Haddid i l’últim muntatge de Peter Brook, caps de cartell d’una ‘saison’ per a tots els paladars.

En aquest temps que ens ha tocat viure, en què el francès es bat en franca, qui sap si definitiva retirada, és en veritat heroic l’esforç de l’ambaixada per mantenir viva la flama de la llengua i la cultura gal·les a través d’una temporada que intenta tapar amb recursos públics els forats que deixa el mercat, que no en sap, de romanticismes. La pregunta és òbvia: de moment, sembla que França vol seguir present als nostres escenaris, a les nostres pantalles i a les nostres llibreries. Però, i el dia que se’n cansi? Doncs ja ens podem anar preparant, perquè tard o d’hora això passarà.

Mentrestant, però, posem-nos les botes amb la Saison, que cada any depara un farcidíssim cartell per a tots els paladars i per a totes les edats i, el millor de tot, la torna d’un parell o tres d’espectacles de primeríssim nivell, recordin per no anar massa enrer les visites de Jane Birkin, Kids United i la troupe de la Comédie. Aquest edició la condició de cap de cartell la comparteixen ex aequo Peter Brook i Amir Haddid. Començarem pel director francobritànic, traspassat l’estiu del 2022 i de qui l’11 d’abril arribarà al Comunal l’últim muntatge, aquest Tempest Project que no és altra cosa que un personalíssima versió de La tempesta, d’altra banda l’última obra que va escriure Shakespeare. Així que toca revisitar les peripècies del duc de Milà, de la bella Miranda i del pèrfid Antoni.

Al costat d’aquest exquisit plat francobritànic, la proposta popular de la saison és Sélectionné, en què el fins ara cantant Amir Haddad, tota una celebritat a França, es posa en la pell del nedador Alfred Nakache, que durant la II Guerra Mundial va ser deportatat a Auschwitz, on van morir la seva dona i la seva filla, i que, derrotada Alemanya, va tornar a la competició i va repetir com a campió nacional. Serà el 16 de novembre a la sala de festes del Complex.

Immediatament després de Brook i Haddad hem de posar l’orquestra de cambra de Tolosa, dirigida per Giles Colliard i que repassarà la història de la música clàssica francesa en una vetllada sota el lema De Marin Marais a Bizet (27 d’octubre), i el Groupe du 3ème étage de l’Opéra du Palais Garnier, que debutarà entre nosaltres amb Petites virtuosités variées (9 de maig), que combina dansa, cine, música, teatre i mim, amb coreografies de Samuel Murez.

L’oferta musical la completen l’acordionista Richard Galliano, que desfilarà pel festival de Jazz d’Escaldes (4 de juliol), el Trio Aeris, al Sax Fest (3 d’abril), Quatuor Mona, al Cambra Romànica (4 de novembre), i Rolling String Quartet, amb Quand le cerveau fait swinger ses neurones (29 de febrer). Hi haurà també literatura (Franck Bouysse, Balla Fofana i lectura de la Nobel Annie Ernaux), còmic (Pierre Mourel), òpera (Don Quichotte, en directe des de la Bastille) i fotografia (Alain Ernoult).

Pensin ara un curs sense Saison. Si tenen alguna inquietud francòfona, el desert. No li donem l’esquena, perquè ens hi juguem molt.