Ester Nadal dirigirà la segona producció de la Jove Companyia

La Jove Companyia Nacional (Jocand) va començar dilluns a preparar el muntatge de la segona temporada. Una obra d’estricta creació, que partirà dels records familiars dels padrins dels intèrprets –recordin, tots entre 16 i 21 anys– i que s’allunya per tant del teatre de text, La tercera onada per concretar, amb què es va estrenar l’any passat, i que dirigirà, atenció, Ester Nadal, ànima de la primera etapa de l’Escena Nacional i que des que va deixar la nau, aviat farà un decenni, s’ha prodigat amb comptagotes entre nosaltres. L’última vegada va ser el 2016 amb Kabarett-Protokoll.

Doncs ara torna amb una mena de meló, perquè amb tres dies d’assajos ningú no té gaire clar en què quedarà la cosa. Només ho sabrem quan el tallem, i per això encara falten un parell de mesos. La directora advertia ahir en la presentació del curs a Les Fontetes la sorpresa dels joves membres de la Jocand davant d’una proposta inèdita:  “Van creure que es tractaria de recollir anècdotes dels padrins i enfilar-les en un text, i no! També hauran d’improvisar, i això no és que sigui més difícil, sinó que requereix més compromís”. Per a ella, l’experiència de dirigir un elenc jove també suposa un viatge als orígens, diu, perquè les pròximes setmanes conviurà d’una banda amb els seus pares i, de l’altra, tornarà a connectar amb els fills d’alguns antics companys de classe.

El canvi de terç d’aquest segon curs es deu, segons Irina Robles, codirectora amb Juanma Casero de la Jocand, a la voluntat que els joves intèrprets tastin llenguatges teatrals diferents en l’últim any de la residència. Perquè, recordin, la companyia es va estrenar l’estiu passat, en plena pandèmia, i els intèrprets fitxen per a dos cursos, de manera que l’any que ve es renovarà l’elenc i serà probablement el moment de fer balanç d’aquesta sensacional iniciativa de Robles i Casero oportunament avalada per l’ENA i el ministeri, que hi han cregut des del primer moment. Insisteix Casero en l’oportunitat d’un aparador com la Jocand, “pensat per als joves i fet per joves”, i que és un instrument idoni no només perquè els futurs actors, actrius, directors, tècnics i dramaturgs facin la primera incursió en el món professional, sinó també –i en el nostre cas, probablement sobretot– per acostar el teatre a les noves generacions, oferint-los un producte que connecti amb els seus neguits i els seus gustos. Donar-los, en fi, una excusa per fer una cosa avui tan revolucionària com seure en una platea perquè un grup de mèdiums els expliqui una història des de l’escenari. I les coses com són: l’oferta teatral de la nostra cartellera, que d’entrada ja no és precisament pròdiga, amb prou feines presta atenció al públic juvenil. La Jocand, sí. I formar espectadors des de joves és la millor manera de garantir el futur de les arts escèniques.

Així ho considera també la ministra Sílvia Riva, que va donar suport a la Jocand amb la seva presència a la presentació de la temporada i que la va definir com “una oportunitat per posar en valor els talents que tenim a casa”. El nou muntatge, en fi, planteja segons Nadal “una mirada a la generació dels avis, oportuna perquè existeix   una escletxa de comunicació entre les dues generacions. Vull que els joves s’adonin de les moltes coses que n’he heretat”.

Encara sense títol, s’estrenarà el cap de setmana del 4 i 5 de setembre a Les Fontetes, se n’ha programat una tercera funció per a l’11 i la voluntat és portar-la a totes les parròquies, com s’ha fet amb La tercera onada.