Estimar: entre la culpa i el perdó

No passa cada dia, i encara menys en temps de pandèmia: dos dels protagonistes d’una pel·lícula desfilant per Illa Carlemany per presentar la criatura i compartir cinefòrum amb el públic! Doncs això és el que va succeir ahir al multisales. Val que hi havia trampa, perquè ella és l’escaldenca Clàudia Riera, i jugava per tant a casa. Però ara no ens posarem llepafils: una estrena amb estrella incorporada, ni que sigui en construcció, és un raríssim privilegi. I si la pel·li es L’ofrena, també un regalet, perquè vet aquí la versió cinematogràfica d’un amor adolescent, diguin-li el primer amor, que s’estira i s’allarga i es transforma al llarg de mitja vida fins a convertir-se en una altra cosa. El problema rau a saber ben bé quina, i aquest pantanós terreny és el que proposa i el que explora a L’ofrena el director català Ventura Durall, millor documental amb Alcaldessa als Gaudí del 2017.
Riera, en fi, hi encarna Violeta de joveneta, i Josh Climent, el Jan. Tots dos, parella que s’estrena en això d’estimar-se i descobrir-se, i que al cap d’uns quants anys, ja adults, es retroba en circumstàncies no precisament plàcides, quan la Violeta, convertida ja en reputada psiquiatra, rep un dia i a traïció la visita de l’esposa del Jan. I sant tornem-hi, però posem que un quart de segles després i reencarnats en la pell i les primeres arrugues, però quines arrugues, d’Àlex Brendemuhl i Verónica Echegui.
Riera defineix L’ofrena com un tractat visual “sobre la culpa, el perdó i l’oblit”, quasi res. I sobre la forta càrrega eròtica de la pel·lícula admet Climent que sí, “L’ofrena és molt sexual, però és que la vida també ho és, el sexe al final t’ensenya diferents maneres de ser vist, de ser escoltat i de ser estimat.” L’escaldenca explica com va superar les inicials reticències davant certes escenes de sexe explícit que s’havia previst que rodessin dobles. “Quan vaig veure l’Àlex i la Verónica interpretant-la d’adults vaig plorar de l’emoció, i vaig veure que no rodar-la jo mateixa seria una traïció artística”. Així que s’hi va llançar.
L’ofrena es projectarà des d’avui i durant tota la setmana que ve als cines Illa Carlemany. Es va rodar el maig del 2019 i s’havia d’haver estrenat a la primavera, però com es poden imaginar la pandèmia ho va impedir. De la seva banda, a Riera la veurem pròximament a El internado: las cumbres, remake de la sèrie emesa fa un decenni per Antena 3 i que és una de les grans apostes d’Amazon per a aquesta temporada. El rodatge, interromput per la Covid, es va reprendre amb les PCR reglamentàries, i Riera anima ara a tornar al cine perquè “és molt més segur que viatjar en metro, en autobús i no diguem en avió. No tingueu por”.