Riva no ho té ni molt menys tan coll avall –com a mínim, en públic– i assegurava ahir que “restarem a l’escolta d’aquesta proposta i analitzaríem si pot ser un lloc idoni per al Museu Nacional”. Segons la ministra, no s’ha entrat encara “al detall” de l’espai físic “perquè ens hem concentrat en un treball més conceptual”. Quin? “Mai no s’ha abandonat la voluntat de comptar amb un equipament d’aquestes característiques. La pandèmia ens va obligar a arxivar la part d’estructura física, però a la vegada ens ha servit per reflexionar sobre les noves propostes museístiques que han anat sorgint, i sobre com un museu identitari pot ser compatible amb espais de creació, on hi hagi vida i es programin activitats de forma permanent. Aquesta reflexió serà la base de la nostra proposta electoral en la matèria”.

Recordin: el solar de davant de l’edifici administratiu. Espot i Riva es feien els despistats, però al cap de Govern se li va escapar: “Si he de dir la veritat, tinc més clar on anirà el museu que no la data de les eleccions”. Potser no és gaire dir, vistos els dubtes electorals que encara manifestava ahir, però poques vegades hem tingut una aposta tan clara. No sé vostès.