Aquella núvia histèrica en veure que el seu descapotable havia estat decorat; aquell home enganxat per l’esposa in fraganti a la discoteca flirtejant amb una cubana o les conspiracions polítiques whisky en mà al bar. Aquells refugiats batejats com el Stalin i el Jathevist... L’hotel Pol és una font d’anècdotes.

L’establiment s’havia inaugurat l’any 1931 al terreny que havia deixat l’enderrocament de la Fonda Pol. Ludmilla Lacueva, al llibre Els pioners de l’hoteleria andorrana explica que els promotors de l’hotel van ser Julià Pol i el seu fill Josep, que el gestionaria amb la seva mare, Agustina Ros, i amb la seva esposa, Maria Codina, que s’encarregava del menjador. També de la companyia de clípols Hispano Andorrana. Allà es va allotjar Francesc Escudé, que posteriorment seria síndic (1967-71) durant la Guerra Civil espanyola.

En aquell moment l’establiment tenia 29 habitacions. Posteriorment Julià Pol va arrendar l’hotel al seu germà Ventura, que havia viscut a França. El nou gestor va enviar el seu fill René a Barcelona perquè es formés com a cuiner i va arribar a treballar al prestigiós Hotel Ritz de la Gran Via barcelonina.

En aquell període l’hotel va acollir refugiats de la Guerra Civil espanyola i de la 2a Guerra Mundial. Allà es va allotjar Francesc Viadiu, diputat del Parlament de Catalunya, governador civil de Lleida i delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Exiliat a Andorra, va participar activament en la resistència, i va ajudar especialment el pas a Andorra d’aviadors aliats. De l’experiència d’aquells anys, Viadiu va escriure la novel·la Entre el torb i la Gestapo, obra que va inspirar una minisèrie a TVC l’any 2000 anomenada Andorra, entre el torb i la Gestapo  amb algunes incongruències, com ara l’existència al país d’estancs de venda de tabac o el glamur d’una pensió que, segons el seu propietari i després de veure la sèrie, no tenia res a veure amb les habitacions senzilles i espartanes dels anys quaranta.

L’any 1955, l’hotel Pol va tornar a canviar de mans i se’n van fer càrrec el matrimoni format per Antoni Cerqueda i Teresa Sierra. El marit havia treballat a l’hotel Versalles que regentava el seu germà. L’establiment va viure una etapa daurada gràcies a l’obertura d’un jardí amb pista de ball, als seus salons que servien de locals socials i d’escenari de partides de cartes i als primers gelats que es van poder consumir a Sant Julià de Lòria. L’any 1967 Antoni Cerqueda va decidir deixar el Pol i va obrir un hotel a Santa Coloma, a l’edifici que ara ocupa el centre sociosanitari El Cedre.

Aleshores era un lloc aïllat, gairebé inhòspit, cosa que va obligar durant molts mesos Antoni Cerqueda a escoltar la frase “Tonet estàs boig!” de part dels seus amics, que veien el canvi com una cosa utòpica. No obstant això, el nou hotel, batejat com a Cerqueda, va funcionar, i molt bé, gràcies també al fet de disposar d’una piscina, un element no gaire habitual en aquells anys.

L’any 1968, Maria Rosa Pol i Amadeu Piqueras passen a gestionar l’hotel Pol. S’enderroca l’edifici i se’n construeix un de nou amb entrada per l’avinguda Verge de Canòlich. S’aprofita un terreny del davant, propietat de Cal Molines, per a fer-hi l’aparcament. S’hi du a terme una inversió molt important en el material de cuina i s’obre una discoteca amb la tecnologia més avançada al soterrani. L’hotel es converteix en un referent tant per la seva gastronomia com pel confort de les seves habitacions. L’AndArt reviurà la història del Pol.