Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, fallaires, Sant Joan, Patrimoni de la humanitat, Sánchez, Remolins, Buenache, Martín
Andorra, fallaires, Sant Joan, Patrimoni de la humanitat, Sánchez, Remolins, Buenache, Martín

Fallaires: units, millor


Escrit per: 
A. Luengo / Remolins, Sánchez, Martín i Buenache, en representació dels fallaires d’Escaldes, la capital, Sant Julià i Encamp, ahir al Consell (Foto: Jonathan Gil).

Sant Julià, la capital, Escaldes i Encamp –en total, prop de 200 fallaires– crearan un ens comú abans d’un any.

Fa dies que ho diuen. Més o menys, des que l’1 de desembre del 2015 la Unesco va inscriure les Festes del foc del solstici als Pirineus a la llista del patrimoni immaterial de la humanitat. Des d’abans i tot. I el que diuen és que cal un ens que aglutini totes les associacions fallaires del país que pugui erigir-se en interlocutor únic tant en l’àmbit intern, davant de les administracions locals, com a l’exterior. Especialment, en les reunions periòdiques que convoquen la seixantena llarga de municipis fallaires espanyols, francesos i andorrans que formen part de la candidatura. I no és un capritx sinó que, com insisteix el president de l’Associació de Fallaires de la capital, Santi Sánchez, “es tracta de prendre les decisions que ens afecten a tots de forma consensuada, especialment ara, amb el reconeixement de la Unesco, que ens hem compromès a preservar i a difondre la festa de les falles”.

Doncs ha costat dos o tres Sant Joans, però la cosa sembla que s’acosta: els representants de les quatre associacions avui en actiu –Sant Julià, Andorra la Vella, Escaldes i, atenció, Encamp– van firmar ahir al vestíbul del Consell General una declaració en què es comprometen literalment a crear abans d’un any “un ens amb entitat jurídica pròpia que representi tots els col·lectius fallaires del Principat i que coordini els processos de col·laboració”. Un ens que encara no té forma definida però amb vocació integradora i obert a les hipotètiques associacions fallaires que puguin sorgir a les parròquies on encara no ha arrelat la festa, i amb el benentès que cada “col·lectiu” –perquè, de fet, només els de la capital estan formalment constituïts com a associació, mentre que a Escaldes estan vinculats a la Unió Pro Turisme, i a Sant Julià i Encamp, als comuns respectius– conservarà la seva “especificitat” i la seva “idiosincràsia”. Perquè tot plegat no es quedi al calaix de les bones intencions, els fallaires s’han posat el termini d’un any i es comprometen a participar en totes les reunions que en endavant es convoquin.

Així que, si tot va com s’ha previst, l’any que ve per aquestes dates a la foto d’aquí dalt hi sortirà un únic bust que parlarà en nom de tots els fallaires del país. Prop de dos centenars, per concretar i posar-hi una xifra rodona: els més concorreguts, els de la capital, amb 53 fallaires de foc i una trentena llarga que fan rodar llum. És clar que són també els més veterans: l’embrió de l’Associació va néixer el 1987, així que aquest curs celebren el 30è aniversari, amb el corresponent llibre que recull aquests tres decennis d’història i que es presentarà abans de fi d’any. Els segueixen, per ordre d’antiguitat, els de Sant Julià, en actiu des de finals dels 90, amb una vintena de fallaires adults i deu més entre 10 i 15 anys. Els fallaires escaldencs roden de la seva banda el foc des del 2001: n’hi ha una trentena d’adults, de minifallaires, per sota dels anys, són cap a una vintena, i els petits fallaires, a partir dels 12 anys, uns quinze. I acabem amb els encampadans, tot just acabats d’arribar: els quatre pioners van començar ara fa dues revetlles, i avui són una desena de fallaires entre 17 i 25 anys. Són tan nous que no van arribar a temps d’integrar-se a la candidatura, i estan pendents de la revisió reglamentària per afegir-s’hi.

No serà l’únic canvi que haurà d’aprovar la candidatura: el més aparatós serà el lífting a què volen sotmetre el nom: les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus eliminaran ben aviat la referència estacional i passaran a dir-se simplement Festes del foc del solstici als Pirineus. Una deferència per les localitats catalanes de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que cremen falles però no la nit de Sant Joan sinó pel solstici d’hivern, el 23 de desembre. De passada, afegiran davant del nom la tirallonga “falles, haros i brandons”, els tres noms amb què es coneix la festa de la cremada.

Si fan comptes veuran que el col·lectiu fallaire del país frega els dos centenars d’individus. Que reclamen protagonisme tan sols un dia l’any però que treballen des de setmanes abans perquè la Nit de Sant Joan sigui tan lluïda com mereix una festa que és patrimoni de la humanitat: a la capital és tradició pujar el cap de setmana anterior –és a dir: el que ve– a la Comella a sapar els beços per construir la falla tradicional que faran rodar els nous fallaires al bateig de foc.

Totes les entitats organitzen les setmanes i dies previs el reglamentari taller de construcció de falles, i atenció perquè aquesta vegada, en la tradicional recollida de la Flama del Canigó, la tarda del 23 de juny a la plaça del Consell, tots plegats protagonitzaran la primera cremada conjunta. Imaginin-s’ho: dos centenars de falles –comptant-hi les de foc i les de llum– rodant a la vegada. I després, cada ovella a la seva parròquia per arrencar la cremada nocturna: des de la placeta del Puial, els d’Andorra la Vella (22.30 hores); des de Rocacorba, a Sant Julià (22.30 hores); des del carrer de la Unió i el roc del Metge, a Escaldes (23 hores), i des de l’aparcament del Prat de l’Areny, a Encamp (22.30 hores).

Andorra
Fallaires
Sant Joan
patrimoni de la humanitat
Sánchez
Remolins
Buenache
Martin
Número de vots: 425
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic