El tercer dia, la jornada comença amb un bany de bosc, per què no? En realitat, es tracta de caminar i respirar per la natura, com s’ha fet tota la vida (o, si hom té veta artística, com feien els romàntics, com un Caspar David Friedrich meravellant-se amb la bellesa sublim del que ens envolta), però en aquest cas, amanit amb una mica de prosopopeia zen i bols tibetans. En tot cas, neteja obstruccions de ment i pulmons i deixa els ànims a punt per capbussar-se de nou en la diversa i vasta programació que el Festimariu, segona edició del festival d’arts i cultura a Estamariu, proposava des de divendres i que ha convertit el petit poble alturgellenc durant tres jornades en epicentre de l’activitat a la comarca, en un formigueig continuat de gent bellugant-se d’exposició a espectacle i de concert a tast gastronòmic. 

“Estem molt satisfets, la veritat”, admetia, com no podia ser d’una altra manera, Montse Ferrer, que encapçala l’equip organitzador des de la Fundació Planes Corts i l’Ajuntament. Totes les activitats han obtingut molt bona resposta, i això malgrat que n’hi havia tantes, “potser massa i tot, perquè algunes s’han acabat solapant”, reconeixia, “però penso que hem tocat tots els pals de la cultura: música, art, teatre, cinema, fotografia, un munt de coses que pensem que aporten riquesa al poble i a tota la vall del Port Negre, no sols riquesa econòmica sinó social”. Un cap de setmana “meravellós, ha vingut moltíssima gent, els espectacles han estat de molta qualitat”, continuava. Sobretot, però, Ferrer destacava que el Festimariu s’ha convertit en una creació de comunitat entre la gent del poble i els visitants”, perquè el festival és “una manifestació de bon rotllo, d’aprenentatge, de crear xarxa, que és una cosa en què creiem molt des de la Fundació”. En aquest sentit, Ferrer destaca la col•laboració publicoprivada, en què han comptat amb suport d’institucions com l’IDAPA, els ajuntaments d’Estamariu i la Seu d’Urgell, “i entre tots hem creat aquesta gran cosa, i petita a la vegada, que és el Festimariu”. 

Els participants? David Gálvez i Albert Villaró, per exemple, sortien satisfets de la taula rodona que se celebrava a l’església al voltant de, és clar, les lletres pirinenques –el segon, carregat després amunt i avall amb les provisions del dinar posterior: li tocava fer d’amfitrió, igual que havia exercit com a guia en la visita a Sant Vicenç. Teresa  Ruiz, que s’havia internat pel bosc amb la vintena de banyistes, també semblava contenta, havent-ne esgotat pràcticament les places. El polifacètic Joan Ganyet, que formava part dels que exhibien obra plàstica a l’Espai Joan Planes, assenyalava el goig de comptar amb una sala tan espectacularment oberta al paisatge. I artesans i parades amb diferents articles –des de roba made in el Pirineu i no a la Xina fins a llibres, amb la inexcusable presència d’El Refugi– arrodonien l’oferta per als passejants. Amb aquella flaire apetitosa de pa acabat de fer que sempre sura sobre Estamariu, des del forn de Ca la Xata.