Potser no ho acabaran de percebre, perquè això d’aquí al costat és una fotografia. Dues dimensions, per tant. Però és que resulta que les peces de l’escaldenc Francesc Barberà que fins al 28 de gener s’exposen al CAEE són tridimensionals. O gairebé. Si s’hi fixen bé, en el poble d’Os de Civís, hi notaran alguna cosa estranya: el relleu. ¿Relleu en un quadre? Doncs sí: aquesta és la insòlita proposta de Barberà, una tècnica que combina pintura i maquetisme i que té com a resultat final un híbrid entre la tela i el diorama. Diu que no ha trobat rastre de cap col·lega que faci res de remotament semblant, i l’ha buscat. Que a ell la dèria li va venir ara fa dos anys, i que es tracta d’oferir una alternativa a aquells que no disposen d’espai a casa per entaforar-hi una maqueta de veritat. Les seves, com es veu, es poden penjar a la paret i ocupen una superfície raonable. Al CAEE hi ha penjat deu peces. La seva obra completa. Potser no sona gaire impressionant, però és que per armar el poblet d’Os de Civís s’hi va passar quatre mesos, quatre, i la rèplica de Sant Martí de la Cortinada està construïda amb un miler de pedres i pedretes, la major part d’una mida inferior a dos mil·límetres i tallades una a una. Una a una: així, un miler de vegades. És clar que això de les pedres és només qüestió de paciència i d’una certa habilitat a fer anar el paper de vidre per rebaixar-les. El que és difícil de veritat és donar-hi profunditat, relleu i perspectiva perquè, en fi, no deixa de ser un suport pla. Curiós ho és, de veritat. I de passada descobreixen la col·lecció de maquetes romàniques del CAEE. Aquestes, de debò.
