França manté viva la flama

Programa dos espectacles teatrals amb vocació científica i una inèdita setmana de l’animació.

Ara que s’ha posat de moda la paraula resiliència, sembla oportú assenyalar amb el dit no els que la prediquen de forma rutinària, sinó als que la practiquen de forma heroica. Així que començarem amb l’ambaixada de França, que des de fa una colla d’anys lluita contra la desídia institucional i contra la incomprensible indiferència ambiental amb una temporada cultural que s’ha preocupat de mantenir fins i tot –o caldria dir, sobretot– en els incerts i dificilíssims moments actuals. La programació del segon trimestre té poc a veure, és veritat, amb les fastuoses saisons de no fa tant. Però la qüestió és mantenir encesa la flama francòfona en un país que fins a la penúltima generació podia presumir de trilingüe. I sempre, amb una triple vocació: estàndards de qualitat altíssims, especial atenció al públic juvenil i un astut racó per a propostes eminentment populars. 

Aquests bons propòsits es traduiran aquest trimestre en una programació amb sorpresa, com la cristina de Reis: dos espectacles teatrals amb deriva científica i per primera vegada, i coincidint amb les vacances escolars de Carnaval, una Setmana de l’animació consagrada a un gènere que rarament arriba a les nostres pantalles... si no són produccions estrictament infantils. Serà entre el 16 i el 20 de febrer, amb una selecció dels millors curts que es van presentar a l’última edició del festival d’Annecy, una mena de Sitges de l’animació per a joves i adults, inclòs un grapat de produccions dels alumnes de l’escola de la imatge de Gobelins; i també per als més petits, sota el lema Best of Annecy 2020.

No és que l’animació sigui la fava, però el rei del tortell serà molt probablement una doble proposta teatral absolutament inèdita als nostres escenaris: Cerebrum, le faiseur de réalités, el 28 de gener al Teatre Comunal de la capital, i Les singes aussi s’ennuient le dimanche, el 13 de març al Complex d’Encamp. El primer és una conferència-espectacle a càrrec de l’actor (i atenció, també neurobiòleg) Yvain Juillard que explora a través d’una sèrie de diguem-ne experiments escènics conceptes com la percepció, la identitat i la memòria. I tot, a partir d’una premissa: i si resulta que la realitat, el que en diem realitat, no és més que una creació del nostre cervell, una mena de Matrix? No diguin que no s’ho han plantejat mai. Cerebrum, en fi, es completarà amb la intervenció ad hoc de la investigadora Gina Devai Lenzi-Casal, doctora en neurociència i professora a la universitat de Montpeller, que parlarà sobre la memòria (i els seus problemes), l’atenció i la consciència. 

Un caramelet de format insòlit, si es vol molt francès, que es completa (i complementa) amb Les singes aussi s’ennuient le dimanche, de nou en clau científica, o més aviat antropològica: aquí es tracta de reflexionar sobre el que compartim amb els nostres cosins els primats, i sobre el que pensem que ens en separa i distingeix, perquè, i si resultés que els grans simis van decidir un dia callar en presència humana per donar-nos la raó i fer-nos creure que som diferents (i per tant, superiors)? El punt de partida són les investigacions del paleoantropòleg Yves Coppens, i es materialitzen en una obra a dues veus, la de Miroslav, una mena de Dian Fossey aficionat, i la primatòloga Rose-Marie, que coincideixen davant de la gàbia dels ximpanzés d’un zoològic. Un encarna l’emoció, el sentiment i l’instint; l’altra, el rigor acadèmic i científic. I la gran pregunta és fascinant: potser no parlen, però, i si pensessin, els simis? Què pensarien de nosaltres? Per anar-se ambientant, en fi, vegin la trilogia de Matt Reeves.