Frédèric Font celebra el primer any de la llibreria Moby Dick, a la capital: un somni fet realitat amb més de 4.000 llibres a partir d’1,80 €.

Tenia vint anys i un somni: ser llibreter. La vida i els vents, com sol passar, el van portar per altres singladures. En el seu cas, el món del Dret: durant uns anys va exercir a Montpeller, la seva ciutat natal, fins que ara fa tres decennis es va establir entre nosaltres. El següent pas va ser obrir l’acadèmia d’idiomes amb què es guanya la vida –ell, com a prof de francès–. D’això fa deu anys. I el setembre passat, el definitiu: encabir a l’espai de l’acadèmia, al carrer l’Alzinaret de la capital, les tres sales de la llibreria Moby Dick, que és com ha batejat a la criatura.

Una altra llibreria? No ben bé, perquè la Moby Dick és diferent en tres aspectes decisius: la primera, l’idioma. És una llibreria generalista però en francès, que no vol dir francesa, perquè aquí hi ha de tot, des de Javier Marías a Rodoreda, passant per Austen, Pavese, Dinesen, Heinrich Boll, la saga completa de la Fundació, tots els russos que es puguin imaginar i naturalment francesos, tants com vulguin. En segon lloc, és una llibreria de barri, que pretén exercir de focus cultural. Font no es considera un simple venedor de llibres. Tampoc ben bé un llibreter: a ell el que li agrada és parlar de literatura, d’autors i de llibres, és clar, descobrir-ne de nous, compartir les seves dèries (Duras, Echenoz, Murakami) i recomanar els seus preferits, cosa que fa enganxant un post-it a la tapa dels elegits per destacar-ne les virtuts i cridar l’atenció del lector. Pot semblar un mètode rudimentari però funciona, assegura. Mirin el que diu de L’ennui, de Moravia: “Adapté au cinéma par J. L. Godard. Avec Brigitte Bardot. FANTASTIQUE”. O de Lolita, de Nabokov, avui a punt de ser cancel·lat, si no ho ha sigut ja un dia d’aquests: “À lire malgré tout... En dépit de...” O de 84, Charing Cross Road, d’Helene Hanff: “Un bel échange de courtes lettres entre un libraire anglais et une lectrice americane. Épatant, tendre et émouvant. À ne pas manquer”.

Però sens dubte el que converteix Moby Dick en un cas únic, com a mínim entre nosaltres, és en l’aposta decidida pel llibre de butxaca. De fet, la idea original, diu Font, era dir-li Pochotèque i consagrar-se exclusivament en aquest format. La realitat el va posar al seu lloc i avui conviuen a Moby Dick els llibres estrictament de poche amb les novetats –una selecció, posem que Lola Lafon i Quand tu écouteras cette chanson i en aquesta línia–, la bande dessinée i el llibre de regal, art, fotografia, arquitectura i anar fent: “una llibreria ha de tenir de tot”, diu, i no li pot girar l’esquena al negoci, però l’objectiu és predicar la bona nova de la lectura, i per això la butxaca és imbatible. A Moby Dick n’hi ha més de 4.000, diu, des de clàssics (Voltaire, Zola, Dumas, Verne, Balzac i anar fent) fins als contemporanis (Simenon, Nemirovski, Lemaitre, Le Clezio). Sobretot, de Folio i Livre de Poche, els segells clàssics de butxaca, però també, és clar de Points, 10/18 i nrf. A preus que oscil·len entre els 8 i 10 euros i gangues a partir d’1,80: un paradís per al bibliòfag perquè per una quantitat realment mòdica pots sortir de l’Alzinaret carregat d’obres mestres... o d’autèntiques rareses, com un Morand que crèiem descatalogat (Venises), dues novel·les de Pynchon (Fonds perdus i Vente aléatoire du lot 49) i l’obra completa d’Arendt. Per a rareses, però, topar-t’hi amb un Llach, Les femmes de la Principal. Però ningú no és perfecte, i Moby Dick tampoc.

Per la llibreria, diu, hi desfilen tota mena de lectors, no només estudiants ni professors del sistema francès ni personal de l’ambaixada. Molt natiu que vol refrescar la llengua, força nens però pocs adolescents –“Tenim un problema: no llegeixen”–. El repte és reforçar precisament la secció infantil i la de còmic, omplir encara més el local amb 2.000 volums –la secció d’història, la d’humanitats en general, són millorables– i somiar a convertir-se en la llibreria ideal, que Font ubicaria en alguna remota petita ciutat de províncies però que de moment es quedarà a l’Alzinaret. Els models els té clars: Comme un roman, a París; Opuscule, a Montpeller; i Ombres blanches, a Tolosa. 

Moby Dick potser no és (encara) la llibreria ideal, però no hi ha res de remotament semblant al nostre país, ni en català, ni en castellà ni molt menys en francès. Moby Dick sembla una llibreria de veritat, cas únic entre nosaltres: en lloc més trobaran la bibliografia quasi completa de Modiano, tot Yourcenar, molt Simenon i fins i tot Venus erotica, d’Anaïs Nin. El nom no té misteri, és veritat –“En buscava un que sonés igual en tots els idiomes, no és que Melville m’entusiasmi de forma especial”– i no hi ha la butaqueta de setí vermell dels temps daurats de La Puça, però es percep que Font ha posat l’ànima en aquesta sensacional aventura. Amb una recomanació final: “Si voleu perseguir el vostre somni, no espereu fins als 62 anys”. Apuntat. I posi’m abans de marxar un Ariol per a la Blanca. Per a mi, Le complot contre l’Amérique.