Un equip de la UAB documenta al Comís Vell i vall de Cebollera jaciments de fa 2.000 anys.

Fa quinze anys l’alta muntanya era terra incògnita per a l’arqueologia. Hi havia un cert consens acadèmic que per sobre dels 1.500, posem-hi els 1.800 metres, l’home no s’hi havia establert mai i que per tant era inútil estudiar-la des de la perspectiva d’una possible ocupació humana. En tan sols tres lustres, aquell dogma ha quedat totalment desfasat, en gran part gràcies a les prospeccions efectuades a la vall del Madriu i a la part alta de la vall d’Ordino. En aquesta última es van documentar entre el 2016 i el 2021 més de 160 jaciments amb prop de tres centenars d’estructures que certifiquen que l’ocupació humana es va enfilar en èpoques més o menys remotes fins a la cota 2.200.

Són aquests jaciments els que un equip d’arqueòlegs de l’Autònoma de Barcelona dirigit per Ermengol Gassiot documenten fins al 15 d’octubre i per compte del Comú d’Ordino i el ministeri de Cultura a la zona entre el Comís Vell i la vall de Cebollera. Es tracta de fer-ne aixecaments en 3D per acabar d’interpretar les estructures, datar-les i proposar intervencions per “posar en valor” aquest patrimoni facilitant-ne la visita, però això serà en una fase posterior del projecte i la decisió la prendran el Comú i Cultura, diu Gassiot.

De moment, la hipòtesi amb què treballen l’arqueòleg català i el seu equip és que les zones d’alta muntanya s’han ocupat des de fa 10.000 anys, primer per caçadors i després per poblacions que tenen una activitat fonamentalment però no exclusivament ramadera: “Tenim evidències que modificaven la vegetació, que substituïen el bosc per pastures, i en algunes zones, indicis d’aterrossament. És veritat que ens falta un estudi més acurat, però l’existència de terrasses lliga molt poc amb la imatge que teníem fins fa molt poc d’una ramaderia d’alta muntanya que es concentrava sobretot a l’estiu. I així ho semblen indicar també els estudis del pol·len de la vall del Madriu: tot plegat ens fa pensar que no eren només pastors, que també cultivaven”.

Segons Gassiot, i sempre en espera del que deparin les conclusions de la campanya ara en marxa, les estructures més antigues podrien datar de dos mil anys enrere, i és interessant no només el que s’hi ha trobat –murs, cabanes, cercats, espais per munyir i, atenció, el que ell en diu “recintes d’hàbitat”, de proporcions notablement superiors a una humil cabana de pastor– sinó també com la tipologia va evolucionant i canviant al llarg dels segles.

Com es veu, les portes que obre l’arqueologia d’alta muntanya són moltíssimes, i tot i que ens podem imaginar aquells proandosins cultivant a 2.000 mestre d’alçada, el cert és que el pastor continuarà sent el principal inquilí dels nostres pics. Però amb matisos interessants, diu Gassiot. Per exemple, que hi va haver períodes en què la transhumància es practicava essencialment des del fons de la vall, a l’hivern, cap a l’alta muntanya, a l’estiu, en el que defineix com una mobilitat de tipus local i vertical, i altres en què els ramats (i els pastors) venien de més enllà del territori que avui conforma Andorra: “Hi ha moments que predomina un tipus de mobilitat, i altres, altra”.