“M’he preguntat moltes vegades d’on li ve a Josep Espunyes, lo Pep, lo Vilaro, aquell company d’escola espavilat, inquiet, díscol, el que sempre estava disposat a contradir el mestre..., la seva passió per la poesia. Serà que la poesia és gairebé sempre un retorn a la infantesa?” Ramon Besora, poeta, escriptor i pedagog, es referia així a l’escriptor peramolí, protagonista de l’any literari decretat per l’Associació del Llibre del Pirineu, en la cita amb què aquest migdia es donava el tret de sortida oficial als actes que protagonitzarà aquests mesos. Les paraules de Besora davant el centenar i escaig de persones que conformaven el públic són les mateixes que li dedica en l’opuscle publicat per l’entitat per glossar la figura del prolífic escriptor i historiador de l’Alt Urgell, que enguany celebra els 80 anys. 

Davant els conveïns, Espunyes ha fet un repàs de la seva trajectòria vital, des que treballava de pagès a Peramola, per acabar llegint diversos poemes seus. Que no han estat els únics a ser recitats: mitja dotzena de peramolins també van prendre la paraula a l’acte per donar-los veu i Quim Sabaté ha tancat la trobada cantant dos poemes del llibre Notes mínimes d’un paisatge. Enmig, el president de l’entitat organitzadora, Isidre Domenjó, ha exposat el reguitzell d’actes de difusió de l’obra de l’autor de l’estudi dels motarrots, entre tants altres treballs de recerca, però aquest està ara mateix de plena actualitat. També hi havia el director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, amic personal de l’homenatjat, a qui ha qualificat com “un dels grans referents” de la poesia en llengua catalana.

“La teva veu poètica, amb el domini de l’ofici i sobretot amb el gran domini de la llengua i harmonia dels mots, reflecteix, amb una admirable solidesa i coherència, la percepció del món que t’envolta, de la vida que hi batega”, l’hi ha dit Besora a la plaça de Peramola (a diferència de dissabte amb el Sant Jordi, el cel va ser clement). 

Marcel Fité és un altre dels glossadors de l’obra del peramolí, de qui recorda, en aquest cas a l’opuscle imprès, els problemes que li va causar la censura franquista: “Espunyes l’any 1970 va quedar finalista al premi Carles Riba de poesia amb l’obra Temps de manobre i el 1972, va guanyar el primer accèssit al Salvat-Papasseit amb De l’Evangeli segons sant Lluc, però les seues obres no es van poder publicar fins al 1977”, mort el dictador.  I Lluís Obiols parla de tu a tu amb l’historiador que, recorda, li va parlar en alguna ocasió de la seva “set de saber”.  Una set amb la qual “el Josep no ha fet un típic llibre d’història local sense més. N’ha fet un, i després un altre, i un altre... Amb nous documents, amb enfocaments diversos i amb objectius també diferents”. Jesús Bach, filòleg; el també escriptor Joan Obiols, Feliu Sirvent i el mateix Domenjó completen la publicació.