René Girma, veterà de Radio Andorra, identifi ca els col·legues que apareixen  a la imatge de Campañà: Jean-Jacques Debezy i Jean-Pierre Imbach.

Hi ha fotos que parlen. El que passa que costa trobar qui en conegui l’idioma, com aquestes llengües en extinció que cada vegada tenen menys parlants  ns que arriba  el dia que només en queda un i ja no es pot comunicar amb ningú. No direm que sigui ben bé el cas de la foto d’Antoni Campañà d’aquí al costat, però sí que hi fa pensar una mica. La imatge pertany al fons de la FAE que l’entitat va dipositar el 2016 a l’Arxiu Nacional, i segons la referència genèrica forma part de la sèrie que el reporter català va disparar al I Gran Premi FIS organitzat per la FAE entre el 8 i el 12 de març del 1967. No hi  guren els noms dels protagonistes, més enllà dels guanyadors, els  esquiadors austríacs Rudolf Bocek i Karl Cordin, i el francès Jean Louis Ambroise, que tampoc sabem si són els que surten en aquesta foto.

Si s’hi  xen bé, té una particularitat:els dos individus de la dreta porten el que sembla una estació mòbil. Doncs bé, dèiem que les fotos  parlen, i aquesta ho fa en l’idioma de Radio Andorra. Així ho va saber veure al primer cop d’ull René Girma, veterà speaker de l’estació, que hi va treballar entre el 1967 i el 1968, i que hi va identificar dos dels seus antics col·legies a l’emissora:el primer per la dreta, amb la maleta a coll, és Jean-Piewrre Imbach; al seu costat,  Jean-Jacques Debezy. La cosa no s’acaba aquí, perquè segons Girma la foto no pot ser del 1967, com sosté el peu de foto, perquè Imbach hi va  treballar tan sols un any, i va ser entre el 1969 i el 1970, no el 1967, segons con rma l’arxiu biogrà c del portal Aquí Radio Andorra, monumental, exhaustiu i sens dubte la font d’informació més fiable que existeix sobre l’emissora.

Més enllà d’aquest desajustament temporal, estrictament anecdòtic, l’oportuna intervenció de Girma ha permès recuperar dos dels antics speakers de l’estació. Imbach (Angers, 1947-1990) va ser el més fugaç, tan sols hi va servir un any però Radio Andorra va ser el primer dels seus destins professionals. S’hi va encarregar, segons Aquí Radio Andorra, de les emissions matinals i esportives, d’aquí que assistís al Gran Premi FIS, i va tenir temps de des lar per espais com Bonjour Soleil, Variétées au saut du lit, Voulez vous jouer avec nous i Je me lève tôt pour vous. Imbach, en va deixar Andorra per enrolar-se el 1970 a Radio Luxemburg, on va treballar fins al traspàs. Va participar al llançament de Métropole Télévision (M6), aleshores  lial de RTL, i va exercir com a crític gastronòmic a la revista quinzenal L’Événement du Jeudi.

Pel que fa a Debezy (Toulouse, 1940- 2016), va estar lligat a Radio Andorra des que hi aterra, el 1963,  fins a la clausura de l’estació, el 1981. Es va especialitzar en informació esportiva i va formar  part de la caravana del Tour. Va participar en espais com Andorre Matin, Au chant du coq, L’heure de la rentrée, Panorama variétés i altres, i després de la llarga etapa andorrana es va reinventar com a periodista al diari La Nouvelle République des Pyrénées i el 1982 va tornar als micròfons com a director de Radio Tarbes-Pyrénées.