Externalització frustrada

La Massana declara desert el concurs per gestionar l’Escola de Música de les Valls del Nord i n’assumirà la direcció.

Sorpresa de les grosses a la Massana: el concurs que el Comú va convocar al juny per externalitzar la gestió de l’Escola de Música de les Valls del Nord ha quedat desert. Es tractava –diu el conseller de Cultura, Guillem Forné– d’agilitzar les contractacions de personal i d’adaptar la gestió de l’escola a la nova llei de la funció pública, segons la qual la direcció havia de recaure necessàriament en un funcionari. No era el cas de Jordi Barceló, que n’havia estat al capdavant des del 2009. La solució era desvincular-la del Comú i encarregar-ne la gestió a una empresa externa.

Doncs no serà així perquè tan sols un projecte es va presentar al concurs. Com era previsible, a càrrec del mateix Barceló, que semblava que tenia totes les butlletes per fer-se càrrec d’aquesta nova etapa. Va ser que no perquè la proposta econòmica era “excessivament elevada” i va ser tombada pels dos comuns, el de la Massana i el d’Ordino, que es reparteixen al 50% la despesa de l’escola. Estem parlant d’una quantitat que segons el mateix Barceló no excedia dels 100.000 euros per curs, tot inclòs –personal, material, instruments i gestió– i en què el Comú de la Massana "tan sols posava el local, la llum i la neteja". Diu Forné que el cost superava sensiblement el previst, i que es disparava a l’hora d’afegir-hi la nòmina dels dos professors que aporta Ordino i que són funcionaris del Comú. 

La solució que s’ha arbitrat per sortir del pas és fer un pas enrere: el Comú continuarà gestionant com a mínim durant aquest curs l’escola, la direcció recaurà oficialment en la directora de Cultura de la corporació, Montse Checa, i s’incorporarà un coordinador a mitja jornada que s’encarregarà del contacte amb les famílies, de la contractació dels professors i de programar els horaris. Es mantindrà el pla d’estudis, assegura Forné, però el cert és que els instruments que s’impartiran dependran del nombre d’alumnes que finalment s’hi inscriguin: “De fet, com cada curs, que es contracten professors eventuals segons la demanda que tenim”. Fonts del Comú hi afegien que se li oferirà al mateix Barceló de continuar com a professor abans de buscar-li substitut. Al coordinador, conclou Forné, se li encomanarà d’analitzar quin ha de ser el paper de l’escola, si mantenir un perfil més acadèmic o apostar per un concepte més lúdic, que sembla que és el que el conseller considera més adequat per a una escola comunal. I a partir d’aquí, convocar de cara al curs que ve un nou concurs amb les línies estratègiques més clares.

Doncs és precisament aquest plus lúdic en què insistia el projecte de Barceló, que a les activitats paral·leles habituals –amb un lloc destacadíssim per a la Miniband– pretenia afegir-hi un grup de batucada i tallers de cap de setmana –ukulele, cos i veu, violí i sevillanes– perquè l’escola tingués una prolongació més enllà de l’aula, com de fet ha tingut els últims anys amb la Miniband i la Grossband. I tot –aquest era el plus acadèmic de la proposta– a càrrec de professors amb títol superior.

El curs, que habitualment arrencava després de Meritxell, s’ha retardat a la tercera o quarta setmana de setembre, per allargar així el període de preinscripció. Caldrà veure com afecten aquests canvis una escola per on desfilen cada any entre 120 i 140 alumnes, que des del curs 2011-2012 gestionen de forma mancomunada la Massana i Ordino, i a la qual Barceló havia donat un segell personalíssim i una activa presència en la vida musical, tant de la parròquia com del país. 

Barceló comença nova etapa amb La Grandàlia, acadèmia, local d’assaig i també estudi

No pot evitar un gest de decepció, perquè sosté que la proposta amb què s’havia presentat al concurs era tècnicament viable i pedagògicament òptima. Però la realitat és que no ha convençut els que manen. Barceló ha optat, com sempre, per veure el vas mig ple. Aquest desenllaç inesperat amb què tanca onze anys a la Massana li permetrà concentar-se en el nou projecte, l’escola La Grandàlia, que ja ha obert les portes a Doctor Nequi de la capital –als locals de la Fira– i on implantarà el model que havia dissenyat per a les Valls del Nord: professors amb títol superior, insisteix, per a les classes de bateria (Javier Crespo), guitarra (Manuel Alonso), baix piano (el mateix Barceló) i vent (saxo, clarinet i flauta, pendent de confirmar els professors), en l’apartat estrictament pedagògic, i una aula d’assaig insonoritzada i dotada d’una acústica “natural” a disposició dels músics que necessitin un local. Un buit clamorós, diu en l’oferta nacioal i en què ell mateix s’ha trobat sovint quan venen músics de fora o simplement ha d’enlesstir un rpjecte amb un cantant: “No hi ha locals d’assaig i els has de demanar com un favor als grups que en tenen”. Tot el material, nou de trinca: un piano de mitja cua Yamaha, tres pianos verticals de caixa petita, mitjana i gran, piano d’estudi, teclat, bateria Yamaha, baix i guitarra Fender. “És exactament el que buscava, un lloc on estudiar, tocar i donar classes, que és el que m’agrada i el que sé fer. De la Massana, diu, se n’endú l’ “excel·lent relació que durant aquests onze nays he tingut amb alumnes i famílies”, així com la Grossband, que la setmana que ve confirmarà que es desvincula de la parròquia i que busca per tant nova seu.