Fer que Radio Andorra ‘soni’

Potser l’enorme emissor SFR és com la joia de la corona, l’element més vistós, però el reg sanguini que necessitava Radio Andorra per fer-se sentir –i tan lluny– és molt més. Acabada la restauració de l’SFR a càrrec de l’empresa Retoc, els tècnics del departament de Patrimoni Cultural continuen endavant amb la resta: sis equips de motors i radioemissors. Mentrestant, és el moment de resoldre la qüestió de com s’ensenya, com s’explica in situ la història de Radio Andorra. Més encara, de tot el que la radiodifusió va suposar per a la història del país. “Les tecnologies digitals ens ofereixen moltes possibilitats de fer-ho d’una manera poc invasiva”, proposa la directora del departament, Isabel de la Parte. De tal manera que, encara que no és factible que l’emissora es pugui tornar a posar en funcionament, el públic sí entengui com funcionava quan estava plenament operativa, com sonava Radio Andorra. Per pensar-ho, definir-ho i implementar-ho, l’horitzó que es fixen és el 2024 com a molt tard. 

Com diu el lema de la reial acadèmia dels veïns, els tècnics de Patrimoni també s’estan encarregant de netejar, fixar i donar esplendor a la maquinària que es conserva a la primera planta de l’edifici del Roc del Pui. Treballen en “tot allò que permetia l’emissora estar en funcionament”, explica Mireia Vidal, de l’equip de restauració. 

La petja del temps
Per començar, van atacar tot l’òxid de les carcasses dels aparells, malmeses pels anys de filtracions d’aigua que van patir.  També van eliminar tota la runa que, a través dels reixats, havia anat caient a l’interior dels aparells. “Tot i que en el resultat final tampoc no s’ha d’obviar el pas del temps, tot allò que ha passat”, puntualitza la restauradora. Una de les coses que han passat és la troballa –recent, quan ja s’havien iniciat treballs a l’edifici– d’amiant. Per exemple, els tambors estaven folrats amb aquest material altament perillós per a la salut, així que es van eliminar. Van haver de buscar la manera de reemplaçar tots els estris –en ocasions, elements aïllats– rebutjats per aquest motiu. El sistema, reproduir-los amb impressora 3D a partir de l’original. 

Per les seves mans estan passant –fins al setembre, que enllestiran la intervenció– els rectificadors del 1939 i els que els van substituir, el 1963. Tots ells s’hi conserven. També tota la zona d’àudio que connectava amb el Roc de les Anelletes. Grans aparells i petits detalls, com aquella làmpada vermella, explica Vidal, que advertia quan s’havia perdut l’emissió i permetia al personal de guàrdia salvar els mobles amb programes pregravats. “És una meravella, un privilegi, tocar totes aquestes màquines que han format part de la història. Treballar-hi perquè recuperin l’esplendor”, confessa Vidal. 

No. Radio Andorra no es podria tornar a posar en marxa. Entre altres raons, faltarien elements essencials, com ara la piscina de refrigeració. Ni és possible ni seria la intenció, adverteix De la Parte. Una altra cosa, aclareix, és que “tota la intervenció està pensada per crear un espai patrimonial” incloent-hi la sala dels emissors i les dependències annexes, com ara els despatxos. Amb el continent en estat de revista, què fer-hi? “Crec que s’ha de plantejar una proposta experimental, sensorial, estem parlant d’un bé on l’oïda és molt important”, recorda. I aquí és on entren en joc totes les tecnologies digitals disponibles avui. Es tracta d’aprofitar tota la recerca de base, tots els arxius de so, la discoteca restaurada, tota la documentació existent, que és molta, per crear un espai virtual que, sense desvirtuar l’espai físic, aconseguís recrear un tercer espai, el de la memòria. “Però abans hem de tenir molt definit què hem d’explicar”, puntualitza la directora del departament. 

A banda, aquella emblemàtica sala també acollirà actes culturals, institucionals, protocol·laris. “Té molta demanda”.