Hi ha en aquesta història una enorme dosi de justícia poètica. Potser recordin que Exit es va estrenar el setembre del 2019 a Les Fontetes i a la tardor a l’Aquitània de Barcelona, amb llibret i direcció d’Agustí Franch, un elenc amb dos pesos pesants de l’escena catalana (Mingo Rafols i Roser Batalla) i la nostra Irina Robles, i coproducció de l’ENA. Amb tan bona acollida que hi havia de tornar l’abril de l’any següent, aquesta vegada al Gaudí, paraules majors.

No va poder ser perquè –com recorda Franch amb saludable humor– “ens va matar la pandèmia”. Semblava que aquella prometedora comèdia laboral a compte de la Lídia, cap de recursos humans que el primer dia a l’oficina ha de decidir quin dels dos seus subordinats, Manu i Maite, fa fora de la feina, havia acabat aquí la seva breu existència, però ha resultat que tenia més vides que un gat i que l’èxit d’Exit l’esperava a Franch a l’altre costat de l’Atlàntic: l’abril de l’any passat es va estrenar al Muliteatro Comafi de Corrientes, Brooklyn de Buenos Aires, amb un repartiment estelar –Nancy Dupláa, Fernanda Metilli i Juan Pablo Geretto– i direcció de Corina Fiorillo, un dels grans noms del teatre argentí.

No només va resistir vuit mesos, vuit, en cartellera, amb sis funcions setmanals, sinó que el desembre passat es va convertir en una de les triomfadores dels premis de l’Asociación de Cronistas del Espectáculo (ACE), l’equivalent argentí dels Max espanyols i dels Molière francesos. Hi concorria en cinc categories i se’n va endur tres: millor comèdia, millor direcció i millor actor de comèdia. Franch, que va assistir a l’estrena i que ja va flipar, diu, amb el desplegament tècnic i artístic del muntatge, “amb un equip de primera divisió”, encara no s’ho acaba de creure, perquè a l’excel·lent acollida de la crítica cal afegir-hi l’èxit de públic, amb un 60% d’aforament al llarg dels vuit mesos que va aguantar.

El millor de tot és que la campanada argentina s’està repetint ara a Colòmbia, de nou en un gran escenari –el Teatro Nacional de Bogotà– i amb un equip artístic integrat per grans noms dels escenaris locals: Ramiro Meneses, Aida Morales i Juana Arboleda, en aquesta ocasió amb direcció d’Ana María Sánchez. Es va estrenar el 28 d’abril i de nou farà una llarga, llarguíssima temporada: de moment està previst que aguanti fins a l’octubre. I després...

Després ja veurem perquè Franch, que s’estrenava professionalment a l’Amèrica Llatina amb Exit, ja té nou projecte en cartera. De nou al Gaudí de Barcelona, que tants bons auguris li va portar amb Exit, i amb una productora tan potent com Vània al darrere. Es titula, atenció, My Only Fans, i si una cosa no se li pot negar a l’autor és l’ull clínic per captar d’on bufa el vent. Es tracta, diu, d’una comèdia “pura i dura” a compte del Cisco, que un bon (?) dia descobreix, estupefacte, que l’Eli, la seva parella, té un compte de notable èxit a Only Fans. És una comèdia, insisteix, obertament comercial, i per això mateix s’estrenarà el 18 de desembre, a les portes de la campanya de Nadal, farà temporada –quatre setmanes al Gaudí– i després sortirà de gira per comarques. Però Franch aprofita, com és habitual en ell, per colar unes píndoles que conviden a la reflexió: “D’una banda el que plantejo és fins a quin punt estem preparats per conèixer tots els secrets de la nostra parella; de l’altra, el doble sedàs que persisteix encara en la nostra societat, on una dona està molt més exposada a les xarxes que un home, i no diguem ja si té l’ocurrència d’obrir un canal eròtic: si ho fa un tío, és guai, si ho fa una tía, la crucifiquem”.

Els papers principals seran per a Míriam Tortosa, habitual de TV3 (La Riera, Com si fos ahir) i a qui vam poder veure a Escape Room, a les ordres de Joel Joan, i Isidre Montserrat, tots dos vells coneguts de Franch perquè havien participat en dos dels seus espectacles anteriors, Coitus (2020) i Solstici (2023). Com en aquestes dues obres i també a Exit, hi exercirà d’home orquestra, i a més del llibret, dirigeix i produeix: “És la forma més directa de tirar endavant un projecte, tot i que has de tocar moltes tecles, buscar el repartiment, l’equip tècnic i el teatre, i la més difícil de totes, el finançament”. Els 30.000 euros de My Only Fans –a anys llum, recorda, dels 240.000 que va costar només l’escenografia de Escape Room 2– els ha pogut reunir gràcies a sengles subvencions del ministeri de Cultura, de l’Sdadv i de l’Institut Català de les Indústries Culturals. 

L’estrena, recordin, el 18 de desembre al Gaudí. A veure si tenim sort i el veiem el curs que  ve al Comunal (o al Claror, per fi!) i no s’estranyin si d’aquí a un any resulta que ha de fer la maleta cap a Buenos Aires. Ha demostrat que és possible. Caram, amb Franch: no se’n recorden quan va guanyar el premi de teatre de la Nit Literària amb Fred!? Doncs amb Exit a Corrientes. Com si res.