L'actriu francesa Fanny Ardant, la mezzosoprano letona Elina Garanca i el ballarí i coreògraf espanyol Nacho Duato: aquests són els noms més refulgents de la 4a edició del ClàssicAnd, que tindrà lloc del 29 de maig al 7 de juny després del preàmbul de demà a l'Auditori amb la cantaora flamenca Carmen Linares i El amor brujo de Falla. El cartell aixecat pel director artístic, Joan-Anton Rechi, és tant o més fastuós que el de l'any passat, i el completen el  Carmina Burana de Carl Orff, amb un desplegament multitudinari i direcció del mestre català Josep Caballés Domènech; l'òpera Combattimento, de Monteverdi; el pianista indi Christian Zacharias i dues propostes de regust local: d'una banda, una especialíssima visita a la recentment restaurada Casa de la Vall amb fragments de les Passions de Bach com a banda sonora, i l'habitual concert del guanyador absolut del Sax Fest, que coneixerem el 4 d'abril. Pel que fa als escenaris, repeteixen la vela del Parc Central i Santa Coloma, tornen la Casa de la Vall i l'Auditori Nacional, que l'any passat van descansar per reformes, i cauen si no hi ha cavis d'última hora els jardins de Radio Andorra, l'Andorra Congrés Centre i el vestíbul del Consell General.

I ara sí, anem al tall. El tret de sortida el donarà Garanca, una de les mezzos mundials de referència, el 29 de maig a l'Auditori, amb l'acompanyament del pianista Matthias Schulz i un recital que explotarà la seva versatilitat vocal, des de Mozart fins al verisme, passant per Wagner i el repertori dramàtic. L'any passat es va estrenar com a Ariadne a Ariadne de Naxos i els últims temps s'ha prodigat a Aida, Carmen i La condemnació de Faust, i pensin que cantarà a Ordino després d'haver desfilat per Salzburg, on va donar el 2003 la campanada amb La clemenza di Tito, l'Òpera Estatal de Viena, el Metropolitan de Nova York i el Covent Garden.

També debuta entre nosaltres –quina sort tindrem de veure-ho– Fanny Ardant. Ella, amb Cassandre, versió operística de la novel·la de Christa Wolf –en realitat, monodrama o, més pròpiament, opéra parlée, en què l'actriu recita, però no canta–, escrita per Michael Jarrell i que Ardant va estrenar el 2015 al festival d'Avinyó. Nosaltres la veurem el 7 de juny a la vela del Par Central. L'habitual píndola de dansa anirà aquesta edició a càrrec de la Compañía Nacho Duato (Parc Central, 5 de juny), formada per joves ballarins i amb un repertori que combina números de les seves últimes creacions, Duende, Na Floresta i Cantus.

Capítol a banda mereix Combattimento, amb què el mateix Rechi, aquí amb el barret de director escènic, recupera un títol que va estrenar el 2016 a Peralada i que a l'octubre ja va presentar a Sevilla: serà el 30 de maig al Parc Central, amb direcció musical de Fausto Nardi, la mezzo Anna Alàs, el tenor Francisco Fernández Rueda, la soprano Roció Martínez, el tenor Víctor Sordo i l'Orquesta Barroca de Sevilla. Si encara se'n recorden de  Il trionfo del Tempo e del Disinganno de fa dos anys al Consell General, no es perdin aquest Combattimento.

Adeu a Zacharias
Hem deixat per al final el pianista Christian Zacharias,  gran figura de la música de cambra contemporània, que ens ha inclòs a la gira de comiat –té 75 anys. Desfilarà el 6 de juny per l'Auditori amb el Leipziger Streichquartett i ens atrevim a apostar pel repertori: un Gade per començar la vetllada, un quintet de Schumann, Dvorak o Schubert de plat principal, i de postres un  quartet de Brahms. Una injecció en vena del romanticisme del Dinou. La traca final, per a Carmina Burana, la cantata (i obra mestra) de Carl Orff inspirada en la col·lecció de poemes goliards del XIII. Serà, atenció, estrena absoluta –l'única, d'altra banda, d'aquesta edició– amb direcció de Caballé, dues formacions simfòniques –l'ONCA i la Joven Orquesta Sinfónica de Galicia– i dos cors, el de la Simfònica de Galícia i l'infantil d'Amics de la Unió de Granollers. La cita és el 30 de maig, de nou al Parc Central.