Asterix, ‘La machine de Turing’ i Nôtre Dame, a la Saison, que arrencarà amb Chicos Mambo.
Ara que hem inventat el flamant concepte de “diplomàcia cultural”, a compte de la residència Faber de la Massana, podríem fer un cop d’ull a la programació de la nova Saison, la temporada que any rere any, i d’això en fa ja uns quants, aixeca l’ambaixada francesa amb l’objectiu de mantenir encesa la flama de l’art i la cultura dels nostres veïns de dalt, quasi testimonial al nostre circuit (diguem-ne) comercial. Això sí que és diplomàcia cultural, amb visió estratègica, voluntat de permanència, vocació transversal i un cartell que acostuma a tocar totes les tecles, que ens porta cada any un tastet de la grandeur cultural gal·la.
La que l’ambaixadora Jocelyne Caballero ha presentat avui no és una excepció, i si bé és cert que no hi trobaran una estrella de les proporcions de Jane Birkin, que la tardor passada va desfilar, ai, pel Prat del Roure, França exhibeix una altra vegada –i afortunadament per a nosaltres– el seu portentós bíceps cultural. Caballero ho va voler resumir en quatre de les prop de vint propostes que se succeiran des del 9 d’octubre i fins al 13 de juny: Car/men, el nou espectacle de Chicos Mambo, que fa tres cursos van donar la campanada, segur que ho recorden, amb Tutu, aquell insòlit còctel de dansa, teatre, clown i música (Centre de Congressos, 9 d’octubre); el concert a benefici de la reconstrucció de Nôtre Dame que el violoncel·lista Gautier Capuçon protagonitzarà el 12 de maig a l’Auditori; el musical Le tour du monde en 80 jours, en la versió estrenada la temporada passada al teatre Mogador de París (Auditori Claror, 18 de gener), i La machine de Turing, amb què Benoît Solès va pujar als escenaris la dramàtica peripècia del matemàtic que va desxifrar la màquina Enigma i que va ser la gran triomfadora de l’última edició dels premis Molière, amb quatre estatuetes –espectacle, direcció, autor i intèrpret (Auditori Claror, 4 de març).
El que precedeix és el tall de la temporada. Però és que la resta del cartell no es queda enrere. Començant pel 60è aniversari d’Astèrix, que arrenca el 24 d’octubre amb la publicació de La fille de Vercingetorix, l’àlbum que fa 38 de la sèrie creada per Uderzo i Goscinny: doncs bé, la Massana Comic acollirà el març la reglamentària exposició sobre el ja sexagenari heroi gal. Hi haurà més teatre, amb la Comédie, aquest curs no en viu –cada any no pot ser festa major– però sí en directe i en pantalla gran, amb dues retransmissions als cines Illa Carlemany: La puce à l’oreille, de Feydeau (17 d’octubre) i La malade imaginaire, de Molière (14 de maig).
Diplomàcia cultural
També hi haurà més música, amb l’Ensemble Saxophones de Tolosa, dirigit per Philippe Lecocq i que compareixerà amb ocasió del pròxim Sax Fest (7 d’abril), i naturalment cine, amb el cicle 7è art à la française, amb dues pel·lícules mensuals de rigorosa estrena en versió original. La Saison es completa amb una proposta especialment francesa, l’espectacle La Fontaine/Brassens, en què Marie-Chirstine Barrault i Jean-Pierre Arbon recitaran textos d’aquests dos monstres de les lletres i la chanson (Comunal, 24 de novembre), i una bateria de propostes específicament concebudes per al públic juvenil, des de la Fête du numérique (Pas de la Casa, 9 i 10 de novembre) fins al Science Comedy Show (Comunal, 19 de febrer), el concurs de récitation (Lycée, 13 de maig) i el taller de danses urbanes amb motiu de la Festa de la joventut (6 de juny). I no ens descuidem dels raconets consagrats a la reflexió –la Nuit des idées, aquesta edició sota el lema Être vivant i conduït pel periodista Audrey Pulvar (Prat del Roure, 30 de gener)– i a la literatura, amb el Printemps des poètes (la Llacuna, 23 d’abril).
Caballero ho va resumir amb precisió: “Una programació ambiciosa, amb tocs d’innovació que busca ampliar el públic i que es vol inclusiva, capaç de superar la barrera idiomàtica, a preus assequibles, de rigorosa actualitat i que presta atenció especial als nostres joves”. Pura, estricta diplomàcia cultural. Amb un sol secret. O millor, dos: que ha estat assumida com a estratègica pels ambaixadors que s’han succeït a les Canals, i que ha teixit amb paciència i convicció una xarxa de complicitats, col·laboradors i naturalment patrocinadors locals. Òbviament, això no s’improvisa d’un dia per l’altre.
