Fortuny, més enllà dels estàndards

Gerard Claret va tornar a cedir la batuta al saxofonista Llibert Fortuny en el concert que va tenir lloc la setmana passada als jardins de la Casa de la Vall, i que va aplegar l’ONCA i el grup de jazz electrònic Triphasic.

La combinació va ser tan sorprenent com fructífera i, tot les excentricitats del saxofonista català, l’experiment va tenir l’aprovació d’un públic ple d’autoritats que es va acabar rendint a l’espectacle.
Tan sols els grans es poden permetre el luxe de tenir al darrere una orquestra nacional, i quan es tracta de dos estils tan distants la dificultat es multiplica. No obstant, els clàssics sons de les cordes es van fusionar a la perfecció, durant prop d’una hora, amb els sons electrònics de Llibert Fortuny, Gary Willis i David Gómez.
El saxofonista català, acostumat a compartir escenari amb una àmplia orquestra durant la seva etapa amb l’Electric Big Band XXL –l’octubre del 2007 ens en va deixar una mostra a l’auditori d’Ordino–, va demostrar que quan s’ajunten bons intèrprets la música no té límits.
L’entorn privilegiat dels jardins de la Casa de la Vall, il·luminat amb tons serens per a l’ocasió, va ser testimoni d’un concert en què Fortuny va combinar obres compostes específicament per a l’orquestra nacional andorrana amb alguns temes del seu últim disc, Shaman, presentat fa dues setmanes passada a Escaldes en la sessió que va servir per inaugurar la setmana de jazz al carrer.
Claret i els seus van convertir-se en còmplices dels sons surrealistes ideats per Triphasic, mentre Fortuny combinava la direcció de l’orquestra amb la interpretació musical. Després de tocar dos temes específics per al concert, el grup va deixar pas a alguns temes del disc, com ara Mac i Shaman, que es reinventava i prenia nous aires des de la introducció, amb la inigualable contribució de l’ONCA.
Un dels millors moments del concert va tenir lloc amb l’entrada en escena del solo de violí elèctric, la contribució particular de l’orquestra al cosmos electrònic de Triphasic. Perfectament comandats per Fortuny, s’hi van anar incorporant les cordes, començant pel contrabaix, seguit pels dos violoncels i les violes, fins a arribar als sons més aguts dels violins. Tot un esclat musical, al costat dels sintetitzadors, el baix elèctric de Willis, la percussió de Gómez i el saxo de Fortuny.   
L’actuació va acabar amb Sugus, un altre dels temes inclosos en l’últim disc del trio liderat pel saxofonista català i que va certificar que la música de Fortuny surt dels estàndards establerts, sigui al costat d’una orquestra de cambra, en un quintet de jazz o al costat d’un altre entusiasta de la música electrònica com és Gary Willis.