“Aquest any us heu superat, el concert ha estat boníssim”, diu algú estrenyent la mà de Josep Maria Dutrén, director artístic del FeMAP, el Festival de Música Antiga dels Pirineus. Aquest contesta amb aplom: “No us en recordeu, perquè cada any em dieu el mateix”. Ara insisteix en l’argument mentre el Bondia li demana un prebalanç de l’edició, que divendres tancava el pas per Andorra i l’Alt Urgell amb el concert de Carles Vallès i Edwin Garcia a Sant Martí de la Cortinada. Ahir, a Camprodon, posava el punt final a una tretzena edició que, com sempre, arrencava el primer cap de setmana de juliol a la catedral de Santa Maria d’Urgell. El festival, estima Dutrén, ha crescut un 5% en públic, “que no sembla gaire, però ens deixa molt satisfets perquè la xifra ja era bona”. En aquesta assistència s’inclouen els plens absoluts a Estamariu, Vilanova de Banat, Sant Domènec o la Immaculada de la Seu, que se sumen a afluències considerables a la Cortinada i el santuari de Meritxell, i els increments d’afluència a llocs que en altres edicions havia costat més d’atreure el públic, com Organyà o Sant Julià de Lòria.
Números a banda, hi ha la percepció personal, allò que el nas diu al programador. “Jo estic molt satisfet perquè veig que la gent ens fa confiança. En música antiga no hi ha un mainstream, fora de Savall i algun més, així que qui ve a un concert no sap què s’hi trobarà, no hi ha un tràiler, com al cinema, sinó que es refia del que li oferim”, reflexiona Dutrén.
Una altra reflexió pendent, en aquest cas pel ministeri de Cultura, és si la prova d’enguany, amb dos concerts després de l’absència de la passada legislatura, ha estat prou satisfactòria com per mantenir-los i, fins i tot, sumar-ne un tercer. L’oloreta és bona.
