Hi va dir ahir la seva el cap de Govern, Xavier Espot, sobre el cas de censura perpetrat dijous per la cònsol Rosa Gili en la inauguració de La censura és la comissària d’aquesta exposició a l’Espai Caldes. Val a dir que li ha costat, a Espot, manifestar-se, perquè la polpeica ha transcendit fronteres i ha deixat el nom d’Andorra a l’altura de la Corea de Kim, la Rússia de Putin i l’Iran de l’aiatol·là que toqui ara mateix. Com a mínim, en matèria de llibertat d’expressió. Espot ho té clar: la cònsol d’Escaldes “es va equivocar”. Però sense mala intenció, afegeix immediatament. Vegem-ho: “Des d’una perspectiva personal puc empatitzar i entendre el que va fer, però crec que va ser un error i no puc dir altra cosa perquè al final nosaltres, en certa manera, l’havíem aprovat, aquesta exposició. Però entenc que ho va fer de manera reactiva i de bona fe, no amb la voluntat de coartar la llibertat d’expressió. Ella realmet tenia al cap la qüestió de la seguretat, però insisteixo, va ser un error”. 

Espot admet que la cònsol li va transmetre directament la decisió, a ell i al director de la policia, però “després d’adoptar-la” –el matís és important, perquè queda clar, com a mínim segons Espot, que Gili va actuar motu proprio, no a instàncies del Govern ni del servei d’ordre– i atenció, “sense que hi hagués cap raó de seguretat nacional prèvia que la motivés”. Espot ho va remarcar: “Evidentment hem d’extremar aquesta setmana les precaucions més que la setmana passada o que fa quinze dies, perquè tenim delegacions i mandataris de tot arreu, però no puc dir que hi hagués una alerta particular al respecte”. Recordin en aquest punt que Gili va al·legar el nivell 5 (sobre 5) d’alerta antiterrorista que s’havia decretat la setmana passada a França, i el nivell 4 d’Espanya. Tot i així, Espot va ser comprensiu i va evitar fer sang: “És evident que si se li demana a la policia, que només té en compte la perspectiva de la seguretat, sabem quina serà la seva resposta. Els polítics hem de posar sobre la taula el conjunt d’interessos en conflicte i he de saber dirimir. Ens podem equivocar i en aquets cas crec que va cometre un error, però presumeixo que ho va fer de bona fe i en cap cas per limitar la llibertat d’expressió. Els polítics al final som éssers humans i de vegades tenim reaccions més o menys impetuoses que el temps demostra que han estat un error. Però vaig parlar-hi just després de prendre la decisió i em consta que estava preocupada per la seguretat”.